Història de l'Islam, Bizanci i l'Edat Mitjana: De Roma als Regnes Germànics
Clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,46 KB
L'Islam: Orígens i Fonaments
Mahoma i l'Aràbia Preislàmica
El seu profeta és Mahoma, qui va néixer a Aràbia. Políticament, les tribus estaven enfrontades, sense cap poder polític que les unís i sense unitats culturals ni religioses. Mahoma va predicar una religió monoteista i, a la seva mort, Aràbia havia estat unificada políticament.
Cultura i Pilars de l'Islam
Les obligacions dels musulmans inclouen:
- Al·là és el seu Déu i Mahoma el seu profeta.
- Han d'orar cinc vegades al dia en direcció a la Meca.
- El dejuni és durant el mes del Ramadà.
- La pràctica de l'almoina com a mostra d'agraïment.
- El pelegrinatge a la Meca una vegada a la vida.
L'Imperi Bizantí: Continuïtat de Roma a Orient
L'Imperi Bizantí, hereu de l'Imperi Romà d'Orient, va mantenir la seva resistència als bàrbars, consolidant-se com una potència. La seva història es va estendre per segles, amb moments de gran esplendor.
Política Bizantina: Tradició Romana i Lleis
La política bizantina seguia la tradició romana i va recopilar les lleis romanes en dotze llibres (el Corpus Iuris Civilis).
Economia i Societat Bizantina
L'Imperi va gaudir d'una gran prosperitat econòmica, amb una agricultura florent i un comerç actiu al Mediterrani.
La societat estava estructurada en:
- Noblesa i Església
- Funcionaris, comerciants i camperols
- Serfs i esclaus
Cultura i Art Bizantí
La llengua oficial era el grec. L'alfabet ciríl·lic es va desenvolupar per a l'evangelització dels pobles eslaus.
L'art bizantí combinava elements de l'art grecoromà (columnes, arcs, pedra, marbre) amb elements de l'art oriental (mosaics, decoració, murs).
Decadència i Caiguda de Bizanci
La seva decadència va començar al segle XI amb els atacs dels turcs, culminant amb la conquesta de Constantinoble el 1453 d.C.
L'Imperi Romà i l'Alba de l'Edat Mitjana
L'Imperi Romà: Extensió i Caiguda a Occident
L'Imperi Romà es va estendre per tot el Mediterrani al llarg de 1100 anys. La seva fi a Occident es va produir el 476 d.C.
Crisi del Segle III i Invasions Bàrbares
Al segle III d.C., Roma va entrar en crisi a causa dels pobles bàrbars (pobles germànics com ostrogots, visigots, francs, burgundis, alamans i anglosaxons). Empesos pels huns, van conquerir l'Imperi Romà. L'any 395, Teodosi, per intentar frenar-ho, va dividir l'Imperi Romà en: Imperi Romà d'Orient i Imperi Romà d'Occident.
Imperi Romà d'Occident i Regnes Germànics
A l'Imperi Romà d'Occident, els diferents pobles germànics que el van conquerir es van establir en els territoris d'Europa, formant regnes rivals entre si. Aquests pobles:
- No tenien escriptura ni lleis pròpies.
- Treballaven la terra i criaven bestiar.
- S'organitzaven en clans familiars.
- Els cabdills triaven el rei; al principi era electiu, però després va esdevenir hereditari.
El Regne Visigot i l'Imperi Carolingi van ser els regnes germànics més importants.
El Regne Visigot
El Regne Visigot es va crear en els territoris de l'Imperi Romà d'Orient. Estava governat per un emperador, tenia un exèrcit poderós, vivien en ciutats, van dominar el comerç mediterrani i va finalitzar amb la conquesta de Constantinoble el 1453 d.C.