Història de la Lírica: Edats i Autors Clau
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,13 KB
L'Edat Antiga
Diuen que l’Orient té una ànima somniadora i profundament emotiva.
El nom de lírica prové de la lira, instrument musical amb què els grecs acompanyaven uns cants que entonaven a les festes.
El Càntic dels Càntics, en forma de diàleg de la Bíblia, expressa el sentiment i desig amorós.
La lírica grecollatina presenta una gran varietat de temes i unes formes molt elaborades. La recreació dels mites... són motius que canten els poetes en les seves composicions.
L'Edat Mitjana
Cap als segles XII-XIII, a les terres de Provença, va aparèixer una poesia en llengua provençal. Els autors s’anomenen trobadors i, a més de la lletra, en componien la música que l’acompanyava. Els joglars cantaven aquests poemes als castells per entretenir la noblesa.
Francesco Petrarca (1304-1374)
L’italià Francesco Petrarca (1304-1374) és considerat el primer home modern d’Europa. El seu Cançoner canta l’amor que sent per Laura.
Ausiàs Marc (1400-1459)
Ausiàs Marc (1400-1459) formava part de la noblesa valenciana. Fou cavaller i poeta. La seva poesia reflecteix els temes que el preocupen: l’amor, la mort, les relacions de l’home amb Déu...
L'Edat Moderna
El Carpe Diem
El carpe diem és un motiu literari de l’antiguitat clàssica que recuperen els autors del Renaixement. Significa que cal viure i gaudir dels instants de joia i felicitat perquè la vida és fugaç.
Pierre Ronsard (1524-1585)
Pierre Ronsard (1524-1585) és un poeta francès del Renaixement. En la seva obra més important, Els amors, canta el gaudi de l’amor.
Jean de la Fontaine (1621-1695)
Jean de la Fontaine (1621-1695), poeta francès que escriví les Faules, fa una crítica dels comportaments humans per mitjà dels animals.
Cap al Romanticisme
Al final del segle XVIII comença a albirar-se l’arribada del romanticisme. Els sentiments i les emocions substitueixen els postulats de la raó, l’afirmació de la llibertat individual s’obre pas i el retorn a la naturalesa, contraposat al progrés, es reflecteix en paisatges rústics, agrestes...
Friedrich Schiller (1759-1805)
Friedrich Schiller (1759-1805) fou un escriptor alemany que va conrear la poesia i el teatre. La seva obra apunta cap al romanticisme.
L'Edat Contemporània
El segle XIX i l'home romàntic
L’home romàntic té un esperit turmentat perquè els ideals que persegueix no els pot aconseguir. És un esperit lliure que xoca amb les normes socials; busca l’amor però no el pot viure amb plenitud.
El Cal·ligrama
El cal·ligrama és una composició poètica que expressa un tema plàsticament, per mitjà de l’escriptura o de la tipografia. El poeta francès Guillaume Apollinaire n’és un dels principals divulgadors. Fou conreat per la majoria dels poetes avantguardistes; entre els catalans, Josep M. Junoy, Joaquim Folguera i Joan Salvat-Papasseit.
Joan Margarit (1938)
Joan Margarit (1938) és un poeta extraordinàriament prolífic, i també el més popular entre els lírics catalans d’avui dia. La vida és el gran tema de reflexió per a Margarit, i el realisme de forma i de fons és un tret recurrent dels seus poemes.
Konstantinos Kavafis (1863-1933)
L’obra del poeta grec Konstantinos Kavafis (1863-1933) revela un pessimisme i un sentiment tràgic davant la vida, salvats només per l’evocació dels amors prohibits. La fugacitat de la vida i el pas del temps són temes de reflexió importants per al poeta.
Vicent Andrés Estellés (1924-1993)
Vicent Andrés Estellés (1924-1993) és potser el poeta valencià més important del segle XX. La seva obra reflecteix la dura realitat de la postguerra.