Història de la Literatura Catalana: De l'Humanisme al Tirant lo Blanc

Humanisme: Origen i Característiques Clau

El Humanisme fou un moviment de resposta a la crisi del pensament medieval, que s'inicià aproximadament el 1350 a la Toscana. Era un corrent restringit a un grup d'escriptors interessats a recuperar el món clàssic grecollatí. Triomfà al segle XVI, i el seu impulsor fou Francesco Petrarca. Els humanistes promogueren nous objectius i direccions desconegudes.

• Del teocentrisme a l'antropocentrisme: Les guies i els models són els antics clàssics grecollatins. En l'àmbit cultural, l'home és la mesura de totes les coses.
• Nova actitud: Sorgeix una nova manera de veure el món, una nova manera de viure i una nova manera d'entendre la vida.

L'Humanisme a la Literatura Catalana

Es caracteritzà per les traduccions d'obres llatines, entre les quals destaquen:

• Jaume Conesa: Històries Troianes
• Guillem de Copons: Ciutat de Déu

Les Quatre Grans Cròniques Medievals Catalanes

Són quatre obres escrites en català a finals del segle XIII i durant el segle XV. Els seus autors foren:

• Jaume I
• Bernat Desclot
• Ramon Muntaner
• Pere el Cerimoniós

La seva finalitat era deixar constància d'uns fets amb valor didàctic i conformar el millor conjunt historiogràfic d'Europa medieval.

Objectius de les Cròniques Reials

Les cròniques tenen una funció informativa i propagandística. Els seus objectius principals són:

• Deixar constància d'uns fets que serveixen d'exemple per a futurs governants.
• Justificar la política reial.
• Satisfer la vanitat de la casa reial del monarca.
• Fomentar l'esperit nacional.

Jaume I: Llibre dels Fets (Crònica Reial)

És la primera de les quatre grans cròniques medievals catalanes. Jaume I explica en primera persona la seva vida i els 63 anys del seu llarg regnat. Nasqué a Montpeller el 1208 i morí a València el 1276. Es casà amb Elionor de Castella i, més tard, amb Violant d'Hongria, amb qui tingué 10 fills. El 1228 inicià la conquesta de Mallorca i, cinc anys després, la del Regne de València.

El Llibre dels Fets inclou un preàmbul en el qual el rei, en els darrers temps de la seva vida i veient la mort pròxima, explica les dues raons per les quals ha escrit el que podem considerar la seva autobiografia:

• Perquè tothom recordi les seves gestes.
• Perquè aquestes serveixin d'exemple per a la posteritat.

L'obra deixa de banda certs aspectes i ens mostra una persona profundament humana, sensible i familiar. Té un sentiment providencialista i un llenguatge molt viu que reprodueix la parla popular.

Bernat Desclot: Crònica (1288)

Escrita cap al 1288, narra els fets històrics succeïts des del regnat de Ramon Berenguer IV fins a Pere el Gran. La crònica, articulada en 168 unitats narratives segons l'edició de Coll i Alentorn, està dividida en tres sectors:

• Del capítol 1 al 10: Desclot recorda, en una sèrie cronològica desordenada, grans esdeveniments a la Corona d'Aragó abans de Jaume I.
• Del capítol 11 al 73: Vida de Jaume I.
• Del capítol 74 al 168: Es narren els fets que tingueren lloc entre 1276 i 1285, els anys en què Pere el Gran puja a la corona. És la part més extensa i central. Al final es parla del setge de Girona i l'espera dels reforços que han de venir de Sicília. Pere el Gran morí de pesta el 1285 a Vilafranca del Penedès.

La característica principal és l'objectivitat i la riquesa d'informació que proporciona. L'estil és molt més acurat que en l'anterior crònica, i en els primers capítols hi ha prosificacions de cançons de gesta. La llengua és rica i ben redactada.

Ramon Muntaner: Crònica (1325-1328)

Redactada entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de les cròniques. Narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor fins a la coronació d'Alfons el Benigne. Es considera la més bella i emocionant de les quatre cròniques.

Pere el Cerimoniós: Crònica (Segle XIV)

Obra del segle XIV, són memòries reials dirigides, supervisades i en part dictades pel rei, però realitzades pels seus col·laboradors. Té un gran interès polític, ja que explica fets històrics com la reincorporació de Mallorca i les guerres contra els nobles rebels de València i Aragó.

Neoclassicisme: Principis i Característiques

Moviment cultural que es basa en la imitació dels models grecs i llatins segons les regles d'equilibri i d'unitat proposades per Boileau:

• Versemblança de les obres: Les obres han de ser creïbles per tal de fugir de la fantasia i els excessos del Barroc.
• Unitat d'estil: Evitant els contrastos, la barreja de gèneres i l'afectisme (que vol provocar un efecte).
• Finalitat moralitzadora i pedagògica: L'art ha de tenir un propòsit didàctic.

La Il·lustració: Idees Clau i Impacte

És un dels fenòmens més importants de la història de les idees. Els seus pilars són:

• La ciència empírica: Es diferencia de l'especulació religiosa i metafísica barroca.
• Exaltació de la raó: El racionalisme com a qualitat igualitària de totes les persones.
• Llibertat natural: Totes les persones neixen iguals i són lliures per naturalesa.

La Novel·la: Orígens i Evolució

La paraula"novel·l" és un diminutiu de"nov". Els orígens de la novel·la es troben en les tradicions orals, amb històries que presenten personatges com el Rei Artús, la Reina Ginebra, el Mag Merlí, la Fada Morgana, Lancelot, Perceval, Tristany i Isolda, i els Cavallers de la Taula Rodona. A partir del segle XVI, apareix la novel·la en prosa.

Tipus de Novel·la Medieval

• Llibres de cavalleria: Chrétien de Troyes, que escriu sobre el Rei Artús, és un referent. Altres llibres segueixen el seu exemple, com Lancelot i Amadís de Gaula, on predomina la fantasia i el somni.

Novel·les Cavalleresques (Realistes)

A diferència dels llibres de cavalleria, obres com Le Petit Jehan de Saintré, Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa no tenen elements meravellosos, presenten realisme i accions versemblants.

Característiques dels Llibres de Cavalleria

Aquests llibres es caracteritzen per:

• Presència d'elements meravellosos (dracs, nans, màgia).
• Localització geogràfica en ambients exòtics.
• Època o situació temporal remota.

Tirant lo Blanc: Obra Mestra de la Novel·la Catalana

Escrita per Joanot Martorell (nascut a Gandia i mort a València), l'obra fou escrita entre 1460 i 1488 i acabada per Martí Joan de Galba. És considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana i del Segle d'Or valencià.

És una obra innovadora, ja que el que narra és creïble i els personatges són humans, éssers complexos, amb debilitats i virtuts. És també una novel·la total, amb registres lúdics i transcendents. Les aventures i desventures bèl·liques i sentimentals del protagonista, el cavaller Tirant, se succeeixen en diferents escenaris: el cavalleresc, el militar, el cortesà i l'amorós. Tot plegat converteix el text de Joanot Martorell en una obra moderna.