Història de la Literatura Catalana: Orígens i Evolució Medieval

Orígens de la Llengua Catalana

El català sorgeix del llatí vulgar. Els primers textos daten dels segles VIII i XII. Entre aquests trobem el Llibre dels Judicis i les Homilies d'Organyà (S. XII).

Literatura Medieval

Del segle XIII al XV, les obres catalanes van assolir un bon nivell comparat amb les romàniques. Els poetes escrivien en occità fins al segle XV.

Prosa

• Religiosa i Moral: Ramon Llull i Sant Vicent Ferrer tenien escrits molt madurs pel que fa al lèxic i la sintaxi, així com per la retòrica que utilitzaven per divulgar la cultura cristiana.
• Narrativa Històrica: Relataven fets antics, vivències personals o testimonis orals o escrits. El seu objectiu era defensar els reis catalans.
• Prosa Filosòfica: Bernat Metge reflexiona sobre la immortalitat, el bé i el mal, i l'amor a la dona.

Amor Cortés

Es tracta d'un sentiment amorós refinat, propi de l'ambient de la cort. Els elements principals són: el trobador (l'home), la dama noble (midons) i el marit (gelós).

Literatura dels Segles XVI i XVIII

Època de decadència del català a causa de la imposició de la llengua castellana per part de la cort reial de Castella.

• Renaixement: L'home i la seva capacitat de jutjar lliurement es situen al centre de l'univers.
• Barroc: Expressa la crisi espiritual provocada per les guerres de religió.
• La Il·lustració (S. XVIII): Recupera la confiança en l'ésser humà i la possibilitat de reeducar-lo racionalment.

Gèneres Trobadorescos

Cançó

Gènere amorós per excel·lència. Les seves estrofes (de 5 o 7 síl·labes) segueixen un procés d'enamorament.

Dansa i Balada

Gèneres de temàtica amorosa aptes per ser ballats.

Alba

Composició que se situa en un moment determinat de l'experiència amorosa.

Pastorella

Composició de tema amorós en forma de diàleg entre un cavaller i una pastorella.

Tenso i Partiment

Gèneres dialogats entre dos trobadors (reals o fingits) que debaten sobre temes amorosos, literaris, morals o polítics, en estrofes alternes.

Sirventès

Gènere de tema moral o polític que els trobadors utilitzen per polemitzar contra un altre personatge o per fer-ne sàtira.

Plany

Elogi fúnebre en record del senyor o amic traspassat.

Les Vides

Són breus textos narratius que apareixen als cançoners, davant de les composicions, i que donen notícia de la biografia del trobador.

Locus Amoenus

Tòpic que consisteix a situar una determinada acció en un lloc agradable.

Dolce Stil Novo

Corrent que feia de la dama un ésser molt més idealitzat i angelical.