Història de la Literatura Catalana: Renaixença i Modernisme

Poesia (XVI-XVIII)

Cançoner (Conjunt de Gèneres)

• Goigs: Composicions religioses amb melodia, lloança a Jesús, la Verge o els Sants. Cantades en cerimònies.
• Nadales: Episodis relacionats amb el naixement de Jesús i aspectes de les festes.
• Cançons de Bandolers: (o lladres de camí ral) bandolerisme a Catalunya. Aventures amb admiració cap a coneguts bandolers.
• Cançons de Pandero: Composicions cantades per les majorales de les confraries de la Mare de Déu del Roser quan sortien a captar diners.
• Corrandes: Glosses (Illes) i Cobles (País Valencià). Cançons curtes de 4 versos heptasíl·labs.

Romancer (Poemes)

Romanços. Fragments que la gent recordava dels cantars de gesta. Van ser recollides per escrit a finals del s. XIV per Marià Aguiló i Manuel Milà i Fontanals. Podien ser de provinença francesa/provençal, castellans o autòctons.

Barroc (Finals s. XVI - s. XVII)

Oposició a l’època anterior (Renaixement). Pessimisme davant la confiança que havia aconseguit el Renaixement. L’intent per defugir un món desagradable va portar a l’evasió. Gust exagerat per l’artificiositat, el recargolament o l’enfarfegament. Sentit pejoratiu.

Dues actituds pel que fa a l’expressió de sentiments:

• Conceptisme: Línia burlesca i satírica (Rector de Vallfogona).
• Culteranisme: Expressió de la bellesa absoluta a partir de l’exageració de les formes del Renaixement (Francesc Fontanella).

Francesc Vicent Garcia - Rector de Vallfogona

Va néixer entre 1579 i 1582. Era conegut com a “lo rector de Vallfogona” i “Garceni”. Imitava els models espanyols. Dues actituds literàries: elegant/retòrica i satírica/irònica/burlesca/escatològica. Vallfogonisme (corrent).

La Renaixença (1833-1877)

Característiques de la Renaixença

Importància de la producció literària culta després de tres segles de decadència. El terme renaixença sorgí de la revista La Renaixensa. Més tard es va publicar La Pàtria a El Vapor. La causa fou l’agitació social provocada per canvis polítics i problemes econòmics. L’aparició d’idees del Romanticisme també hi influí.

Objectius de la Renaixença

• Recuperar i depurar la llengua catalana.
• Conscienciar la població de la identificació entre llengua-nació.
• Fomentar l’aparició de nous escriptors.
• Impulsar el paper de les institucions, així com crear-ne de noves.

Els Jocs Florals (1859-1936 | 1940 exili | 1978)

Certàmens literaris manllevats de la tradició trobadoresca. «Pàtria, fe i amor», el poeta guanyador dels tres àmbits era considerat Mestre en Gai Saber. Van propiciar l’aparició de noves generacions d’autors que van consolidar la recuperació de diferents gèneres literaris i van crear una infraestructura editorial davant l’aparició d’un públic consumidor de literatura en llengua catalana.

Jacint Verdaguer

La recuperació de la poesia culta en català després de tres segles de decadència. Pel seu domini del llenguatge, el considerem el creador de la llengua literària contemporània. Popularització d’algunes de les seves composicions com el Virolai o L’emigrant.

• Poesia (Descobriment d’Amèrica i enfonsament de l’Atlàntida i el Canigó).
• Poesia (Guifré funda un monestir per penediment d’haver matat el seu nebot Gentil).

Modernisme (Finals del s. XIX)

Venien d’una crisi econòmica generalitzada. Setmana Tràgica (revolta social) —> antimilitarista i anticlerical. La causa va ser la mobilització de reservistes de l’exèrcit (catalans).

• Modernisme com a actitud: Partidaris de tot allò modern, renovació manllevant models i idees de fora (contrari dels intel·lectuals i artistes del Renaixement).
• Modernisme com a procés: Transformació de la cultura catalana (de tradicional a moderna).

Tendències Estètiques i Ètiques

• Regeneracionistes: (art i cultura ha d’estar al servei de la revolució i l’individu ha d’actuar de revulsiu enmig de la massa).
• Decadentistes: (l’única justificació de l’art ha de ser ell mateix).

Bohèmia:

Forma de vida dels artistes desplaçats del sistema.

• Tràgica o negra: (radicals, regeneracionistes).
• Daurada o rosa: (decadentistes).

Dissolució del Moviment

L’artista aïllat era incapaç d’incidir en una societat que el rebutjava i el marginava. Va haver-hi una transició del modernisme al noucentisme.