Història de la Literatura: Renaixement, Barroc i Il·lustració

El Renaixement (Segles XV-XVI)

El Renaixement va suposar la revalorització de la cultura clàssica grega i llatina. Per això, els renaixentistes van considerar l'Edat Mitjana un període bàrbar, i el van batejar amb aquest nom a partir del fet que era l'etapa intermèdia entre el període romà i ells mateixos.

És un moviment que va néixer a Itàlia al segle XV, amb el precedent de l'humanisme del segle XIV. Va tenir una gran rellevància en el terreny de les arts plàstiques ja des del segle XV, amb figures com Michelangelo Buonarroti i Leonardo da Vinci, entre d'altres.

Els renaixentistes van inaugurar un període menys teocèntric que el medieval i més antropocèntric, és a dir, centrat en l'ésser humà, i es van fonamentar en l'estudi dels clàssics. Algunes figures, com la de l'erudit i escriptor holandès en llengua llatina Erasme de Rotterdam, van defensar valors com la tolerància i van propugnar la reforma de l'Església.

Característiques literàries del Renaixement

1. Es manté el model de poesia del segle XV representat per Ausiàs March.
2. Comença a tenir una influència creixent la poesia popular i la de cançoner.
3. La fusió de les dues influències anteriors, però en un mateix poema.

El Barroc (Segle XVII)

El Barroc, al segle XVII, va ser un moviment antitètic al Renaixement. Si aquest tendia cap a l'harmonia, el Barroc posava de manifest les tensions i contradiccions de la condició humana: per exemple, la consciència de la brevetat de la vida o del caràcter efímer del plaer. D'aquí ve que se centri sovint en la mort, la degeneració humana o la constatació i crítica dels vicis.

Això porta a l'ús de la sàtira, al gust per tot allò desagradable i a una visió del món essencialment pessimista. Totes aquestes característiques van portar els barrocs a remarcar els contrastos: la vida i la mort, el lirisme i la burla, o, en pintura, l'ús del clarobscur.

Si el Renaixement va ser sobretot italià, el Barroc va tenir un fort accent espanyol: pintors com Valdés Leal, Zurbarán, Murillo o, sobretot, Velázquez, i escriptors com Lope de Vega, Calderón de la Barca, Luis de Góngora o Francisco de Quevedo ho demostren bastament. Hem de recordar, d'altra banda, que el segle XVII es va iniciar amb les obres fonamentals de dos grans mestres de la literatura de tots els temps, com són Shakespeare i Miguel de Cervantes, tots dos morts el 1616.

Característiques del Barroc en la literatura catalana

1. Castellanització del llenguatge: En la sintaxi, és deguda al procés general de la decadència. Pel que fa al lèxic, les paraules d'ús metafòric són freqüents en el Barroc castellà.
2. Imitació de la imatgeria barroca castellana: Domini de la metàfora sobre la comparança, ús freqüent de l'hipèrbaton i de la hipèrbole (aquesta última sobretot al registre burlesc).
3. Imitació de les formes mètriques castellanes: A nivell d'estrofisme, octaves, sonets, dècimes, quintilles i romanços. A nivell de metre, domina el decasíl·lab amb ritme accentual i sense cesura. Ús també de l'heptasíl·lab.
4. Ús de la mitologia com a recurs metafòric: Ara el model és també el castellà i no sembla que hi hagi una coneixença massa profunda dels clàssics, sinó una imitació de tipus del Barroc castellà. Sovint la mitologia es combinarà amb el bucolisme.
5. Temàtica: Temàtica seriosa, temàtica trivial, temàtica burlesca, temàtica eròtica i escatològica.
6. La transmissió manuscrita: Es conserven tres manuscrits importants de poemes barrocs en català:
   • Recreo i jardí del Parnàs i Musas Catalanas
   • Curiositat Catalana
   • Curiositat Catalana i Recreo i Jardí del Parnàs

La Il·lustració (Segle XVIII)

Després del pessimisme barroc, la Il·lustració torna a suposar la confiança en el progrés i la raó. La seva manifestació més característica en el camp de les arts és el Neoclassicisme, que, com el Renaixement, va implicar un retorn a les normes dels antics grecollatins: per exemple, el seguiment de les tres unitats (acció, d'espai i de temps) en el teatre.

La Il·lustració és un moviment francès que va culminar en certa manera amb la Revolució de 1789 i la fundació d'una democràcia burgesa basada en la separació entre els poders executiu, legislatiu i judicial.

Per als escriptors il·lustrats, la literatura tenia una funció bàsicament didàctica i ideològica: difonia tant els coneixements propis del moment com les idees del liberalisme, en contra de l'absolutisme polític i el dogmatisme religiós. Són exponents d'aquest moviment escriptors com Voltaire, Jean-Jacques Rousseau o Diderot i D'Alembert.