Història de la llengua catalana

• Divisió provincial de països catalans (197)

• Dominació romànica de la península ibèrica (218)

S. I -II

• Penetració del cristianisme als Països Catalans.

S. III

• Primera invasió dels Francs.

S. V

• Tolosa de Llenguadoc passa a ser la capital dels visigots (418)

• Els vàndals ocupen les Illes Balears (445)

• Caiguda de l’Imperi Romà.

S. VI

• BCN torna a ser capital dels visigots (531-548)

• Els vàndals són expulsats de les Balears (554)

S. VIII

• Invasió musulmana de Catalunya (català diferenciat del llatí)

• Els Francs ocupen Girona (758)

S. IX

• Tropes de Lluís el Piadós (fill de Carlemany) ocupen BCN (801)

• Concili de Tours (813), misses en llengua romànica rústica.

• Guifre el Pilós (878-891) = Unificació dels comptats de BCN.

S. X

• Borrell I (897-911) = Illes Balears conauerides per Abd-Allah i incorporades a l’Al-Andalus.

• Borrell II (946-992) = independència de Catalunya “vella” (talla els lligams de fidelitat: vassallatge amb els reis francs)

• Català com a llengua pròpia del Catalunya Vella.

S.XI

• Només literatura en llatí.

S.XII

• Ramón Berenguer IV ** amb Peronella d’Aragó = inici de la dinastia dels Comtes-reis Catalano-aragonesos (1137). “Catalunya Nova” “Confederació Catalanoaragonesa, llengües oficials el Català i l’Aragonès.

• Traducció catalana del Forum Iudicum i les Homilies d’Organyà.

S.XIII

• Jaume I, el Conqueridor incorpora Mallorca (1229), València (1238) i Eivissa.

• Alfons III, el Franc conquesta Menorca (1287)

• Crònica de Jaume I (Llibre dels feits)

• Ramón Llul = creador prosa en català, lèxic nou.

• Usatges de Barcelona.

• Furs de València (1261)

• Crònica de Bernat Desclot (Pere el Gran).

S.XIV

• Pere III = organització plena de la Generalitat de Catalunya.

• Repoblament i expansió del català (Balears, València Costanera)

• Incorporació de Sardenya (1354)

• Atenes i Neopàtria (1379)

• Fixació i unificació definitives de la llengua catalana - obra de la Cancelleria Reial.

• Crònica de Ramon Muntaner.

• Crònica de Pere el Cerimoniós.

• Bernat Metge.

• Sant Vicent Ferrer.

S.XV

• Incorporació Regne de Nàpols (1443).

• Català oficial a Sardenya fins 1719.

• Martí l’Humà, mor sense descendència = Compromís de Casp, on el rei passa a ser Ferran d’Antequera de la dinastia Trastàmara, això comportà la penetració del castellà a les classes altes.

• Ferran II, el catòlic = Unió dinàstica de la corona de Castella i la d’Aragó.

• Va ser un segle d’esplendor per la literatura, desplaçament del llatí en àmbits científics i de l’occità en expressió poètica pel Català.

• Jordi de Sant Jordi.

• Joan Roís de Corella.

• Ausiàs March.

• Joanot Martorell.

• Jaume Roig (l’Espill)

S.XVI

• Transllat de la cort a Castella i descatalanització de les classes dirigents, tot això seguit d’una crisi demogràfica i econòmica, el català suporta els cops castellanitzadors, però l’aragonés per exemple no.

• Disminució quantitativa i qualitativa de la literatura per la descatalanització de la nobesa i certs intel•lectuals.

• Castella nucli predominant.

• Primers autors bilingües.

• Germanies de València i Mallorca.

• Pere Serafí.

• Cristòfor Despuig.

• Joan Timoneda.