Història de la llengua catalana i la seva normalització

La normalització de la llengua catalana

Amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, a Catalunya es va produir un corrent migratori intens procedent d'altres territoris de llengua catalana o de zones castellanoparlants que va portar a la consolidació d'una nova cultura de masses.

La represa de la literatura va fer evident la necessitat d'establir una normativa oficial de la llengua, portada a terme per Pompeu Fabra i els seus col·laboradors. Amb aquesta normativa, el català va viure un procés de recuperació de la situació diglòssica creada al segle XIX i va portar a la normalitat la premsa, l'educació i la literatura culta i popular.

1. El franquisme i la seva superació

El franquisme va ser una etapa de privació de les llibertats que va comportar un intent d'eliminació sistemàtica de la llengua i cultura catalanes. Durant la postguerra, es va perseguir intensament el català, donat que el règim s'estava consolidant. Amb el 'desarollismo', a Espanya es va viure un desenvolupament econòmic, cosa que va deixar que l'oposició una certa llibertat. Els darrers anys del règim van portar a que l'oposició catalana lluitessin per la democratització del país, donat que ho lligaven a un desenvolupament lingüístic i cultural.

Per lluitar contra la repressió franquista, es van crear, clandestinament, empreses editorials, entitats com Òmnium Cultural, escoles catalanes i la difusió de revistes catalanes i del moviment de Nova Cançó.

Llengua i societat: contacte de llengües:

1. La diversitat lingüística de Catalunya

Les llengües pròpies són les llengües originades històricament al territori i tenen una funció de cohesió social. A Catalunya ho són el català, l'aranès i la llengua de signes catalana.

Les llengües incorporades són llengües que tenen una presència rellevant en la societat tot i no haver-s'hi originat ni ser un signe d'identitat diferencial. A Catalunya ho són el castellà i l'anglès.

Les altres llengües són aquelles que tenen presència en la nostra societat sense un estatus gaire definit, com ho són a Catalunya l'àrab, l'amazic.

2. El bilingüisme

El bilingüisme és l'ús alternatiu de dues llengües, cal distingir el individual, territorial i social.

3. La diglòssia

És la situació de dues llengües en contacte en què els parlants fan servir una per a usos formals, la llengua alta o A, i una altra per a usos informals, la llengua baixa o B.

4. La minorització i la substitució lingüística

La minorització és el procés de disminució de l'ús d'una llengua per part de la comunitat que la parla al territori que li és propi. La pèrdua d'àmbits d'ús beneficia la llengua que es vol imposar en aquest territori i pot acabar conduint a la substitució lingüística.

5. La normalització

La normalització és el procés de reorganització social que té com a objectiu estendre el coneixement i l'ús de la llengua minoritzada.

6. La normativització

És l'establiment i la difusió de la normativa oficial de la llengua.

6