Història Medieval: Al-Àndalus, Reconquesta i Corona d'Aragó

Unitat 6: Al-Àndalus i l'Expansió Musulmana

• Mahoma: Origen a la Península Aràbiga.
• Expansió: Nord d'Àfrica, Península Ibèrica.
• Al-Àndalus:
  • Emirat Dependent Omeia (718-756): Primera fase.
  • Abd-al-Rahman I: Fundador de l'Emirat Independent.
  • Emirat Independent (756-929): Ruptura amb el Califat de Damasc.
  • Califat de Còrdova (929-1031): Apogeu amb Abd-al-Rahman III i Almansor.
  • Regnes de Taifes: Fragmentació posterior al Califat.
• Innovacions Agrícoles i Tecnològiques:
  • Regadiu: Séquies i sistemes d'irrigació avançats.
  • Nous productes: Cítrics, arròs, hortalisses, cotó.
  • Avenços: Brúixola, pólvora (introduïts a Europa a través d'Al-Àndalus).

Unitat 7: La Formació dels Regnes Cristians i la Corona d'Aragó

• Fi de l'Imperi Romà d'Occident: Transició a l'Edat Mitjana.
• Regne Visigot (segles V-VIII): Precedent a la invasió musulmana.
• Regne Franc i Imperi Carolingi: Influència al nord de la Península.
• Marca Hispànica: Zona de frontera creada per Carlemany.
• Catalunya: Evolució dels Comtats Catalans.
  • Independència: Inici amb Guifré el Pilós.
  • Consolidació: Comtats Catalans, Borrell II i el saqueig de Barcelona per Almansor.
  • Unió Dinàstica: Formació de la Corona d'Aragó.

Unitat 8: Formació dels Regnes Cristians Peninsulars

• Regne d'Astúries: Origen de la Reconquesta.
• Marca Hispànica: Base dels futurs Comtats Catalans.

Unitat 9: La Societat Feudal

• Feudalisme: Sistema social, econòmic i polític.
• Base: Terres i camperols.
• Estructura Social:
  • Rei: Cúspide del sistema feudal.
  • Privilegiats: Noblesa i clergat (no pagaven impostos).
  • No Privilegiats: Camperols, artesans, comerciants (pagaven impostos i treballaven).

Política Medieval a la Península Ibèrica

• Fi de l'Imperi Romà: Inici de nous regnes.
• Formació de Regnes Cristians: Procés de la Reconquesta.
• Regne Visigot: Precedent immediat a la invasió.
• 711: Invasió Musulmana.
• Evolució d'Al-Àndalus:
  • Emirat Dependent Omeia.
  • Emirat Independent.
  • Califat de Còrdova (amb Almansor).
  • Regnes de Taifes.
• Vassallatge i Feudalisme: Relacions de poder.
• Carlemany i l'Imperi Carolingi: Influència al nord-est.
• Marca Hispànica: Creació de la zona de frontera.
• Comtats Catalans: Evolució política.
  • Saqueig de Barcelona.
  • Guifré el Pilós.
  • Borrell II: Fi de la fidelitat a la Casa de França.

Diferències entre Musulmans i Cristians

• Cultura Musulmana (Al-Àndalus):
  • Economia: Gran importància del comerç.
  • Higiene: Ús freqüent de l'aigua (per a oracions i neteja).
  • Nous productes: Cotó, ulleres, forquilla, canya de sucre, arròs, cítrics.
• Cultura Cristiana (Regnes del Nord):
  • Economia: Predominantment agrícola i feudal.
  • Higiene: Menys atenció a la higiene personal.
  • Conseqüències: Malalties i epidèmies més freqüents.

Societat Medieval a la Península Ibèrica

• Societat Musulmana (Al-Àndalus):
  • Àrabs: Elit dominant (població minoritària).
  • Berbers: Grup ètnic important, sovint amb tensions.
  • Cristians (Mossàrabs): Cristians que vivien sota domini musulmà.
  • Jueus: Comunitats importants, sovint amb un paper destacat en el comerç i la cultura.
  • Muladís: Hispano-visigots convertits a l'Islam.
• Societat Cristiana (Regnes del Nord):
  • Feudalisme: Base de l'organització social.
  • Protecció de terres i economia: Relació entre senyors i camperols.
  • Camperols: Base de la piràmide social, treballaven la terra.
• Reconquesta:
  • Guerres constants entre Cristians i Musulmans.
  • Període: 722 (Covadonga) - 1492 (Granada).
• Estructura Social Cristiana:
  • Rei: Autoritat màxima.
  • Noblesa i Clergat: Privilegiats.
  • Camperols, Comerciants, Artesans: No privilegiats.

Art Medieval: Islàmic i Cristià

• Art Islàmic / Musulmà:
  • Característiques: Lluminós, ús de l'aigua, absència de figures humanes o animals.
  • Decoració: Floral, geomètrica, cal·ligrafia (passatges de l'Alcorà).
• Art Cristià (Romànic i Gòtic inicial):
  • Esglésies: Arcs de mig punt, columnes robustes.
  • Il·luminació: Poca llum, ambient recollit.
  • Estil: Senzill, funcional.
  • Pintura: Temàtica religiosa, funció didàctica (per a l'analfabetisme).
  • Representació: Poca realitat, sense perspectiva ni dimensions.

Fets Històrics Clau i Conseqüències

Causa: No pagar impostos.

Esdeveniment Històric: Batalla de Covadonga (722).

Conseqüència: Inici de la Reconquesta i formació dels regnes cristians.

Causa: Control de les terres conquerides i por.

Esdeveniment Històric: Consolidació del Feudalisme.

Conseqüència: Explotació i abús dels camperols.

La Batalla de Covadonga i la Reconquesta

• Localització: Serralada Cantàbrica.
• Protagonista: Pelai.
• Batalla de Covadonga (722): Considerada l'inici de la Reconquesta.
• Frontera del Duero: Línia de separació durant la Reconquesta.
• Fi de la Reconquesta: 1492 (Conquesta de Granada).
• Segles XI-XII (929-1031): Període de fragmentació d'Al-Àndalus.
• Regnes de Castella i Lleó: Consolidació.
• 1085: Conquesta de Toledo (antic Regne de Taifa).
• 1135: Inestabilitat política a la Península.
• 1139: Formació del Regne de Portugal.
• La Reconquesta i el Papa de Roma: Croada i unió dels cristians.
• Batalla de Las Navas de Tolosa (1212): Victòria clau dels regnes cristians.

De Comtats Catalans a la Corona d'Aragó

• Segle X: Consolidació del Comtat de Barcelona.
• Impostos de les Pàries: Tributs pagats pels regnes de taifes als comtats cristians.
• Conquesta de Tarragona (1116): Expansió cap al sud.
• Unió Dinàstica (1137):
  • Ramir II d'Aragó (el Monjo) i Peronella d'Aragó.
  • Ramon Berenguer IV (Comte de Barcelona).
  • Formació de la Corona d'Aragó (confederació de regnes).
• Alfons I (el Cast): Primer Rei de la Corona d'Aragó (Comte de Barcelona i Rei d'Aragó).
• Conquestes: Tortosa (1148), Lleida (1149).
• Catalunya Nova: Territoris conquerits al sud de Barcelona.