Història Medieval Peninsular: Castella, Aragó i Al-Àndalus
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,19 KB
Organització Política i Administrativa dels Regnes Peninsulars
Aquest document explora l'organització política i administrativa dels regnes d'Aragó i Castella, així com l'evolució política d'Al-Àndalus durant l'edat mitjana.
El Regne de Castella: Evolució i Estructura
El Regne de Castella era un comtat independitzat d'Astúries al segle X. Al segle XI, aconseguí una primera unificació, que esdevingué definitiva al segle XIII.
Organització Política i Institucional Castellana
En l'organització castellana, els amplis poders de la Corona respecte a les altres institucions feien que les Corts fossin l'òrgan de representació estamental. Es mantenien unes úniques Corts sotmeses al poder reial. El territori estava dividit en merindades i adelantamientos, i a les viles governaven els concejos.
L'Economia Castellana: L'Auge de la Ramaderia
En l'economia castellana, hi hagué l'auge de la ramaderia a partir de la creació de la Mesta, que aconseguí les millors terres i posà l'agricultura en un pla secundari.
El Regne d'Aragó: Formació i Característiques
El Regne d'Aragó sorgí al segle XII per la unió de l'hereva aragonesa i el comte de Barcelona. Després de la mort de Pere II, el Regne s'orientà cap a la Mediterrània.
Organització Política i Institucional Aragonesa
La diversitat de regnes que conformaven la Corona d'Aragó feia necessària la figura del lloctinent reial. Les Corts es formaven per regnes, on el rei havia de pactar totes les decisions, ja que estava obligat a jurar furs.
L'Economia Aragonesa: Agricultura i Comerç
L'economia aragonesa donava importància a l'agricultura, sobretot la de regadiu; també hi havia un gran protagonisme comercial i el sorgiment de la indústria tèxtil.
Evolució Política d'Al-Àndalus
La Conquesta Musulmana i l'Emirat Independent
Els musulmans penetraren a la península el 711 sota el comandament de Tàriq, guanyant la batalla de Guadalete. En tres anys, ocuparen gairebé tota la península, menys Cantàbria. Al-Àndalus es formà com un emirat dependent del Califat de Damasc.
El 756, els abbàssides es revoltaren contra els omeies i els hi prengueren el poder, però Abd-al-Rahman I arribà a Al-Àndalus, on trobà suport i proclamà l'emirat independent.
El Califat de Còrdova: Esplendor i Fragmentació
Abd-al-Rahman III es proclamà califa per mostrar la independència i així aconseguir pacificar les disputes internes, establint la pau amb els cristians. També s'expandí pel nord d'Àfrica i establí relacions amb l'emperador germànic.
Els Regnes de Taifes i les Invasions Nord-africanes
L'espai andalusí es fragmentà en nombroses taifes. El 1086, els almoràvits reunificaren l'espai i el 1145, per l'oposició dels musulmans locals, s'obrí un nou període de taifes. El 1172, els almohades ocuparen Al-Àndalus amb èxit.
El Regne Nazarí de Granada: Supervivència i Fi
L'única taifa que va sobreviure va ser la de Granada, gràcies al vassallatge a Castella. La crisi cristiana del segle XIV els permeté subsistir fins al 1492.