Història de les Migracions a Espanya: Interior i Exterior

Migració Interior a Espanya: Destinacions i Impacte

Les zones de recepció de la migració interior espanyola van ser principalment les àrees industrials de Barcelona, Madrid i el País Basc.

Pel que fa a l'origen i la destinació, els andalusos i gran part dels gallecs i extremenys van triar Barcelona com a destí prioritari. En altres casos, hi va haver una tendència a instal·lar-se prop dels llocs de sortida; per exemple, els habitants de Castella i Lleó i Castella-la Manxa es van desplaçar cap a Madrid.

L’arribada massiva d’immigrants va plantejar problemes greus a les ciutats i zones industrials a causa de l’escassetat d’habitatges i la insuficiència d’infraestructures per donar resposta al ràpid augment demogràfic. Els immigrants es van anar adaptant amb dificultats al nou lloc de residència i a la nova situació econòmica i social.

La crisi provocada per l’alça de preus del petroli l’any 1973 va augmentar l’atur i, amb això, va desaparèixer l’atracció per la migració. A més, la situació econòmica a Espanya havia millorat sensiblement amb el desenvolupament econòmic de la dècada del 1960.

Migracions Exteriors: Causes i Conseqüències

Causes de la Migració Exterior Espanyola

L’elevada migració exterior va estar provocada pel fort creixement econòmic de nombrosos països europeus després que els Estats Units posessin en marxa el Pla Marshall i de la creació posterior del Mercat Comú. A més, la situació desfavorable que es vivia llavors a Espanya, per la falta de feina derivada de la mecanització de l’agricultura i d’una industrialització insuficient, no permetia absorbir els excedents de mà d’obra.

Era una emigració amb contracte temporal de feina (d’un any o més), encara que una part molt important dels treballadors es va quedar als països de destinació.

Impacte de les Migracions Exteriors a Espanya

Des del punt de vista demogràfic, va disminuir la població i també la pressió social i econòmica que representaven tantes persones joves sense feina. Des del punt de vista econòmic, l’entrada de divises va ser important gràcies a les trameses de diners que els treballadors enviaven a les seves famílies.

Des del punt de vista social, es va produir el desarrelament de milers de persones dels seus llocs d’origen, circumstància a la qual sovint s’hi van afegir unes condicions de vida i de treball difícils al lloc de destinació.

La crisi econòmica del 1973 va ser el principi de la fi de les grans migracions exteriors. L’atur va augmentar a Europa i la població emigrant va ser la primera afectada; per això, molts treballadors van tornar. Els governs europeus van canviar les lleis que havien afavorit la immigració per d’altres que la restringien.

Espanya: De País d'Emigrants a País d'Immigrants

Tipus d'Immigrants a Espanya Actualment

La població immigrant a Espanya es pot agrupar en quatre grans grups:

• Persones jubilades procedents de l’Europa central i del nord: Són persones que s’estableixen definitivament a Espanya, sobretot a la costa mediterrània, atretes per un clima suau i per un entorn agradable envoltat de bons serveis. Aquest col·lectiu no troba cap dificultat per instal·lar-se al nostre país.
• Directius d’empreses multinacionals, treballadors d’alt nivell professional, persones del món artístic i de la cultura: Vénen per qüestions laborals o perquè aquí troben una qualitat de vida millor. S’hi inclouen alts càrrecs directius, tècnics, esportistes, estudiants, etc.
• Refugiats polítics: Són persones que per motius polítics han hagut de fugir del seu país. També s’hi inclouen els que han abandonat el seu lloc d’origen per causa dels conflictes armats, violència generalitzada o per raons de seguretat personal.
• Emigrants procedents de països pobres: Aquest és el grup més nombrós. El formen homes, dones i nens procedents de diversos països d’Àfrica, de l’Amèrica Llatina, de l’Europa de l’Est i d’Àsia, que vénen a buscar feina i unes condicions de vida més dignes.

Dades Clau de la Població Estrangera a Espanya

El creixement demogràfic d’Espanya és fonamentalment gràcies a la població estrangera, ja que vuit de cada deu nous ciutadans van néixer fora d’Espanya.

Des de l'any 2000, Espanya ha estat el segon país del món que ha rebut un nombre més alt d’immigrants, només darrere dels Estats Units. Actualment, ocupa el desè lloc pel que fa al nombre de població estrangera que hi viu, darrere de països com els Estats Units, Rússia, Alemanya, França, el Canadà o el Regne Unit.

La relació entre sexes continua pràcticament equilibrada. Si es compara l’edat d’espanyols i d’estrangers, les diferències són notables: el gruix de la població immigrada té entre 16 i 44 anys (un 63%), mentre que els més grans de 65 anys amb prou feines representaven un 5%. En el cas de la població espanyola, la que té entre 16 i 44 anys representa un 44,6%, i els més grans de 65 anys, un 16,6%.

És molt significatiu el pes de la immigració d’origen marroquí, a causa de la proximitat, i el dels països de l’Amèrica Llatina, com l’Equador, Colòmbia i Bolívia, amb els quals compartim vincles històrics.