Història Moderna: Renaixement, Civilitzacions i Barroc

El Renaixement: Orígens i Característiques

El Renaixement comprèn des del segle XIV fins a mitjans del segle XVI, i és un moviment artístic i cultural inspirat en la tradició de l'antiguitat clàssica, que té com a trets generals l'antropocentrisme, l'individualisme i el polifacetisme.

Principis Fonamentals del Renaixement

• Antropocentrisme: Déu deixa de ser el terme central de referència. L'ésser humà és considerat el principal objecte de coneixement i es converteix en el centre d'atenció del pensament científic.
• Individualisme: L'artista ofereix la seva visió del món a través de la seva obra.
• Polifacetisme: L'ideal renaixentista és l'ésser humà universal, la persona que domina totes les branques del coneixement.

L'Humanisme: Pensament i Filosofia

L'Humanisme és l'expressió del Renaixement en el camp de les lletres, el pensament i la filosofia. Va redescobrir els autors grecs i romans, i l'ésser humà era el centre del món. Molts artistes s'expressaven en llengua vulgar i van crear els primers clàssics de la literatura i del pensament moderns (tractaven d'exalçar les potencialitats humanes i entendre el comportament humà).

Períodes de l'Art Renaixentista

• El Quattrocento inclou les obres del segle XV. La capital és Florència gràcies al mecenatge d'algunes famílies nobles com els Mèdici.
• El Cinquecento comprèn el segle XVI. La capital era Roma, gràcies al patrocini de l'Església.

Característiques de l'Art Renaixentista

• L'acostament a la natura.
• Desenvolupament de la perspectiva.
• Retorn als clàssics (models grecs i romans).

Disciplines Artístiques del Renaixement

• Arquitectura renaixentista: Ús de l'arc de mig punt i la cúpula, preferència per elements arquitectònics propis de l'art de l'antiguitat.
• Escultura: Recerca de l'ideal de bellesa, establiment de proporcions, predilecció pel nu.
• Pintura: Interès per la figura humana, preocupació per la composició, atenció als colors i la llum, temes mitològics o religiosos.

Factors que van Influir en la Ciència Moderna

Factors que van influir en l'avenç de la ciència moderna:

• Bagatge renaixentista.
• Difusió de la impremta.
• Els descobriments geogràfics.
• Aplicacions tècniques.

Civilitzacions Precolombines

Els Maies

Els Maies ocupaven la península de Yucatán, les muntanyes de Chiapas i la selva de Petén. Tenien un calendari precís, una escriptura jeroglífica i havien descobert la necessitat del zero. La màxima esplendor dels Maies va començar el segle III dC i va acabar l'any 900. Les ciutats més importants són Tikal, Chichén Itzá, Uxmal i Palenque.

Els Asteques

Els Asteques ocupaven l'actual ciutat de Mèxic i eren una civilització guerrera. Gaudien de gran esplendor quan van arribar els europeus i els van sotmetre. La principal ciutat asteca era Tenochtitlán.

Els Inques

Els Inques van dominar un territori anomenat Tawantinsuyu, a la serralada dels Andes. Era un imperi organitzat, administrat per molts funcionaris i disposava d'un exèrcit poderós. Estava molt ben comunicat per una extensa xarxa de carreteres i camins, i la capital era Cuzco. Eren grans arquitectes, van crear ciutats amb desguassos, carrers pavimentats, fonts públiques i edificis de blocs de pedra enormes.

Les dues civilitzacions (Maies i Asteques, i Inques) eren bons arquitectes. Van aconseguir grans ciutats amb palaus, camps de joc de pilota, observatoris astronòmics i temples amb forma de piràmide esglaonada.

Davallada Demogràfica a Amèrica

La davallada demogràfica va ser a causa de:

• Les malalties desconegudes.
• Les males condicions de treball.
• Els actes violents.

Impacte dels Descobriments en Europa

D'Amèrica es van importar patates i blat de moro, i amb el seu conreu es va millorar la dieta alimentària europea. Això va ser un dels factors que va permetre el pas d'una agricultura de subsistència (autoconsum) a una de mercat (comerç).

Revolució dels Preus

La Revolució dels Preus: Per als europeus, l'arribada de plata significava tenir més moneda, per tant, la demanda de productes va augmentar. Però com que l'oferta de productes no va créixer, els preus es van disparar. Això va generar una diferència entre l'evolució dels preus i la dels salaris, la qual cosa va permetre destinar recursos econòmics a inversions productives que van fer possible la industrialització.

Conceptes Econòmics Clau

• Mercantilisme: És el corrent de pensament econòmic que va predominar a Europa durant els segles XVI i XVII.
• Proteccionisme: És la doctrina econòmica que defensa la implementació de mesures que obstaculitzin la lliure circulació de mercaderies d'altres països per tal de defensar la producció interior davant la competència estrangera.

Reforma i Contrareforma

La Reforma Protestant

La Reforma Protestant va ser un moviment religiós encapçalat per Martí Luter i Joan Calví que va ocasionar la divisió de l'Església cristiana en catòlics i protestants (anglicans, luterans i calvinistes).

Es va escampar ràpidament a Europa per la difusió de l'Humanisme, la invenció de la impremta i les incerteses socials, polítiques i econòmiques derivades de la crisi de la Baixa Edat Mitjana.

La Contrareforma

L'objectiu de la Contrareforma era frenar la difusió de les idees de la Reforma Protestant i organitzar la persecució dels seus adeptes.

Societat de l'Edat Moderna

Classes Socials

• Els privilegiats eren la noblesa i el clergat; no pagaven impostos i els nobles vivien de les rendes obtingudes dels pagesos que treballaven les seves propietats.
• Els no privilegiats eren els burgesos i els artesans; havien de pagar impostos.

Monarquies Absolutes i Conflictes

L'Ascens de la Monarquia Absoluta

A partir del Renaixement, els reis europeus van sotmetre els senyors feudals i van començar a governar com a monarques autoritaris i absoluts. Els reis eren els màxims representants de l'estat, tot el poder es concentrava en mans seves i les decisions del monarca eren considerades lleis.

Els monarques absoluts basaven el seu poder en l'existència d'exèrcits permanents i la creació d'administracions centralitzades. Els exèrcits van permetre als reis dominar la noblesa feudal i oposar-se a altres monarques. Els funcionaris s'encarregaven d'administrar justícia i de cobrar els impostos.

Principals Monarquies Europees

Les dues monarquies principals eren la dels Habsburg i la dels Borbó.

• Els Habsburg regnaven a Castella i Aragó, Àustria, Hongria, Borgonya i els Països Baixos. Els seus territoris estaven dispersos i la comunicació era molt difícil, i es produïen conflictes constants, per això es deia que l'imperi tenia els peus de fang.
• Els Borbó, a França, van aconseguir imposar la seva autoritat sobre les diverses províncies que amenaçaven l'estat.

La península Itàlica estava dividida en més d'una dotzena de principats, sovint enfrontats entre si.

Tractats de Pau Importants

• La Pau de Westfàlia va posar fi a la Guerra dels Trenta Anys.
• El Tractat dels Pirineus va significar que el Rosselló i una part de Cerdanya van passar a formar part de la monarquia francesa.
• El Tractat de Lisboa va significar el reconeixement de la independència de Portugal.
• El Tractat d'Utrecht va implicar la pèrdua de les possessions que la monarquia hispànica tenia als Països Baixos i a Itàlia. Gibraltar i Menorca van passar a la sobirania britànica.

La Monarquia Hispànica: Carles I i Polítiques Internes

Carles I

Carles I va heretar dels avis materns (Reis Catòlics) la Corona d'Aragó, el Regne de Castella, Navarra, Nàpols, Sicília i Sardenya.

Dels avis paterns va heretar els territoris de la dinastia dels Habsburg.

La Inquisició

La Inquisició era una institució d'origen medieval que havia estat creada per l'Església amb la missió de vetllar per la integritat dels costums i la puresa de la fe cristiana, i de combatre i castigar les heretgies.

Expulsió de Jueus i Moriscos

Molts dels barris jueus (calls) van ser assaltats i destruïts, i la major part dels jueus van ser obligats a convertir-se al cristianisme. Els Reis Catòlics van decretar l'expulsió dels jueus l'any 1492.

Els moriscos eren els musulmans que continuaven habitant a la Península Ibèrica després de la Reconquesta. Els moriscos van ser expulsats l'any 1609 perquè la monarquia hispànica va considerar que la població morisca donava suport als pirates barbarescos que atacaven les illes Balears i el litoral mediterrani.

Creixement Urbà i Comerç Global

Causes del Creixement Urbà

El creixement urbà en l'Edat Moderna es deu a:

• L'increment de l'activitat comercial.
• L'establiment d'un govern centralitzat.
• L'increment de la productivitat i de la producció agrícola.

Les capitals dels estats absolutistes van créixer ràpidament perquè el govern assumia un ventall més gran de funcions i utilitzava un cos de funcionaris cada vegada més nombrós. També van créixer les ciutats portuàries atlàntiques, dels Països Baixos i les de l'entorn del mar del Nord. Van perdre rellevància les grans ciutats mediterrànies.

Comerç Triangular

El Comerç Triangular: Els vaixells salpaven dels ports europeus cap a Àfrica carregats d'armes, teixits, alcohol i altres productes que intercanviaven per esclaus. En els mateixos vaixells, els esclaus eren portats a les plantacions de sucre i cotó americanes. En el viatge de tornada, els vaixells transportaven a Europa cotó, sucre, or, plata i altres productes de les colònies.

Companyies Comercials Privilegiades

Anglaterra, els Països Baixos i França van atorgar molts privilegis a les companyies comercials, per això s'anomenaven privilegiades. El govern concedia a cada companyia el privilegi de controlar una zona geogràfica determinada, sovint per un temps limitat.

Les companyies comercials privilegiades (Companyia de l'Índia Oriental, Companyia Africana –les dues angleses– i la Companyia Holandesa de les Índies Orientals) controlaven el comerç dels productes colonials als països respectius i podien establir factories a les zones de proveïment de productes. Els seus vaixells eren protegits per navilis de guerra, ja que sovint eren atacats per naus d'altres països, per pirates o per corsaris.

Crisi de l'Imperi Hispànic i Conflictes Interns

L'Imperi en Decadència

L'imperi en decadència: La disminució dels recursos procedents de les colònies d'Amèrica i les guerres constants al continent europeu havien dut la política imperial de la monarquia hispànica al fracàs.

Causes de la Guerra dels Segadors

Causes de la Guerra dels Segadors:

• Felip IV, rei d'Espanya, exigia que Catalunya contribuís amb homes i diners a la guerra contra França.
• Els representants de les institucions catalanes s'oposaven als projectes unificadors i centralitzadors de Felip IV.
• Els pagesos catalans havien d'allotjar i mantenir els soldats de l'exèrcit del rei que lluitaven en la guerra que Espanya sostenia contra França.
• Un grup nombrós de segadors es va revoltar i va matar diversos oficials i el representant del rei a Catalunya.
• Els soldats de Felip IV cometien abusos freqüents contra la població catalana.

Conseqüències de la Guerra dels Segadors

Conseqüències:

• Els dirigents polítics catalans van acordar amb la monarquia francesa que, en cas d'invasió castellana de Catalunya, en rebrien ajuda.
• Les institucions catalanes van proclamar la República Catalana, sota protecció francesa. Lluís XIII de França va acceptar el títol de comte de Barcelona.
• La monarquia hispànica i la francesa van signar l'any 1659 el Tractat dels Pirineus, que posava fi a la guerra i comportava l'atribució del Rosselló i una part de Cerdanya a França.

Bandolerisme

El Bandolerisme va ser un fenomen social que va afectar la majoria dels països del sud d'Europa durant els segles XVI i XVII. Va ser una conseqüència del declivi social i econòmic en què es trobaven immersos aquests països des de la crisi de la Baixa Edat Mitjana. Els més afectats per les accions dels bandolers van ser els traginers, comerciants i, sovint, els combois reials que transportaven or i plata des del centre de la Península cap a Barcelona.

El Barroc: Art i Filosofia

Definició i Característiques Generals del Barroc

La denominació Barroc s'aplica a un estil artístic, però també designa un període de la història occidental que s'estén des del començament del segle XVII fins a la primera meitat del segle XVIII. La paraula Barroc s'associa a tot allò que és estrany, asimètric i extravagant. La mesura, la proporció i l'equilibri són substituïts en el Barroc per la fantasia, l'excés i el dramatisme.

Influències del Barroc

El Barroc és influït per:

• La culminació de la monarquia absoluta i l'enfortiment de la burgesia en alguns països europeus.
• L'aparició de la Reforma i de la reacció enfront d'aquest moviment, la Contrareforma, i la consegüent divisió d'Europa en dues confessions religioses: la catòlica i la protestant.
• La crisi de l'optimisme renaixentista.

Art Barroc

• Arquitectura barroca: Ús de línies corbes, recarregament ornamental, monumentalitat i l'efectisme.
• Escultura: La temàtica és bàsicament religiosa, civil i al·legòrica. Concepció del cos humà allunyada del cànon grecoromà. Màxima preocupació pel realisme i l'expressivitat de les figures mitjançant contorsions, postures forçades i la representació del moviment.
• Pintura: Perspectiva des d'angles inferiors o superiors. S'evita la intensitat equilibrada de llum. La temàtica és religiosa, mitològica o heroica. Desenvolupament de la pintura de gènere.

Filosofia del Barroc

La filosofia del Barroc es caracteritza per la lluita entre dues maneres de pensar contràries: l'idealisme i el materialisme.

• L'idealisme té una naturalesa espiritual.
• El materialisme es basa en el fet que totes les coses reals deriven de la matèria concreta.