Història de la Música: De l'Edat Mitjana al Renaixement

Clasificado en Música

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,6 KB

L'Edat Mitjana

L'Edat Mitjana comprèn des del segle V fins al segle XV.

L'any 313, l'emperador Constantí es va convertir al cristianisme i es va redactar l'Edicte de Milà. Aquesta llei reconeixia la llibertat de religió per a tots els cristians, que fins aleshores havien realitzat les seves cerimònies religioses d'amagat. A partir d'aquest moment, la música religiosa va començar a desenvolupar-se.

A nivell musical, trobem dos grans blocs:

  • Música religiosa: Interpretada a esglésies i monestirs.
  • Música profana: Música no religiosa, interpretada en castells i entorns cortesans.

Música Religiosa: El Cant Gregorià

El cant pla o cant gregorià és la música oficial de l'Església catòlica a Europa. Es caracteritza per ser:

  • Cantat per homes.
  • En llatí.
  • Monòdic: una sola línia melòdica.
  • Sense acompanyament instrumental.

Música Profana: Carmina Burana

Hem treballat a classe dos poemes de Carmina Burana: Oh Fortuna i Ecce Gratum.

Carmina Burana és una col·lecció de poemes de goliards trobats el 1803 al monestir de Benediktbeuern, a Baviera (Alemanya). El manuscrit és del segle XIII, però la majoria dels poemes són del segle XII. Conté 250 poemes en llatí medieval i 55 en alemany, escrits per clergues o estudiants "vagants" d'arreu d'Europa. Són anònims i tracten temes sobre l'amor, el vi, la moral, la didàctica i la sàtira (política i anticlerical).

El 1936, Carl Orff va posar música a vint-i-cinc d'aquests poemes en una cantata per a cor, solistes i orquestra.

El Renaixement

El Renaixement és una època artística on es reflecteixen els ideals del moviment humanista que es va desenvolupar a Europa al segle XVI. Aquesta etapa va plantejar una nova forma de veure el món i l'ésser humà, amb un gran interès per les arts, la política i les ciències, revisant el teocentrisme medieval i substituint-lo per l'antropocentrisme.

La música al Renaixement

Musicalment, és el segle de la polifonia, que es divideix en:

  • Polifonia contrapuntística.
  • Polifonia homofònica.

Hem escoltat i cantat:

  • Ay linda amiga: cançó anònima i homofònica del segle XVI.
  • Cucut i Hoy comamos y bebamos: obres del músic espanyol Juan del Enzina.

Entradas relacionadas: