Història de la Música: Formes i Escoles Musicals

Formes Musicals

Fuga

La fuga és una tècnica de composició en la qual els resultats formals no estan fixats. Cada fuga és diferent de les altres en presentació, longitud i elements. La principal característica és l'exposició d'un tema en una sola veu, repetida en una altra veu, mentre que la primera fa un contrapunt.

Himnodia

La himnodia és el cant de textos de nova composició, al principi en prosa. Els primers himnes es remunten a Sant Ambrosi, bisbe de Milà.

Troparion

En l'època del cant antic, després de la iconoclàstia que es va produir, trobem anotacions en neumes i formes primitives d'himnes com el troparion, compost per versicles de salms bíblics intercalats amb versos de nova composició.

Cànon

Basat en el principi d'imitació, el cànon és una repetició literal de la melodia que s'acompanya a ella mateixa, però es desplaça en el temps.

Joglars, Trobadors i Goliards

Joglars i Trobadors

Els joglars eren personatges errants que anaven per les aldees i castells divertint la gent analfabeta. Hereus dels mimi i iaculatores, eren meitat poetes i saltimbanquis, barrejaven música i sàtira, i eren transmissors de la música popular no litúrgica. De vegades eren clergues que abandonaven la vida religiosa, i es van anomenar goliards, en referència al bisbe Golias. Cantaven i recitaven en llatí i barrejaven drama i cançons al vi. Hi ha còdexs amb les seves obres, com els Carmina Burana.

Els trobadors pertanyien a una classe social elevada i es consideraven superiors als joglars. Ells cantaven i composaven obres, mentre que els joglars només les interpretaven, ja que no tenien ni formació ni facultats per compondre. Els seus temes eren de fets heroics, amor, etc.

Escoles Musicals

Escola Francoflamenca

Nucli a París. Rebutgen les complexitats constructives i introdueixen noves tècniques expressives. Destaca la chanson i la utilització de la imitació i el cànon.

Escola Alemanya

El madrigal evoluciona en una forma concreta anomenada lied, que enllaça amb el coral.

Escola Anglesa

Són els que millor practicaven l'art del madrigal. La veu solista amb acompanyament s'anomena ayre, acompanyada de llaüt.

Polifonia i Notació Musical

Polifonia

En la segona meitat de l'Edat Mitjana neix l'esperit d'inversió. La música comença a utilitzar-se amb fins profans. La polifonia és l'art de combinar sons i melodies distintes i simultànies. S'aconsegueix quan canten junts homes, dones i nens.

Notació Musical

En passar a la música polifònica, es necessita saber amb exactitud la durada de les notes perquè coincideixin amb els moviments del compositor. En l'ars antiqua es fixen normes d'escriptura musical: la notació censural. Les figures principals eren: màxima, longa, breu, semibreu, mínima i semínima. Es dividien en tres per fer un ritme ternari. En l'ars nova apareix la possibilitat de dividir-les en dos i fer ritmes binaris.