Història de la música: Grècia, Roma i Classicisme

Grècia:

Grècia: No es compon música de l’època. No hi ha coneixement pràctic. Tot el que podem saber d’aquesta es basa en la teoria. Al segle XVI només hi ha exemples fragmentats, com ara l’himne cristià s.III d.C, en concret hi ha 15, cosa que va servir de base per el Barroc on neix l’òpera. Existia un alfabet més antic que el grec que indicava les notes. En la societat grega la música va tenir un paper molt important. La música centrada en la branca de la ètica per veure quina influència tenia tant positiva com negativa. INSTRUMENTS: aulos, flauta de pan, lyra, kithara. MÚSICA TENIA RELACIÓ AMB L’ESTAT D’ÀNIM: DÒRIL (música masculina i forta), FRIGI (música extàtica per sentiments religiosos), LIDI (produeix música íntima i lasciva), MIXOLIDIA (mode que produeix música penetrant que transmet sentiment de lamentació).

Roma:

Roma: Pren com a model a Grècia. Cap a finals del s.I va ser el moment més important de la música romana. Els grecs feien música més íntima i en espais reduïts ja que la seva sonoritat era molt feble. Aptes per acompanyar a veus, però a Roma era més espectacular ja que van optar pels instruments militars de metall. Requereixen INSTRUMENTS amb una sonoritat forta: tuba, corm o hidraulis. A Roma el ritus romà, les cerimònies i la música eren diferents de les anteriors. També sorgeix el RITUS GREGORIÀ. Encara que no hi ha música escrita que es pugui escoltar ja que no hi havia un sistema d’anotació clar. Segons la teoria de HELMUT HUCKE, diu que el CANT GREGORIÀ procediria del RITUS ROMÀ ANTIC (paleoromà) però no a Roma sinó a l’imperi Franc. D’alguna manera, el ritus romà va ser portat a l’imperi franc, on hi hauria la coexistència del que van portar els romans i del propi que tenien allà.

Classicisme

CLASSICISME (XVIII): En música hem de parlar de l’época clàssica mentre que en l’art és el neoclassicisme. La música també té la seva època neoclassicisme però no alhora que l’art encara que no hi podem fixar dates. PRECLASSICISME: ROCOCÓ: Tipus d’estil començament segle XVIII moment de pas entre final del Barroc i inici Pre-classicisme. Es busca major intimisme, molta decoració. Apareix l’estil galant.