Història de la Música: Guia Essencial del Cant Gregorià al Barroc
Clasificado en Música
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,09 KB
Música Medieval: Del Cant Gregorià a la Polifonia
El Cant Gregorià: Origen i Evolució
El Cant Gregorià, anomenat així pel papa Gregori I, és el resultat de la recopilació de melodies antigues i la creació de noves, que es cantaven des de feia segles. Actualment, el coneixem com a cant gregorià.
Descobriment de la Polifonia: L'Organum
Al segle IX, es va produir una innovació en el cant monòdic amb l'aparició d'un nou recurs anomenat organum. Aquest consisteix a afegir a una melodia gregoriana (la vox principalis) una segona veu, anomenada organalis, a una distància d'un interval de quarta o de cinquena.
El Cànon: Imitació i Repetició
El cànon és una composició polifònica en la qual les veus entren successivament, repetint i imitant cadascuna la melodia interpretada per la veu anterior.
La Música Profana Medieval: Trobadors i Joglars
La música profana és aquella que no va destinada al culte religiós. Durant l'època medieval, els trobadors eren els creadors de la cançó popular, i els joglars, els seus intèrprets. Els joglars eren recitadors que tocaven instruments, ballaven, cantaven i feien jocs davant de cortesans i plebeus.
Conceptes Fonamentals de la Música
L'Altura del So: Freqüència i Vibracions
L'altura del so es mesura segons els cicles, que són les vibracions per segon que produeix un so. La freqüència de l'ona influeix directament en l'altura.
Els Acords: Combinacions Harmòniques
S'anomenen acords de tres sons els formats per tres notes, i acords de quatre sons els formats per quatre notes.
Les Escales: Successió de Notes
Una escala és una successió de notes per graus conjunts.
L'Interval: Distància entre Sons
L'interval és la distància entre tons i semitons. Per exemple: MI-FA, SI-DO.
La Intensitat del So: Amplitud i Distància
La intensitat del so es refereix a quan elevem el to de veu i depèn de diversos factors:
- L'amplitud de les vibracions del cos sonor.
- La distància que hi ha entre el cos sonor i l'oient.
- La densitat del medi transmissor.
La Música del Renaixement: Harmonia i Innovació
Música Vocal del Renaixement: Les Quatre Veus
En la música vocal del Renaixement, s'incorpora una quarta veu, establint les següents tipologies:
- Soprano: Veu que condueix la melodia.
- Contratenor: Primera veu que apareix com a acompanyant.
- Tenor: Veu que produeix el cant gregorià tradicional.
- Baix: Veu que actua de suport de tota l'obra.
Tècniques Compositives: Cantus Firmus i Contrapunt Imitatiu
- Cantus Firmus: Tècnica on sobre una melodia gregoriana se superposen altres veus.
- Contrapunt Imitatiu: Petit fragment melòdic que es repeteix immediatament en diferents veus.
Polifonia de Tipus Homofònic
La polifonia de tipus homofònic es caracteritza per una veu conductora i diverses veus d'acompanyament que canten les mateixes síl·labes alhora.
Música de Palau: El Villancet
El villancet és una forma polifònica d'origen popular i de temàtica variada, sovint interpretada en ambients de palau.
Música Instrumental del Renaixement
En les esglésies del Renaixement, hi havia un mestre de capella, un grup de ministrils i una capella de cantors. Es van desenvolupar composicions derivades de la música vocal que van ser adaptades per a instruments.
El Barroc Musical: Grandesa i Expressivitat
L'Òpera: Gènere Escènic Fonamental
En les principals formes de música vocal d'aquesta època, l'orquestra ocupa un paper fonamental. L'òpera és un gènere escènic que parteix d'un text o llibret i consta de les següents parts:
- Obertura: Peça orquestral que inicia l'espectacle.
- Recitatius: Fragments que fan que el desenvolupament de l'acció o argument avanci.
- Àries i Duets: Composicions vocals de caràcter melòdic i líric.
- Cor: Peça polifònica interpretada per un grup de cantants.
- Ballet: Peça instrumental per ser ballada per un conjunt de ballarins.
La Música de Cambra i l'Orquestra Barroca
La música de cambra es va convertir en l'entreteniment de les reunions socials, i va ser en aquesta època que va néixer l'orquestra amb conjunts ben orquestrats.
Els instruments més importants de l'època barroca eren el clavecí o clavicèmbal, el violí, la flauta, el llaüt i l'orgue.