Història de la música: Òpera, Lied i Marxa Cadafal

Operes

SERIA. italià i dencargo. Esq op seria napolitana, reformes Gluck (recitatius secs i ariosos), personatges (rei, Cèsar emperador) tema hist i mitol.

BUFFA

trilogia da Ponte. Person (serio-comic-semiserio), tema lluita contra condena cel i infern i amor, Don Juan no sap res de ell, cada pers vocal diferencia i cites musicals.

SINGSPIELD

Genre alemany. En flauta màgica missatge de humanitat, fraternitat, saviesa i progrés. Personatges llum i foscor.

Amor pel primitiu, l'exòtic. Entusiasme per poesia popular, el folklore: l'autèntic. La paraula fa referència a un poema sense música, melodies populars eren impossibles de recuperar. A Viena Beethoven el primer cicle de lied. SCHUBERT (600 lied triant poetes. 2 primers lieders sobre textos de Goethe, Margarida de la rueca, en tres parts q comencen mateixa frase i música). SCHUMANN (250. + acurat amb la poesia i amb la independència musical q Schubert, sobretot al piano. Recorre més a l'harmonia i Schubert més melòdic, Recursos: cromatisme, acords alterats i harmonies sobre pedal. Objectiu: compartir melodia del piano amb la veu.)

MARXA CADAFAL: Berlioz. Elem extram. + imp la repres dels núvols amb una melodia recurrent en cada moviment com so de la guillotina al cap, Destaca originalitat en orquestació, gran color tímbric per a detalls que s'aprecien clarament en les aparicions de la idée fixe. Nous instruments.

Objectiva (emocions, cortesana, refinada, elegant i superficial). Formes noves (sonata, l'antiga obertura introductòria d'òperes, concert grosso). Melodia (Claredat i simplicitat, frases regulars i quadrades) Estil (homofònic o vertical). Harmonia (Transparent, sense cromatismes). Més instruments que vocal, desenvolupament al piano. Dinàmica (contrastos expressius). Ritme (senzill i regular). A la música de cambra ús de composicions cambrístiques (trio, quartet, serenata...)