Història de l'Orient Mitjà: Balfour, guerres i procés palestí

Orient Mitjà: primera meitat del segle XX

El pròxim Orient en la primera meitat del segle XX

En la Declaració de Balfour, el Regne Unit donava suport als sionistes i es comprometia a afavorir la creació d'una llar nacional jueva a Palestina. Molts jueus s'establiren en el territori on vivien els àrabs des del segle VIII. Després de la Primera Guerra Mundial, la Societat de Nacions va concedir el mandat sobre Palestina al Regne Unit. L'immigració jueva a Palestina va augmentar a causa de la persecució d'aquest poble pels nazis. El 1945 a Palestina hi havia 600.000 jueus i 1.200.000 àrabs. El 1947 l'ONU va aprovar la retirada britànica i la divisió de Palestina en dos estats.

Les guerres araboisraelianes

Al llarg de les dècades següents es van produir diversos enfrontaments armats entre l'estat d'Israel i els països àrabs veïns. A continuació es recullen els principals episodis mencionats:

• 1948: El 1948, David Ben-Gurion, primer ministre del govern jueu, va proclamar l'Estat d'Israel. Els països àrabs es van mostrar en desacord i van enviar tropes contra el nou estat (primera guerra araboisraeliana). Israel va guanyar, va ampliar els seus territoris i va ocupar gran part del territori de Jerusalem.
• 1956: El juliol de 1956, Egipte va nacionalitzar el canal de Suez i això va provocar una crisi i la intervenció d'Israel (i d'altres potències implicades en aquell moment).
• 1967: Al juny de 1967 va començar un nou enfrontament, la Guerra dels Sis Dies: Israel va atacar Egipte, Síria i Jordània i va ocupar la Franja de Gaza i Cisjordània.
• 1973: La quarta guerra fou la del Yom Kippur. El 1973 Egipte i Síria van atacar Israel; els Estats Units van donar suport a Israel. Després de la guerra, Egipte i Israel van signar els Acords de Camp David.

L'Autoritat Nacional Palestina i el procés cap a un Estat palestí

Després de la guerra, els 900.000 palestins que van fugir van viure en camps de refugiats en diversos països àrabs; la situació dels refugiats va provocar el sentiment de consciència nacional palestina. Així, el 1964 neix l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP), amb Yasser Arafat com a líder principal. L'OAP va dur a terme accions terroristes contra Israel i hi va haver revoltes populars anomenades intifades. L'ONU va reconèixer l'organització i, més endavant, es van signar acords rellevants, com l'Acord de Gaza i Jericó. Al novembre de 2012, l'Assemblea General de les Nacions Unides va concedir a Palestina la condició d'estat observador no membre.