Història de la Península Ibèrica: Orígens, Conquesta Romana i Divisió Provincial

Orígens i Noms Antics de la Península Ibèrica

Des de temps antics, la Península Ibèrica era una terra de misteri, on tenien lloc personatges mitològics i es considerava que no hi havia terra més enllà de l'estret de Gibraltar. La Península Ibèrica es va anomenar Hespèria perquè es creia que s'hi trobava el Jardí de les Hespèrides. Al segle VI aC, els grecs van colonitzar la costa de la península i van anomenar Ibèria el territori per les tribus que l'habitaven. El nom definitiu, Hispània, prové de l'origen fenici.

Conflictes entre Romans i Cartaginesos

Cap al segle III aC, hi va haver una major presència cartaginesa per obtenir una compensació per la pèrdua de territoris arran de la derrota de Roma en la Primera Guerra Púnica. Un any després de la fundació de Cartago Nova i a causa de l'expansió dels púnics a la península, Roma va promoure el Tractat de l'Ebre, que establia el riu Ebre com a límit de l'expansió cartaginesa cap al nord. Tanmateix, aquest acord va durar molt poc.

La Segona Guerra Púnica i l'Arribada Romana

L'any següent va esclatar la Segona Guerra Púnica (218-201 aC). Les primeres tropes romanes van desembarcar a la península, van arribar a Empúries, van avançar per l'Ebre i van fundar Tarragona. En aquella època, Roma es limitava a causar problemes als cartaginesos, ja que el conflicte principal es desenvolupava a Itàlia. Roma va començar a obtenir victòries amb els seus militars més competents, destacant Publi Corneli Escipió. L'any 206 aC va marcar el final de la presència cartaginesa i el començament de la romanització.

Conquesta i Romanització de la Península Ibèrica

L'any 197 aC, els territoris conquerits per Roma a la Península Ibèrica ocupaven la costa oriental, la zona meridional i alguns punts de l'interior.

Publi Corneli Escipió va fundar un enclavament romà a Itàlica, que va actuar com a centre de romanització.

Resistència a la Colonització Romana

Al segle II aC, Viriato va esdevenir el símbol d'aquesta resistència. Va causar innombrables problemes a les tropes romanes, fins que va morir a causa d'una traïció. L'any 133 aC, la ciutat de Numància no va caure fàcilment. Aquesta ciutat, amb uns 8.000 habitants, va resistir un exèrcit romà de 60.000 soldats. Roma només la va poder prendre després de sotmetre-la a un gran setge per fam.

El Rol Crucial de les Ciutats en la Romanització

Al segle I aC es va completar la conquesta de la península amb les Guerres Càntabres, amb la intervenció de l'emperador August. Roma no va deixar de fundar noves ciutats per diverses raons:

• Molts d'aquests assentaments es van formar a partir de campaments militars romans.
• El repartiment de terres entre els veterans assentats a la zona permetia posar en marxa la colonització agrícola.
• L'augment del nombre de ciutats estimulava l'intercanvi comercial i feia progressar econòmicament la zona circumdant.

La Divisió Administrativa Romana de la Península

L'any 14 aC, la península va quedar dividida en tres províncies:

• Província Tarraconensis: Nord, Est i Centre

  La més gran, incloïa el nord, l'est i el centre de la península. La seva capital era Tarraco (actual Tarragona).

• Província Baetica: El Sud Romanitzat

  Situada al sud, era un dels territoris més romanitzats. La seva capital era Corduba (actual Còrdova).

• Província Lusitania: L'Àrea Sud-Occidental

  A l'àrea sud-occidental. La seva capital era Emerita Augusta (actual Mèrida).