Història i Períodes Clau de la Literatura Llatina

Història de la Literatura Llatina

Els romans van produir una gran quantitat de llibres de poesia, comèdia, tragèdia, sàtira, història i retòrica, seguint el model de la literatura grega. Després que l'Imperi Romà d'Occident caigués, la llengua llatina va continuar jugant un paper molt important en la cultura europea occidental.

La literatura llatina es divideix en diversos períodes.

Període Primitiu

Pel que fa a la literatura primitiva, només resten unes poques obres supervivents, com els llibres de Plaute i Terenci.

Període Clàssic

El període del llatí clàssic es divideix en:

• Edat d'Or

  Des de l'inici del segle I aC fins a mitjans del segle I dC.

• Edat de Plata

  Fins al segle II dC.

La literatura escrita després de mitjans del segle II dC és sovint denigrada i ignorada. En el Renaixement, molts autors clàssics van ser redescoberts i el seu estil va ser conscientment imitat, sobretot imitant Ciceró i el seu estil, valorat com la perfecta culminació del llatí. El llatí medieval fou menyspreat. Moltes grans obres de la literatura llatina van ser produïdes entre l'Antiguitat i l'Edat Mitjana.

La literatura llatina té dues parts principals:

Literatura Indígena

Ha deixat pocs vestigis i ofereix fragments arcaics i intents d'arcaisme produïts durant el temps de la República, sota els emperadors i principalment sota els Antonins.

Literatura Llatina Romana Imitada

Ha produït composicions en què la inspiració individual s'ajusta a la imitació més feliç.

De vegades, s'han confós les obres d'origen italià, produccions més tosques del geni agrícola o religiós dels primitius romans, que ofereixen un caràcter més original, amb les còpies llatines de les obres mestres de Grècia, que ofereixen un encís, una elegància i una suavitat corresponents a una civilització culta i refinada.

En aquest darrer aspecte, posem atenció en dues escoles retòriques d'origen grec que van tenir gran influència a Roma: l'Asianisme i l'Aticisme. Des dels temps de Ciceró, aquestes dues tendències estilístiques del grec van entrar de ple en el llatí i van perdurar durant diversos segles en la literatura llatina.

Autors Destacats de la Literatura Llatina

Literatura Primerenca

• Poesia

  Enni

• Tragèdia

  Luci Acci

• Comèdia

  Cecili Estaci, Terenci

Literatura de l'Edat d'Or

• Poesia

  Lucreci

• Prosa

  Ciceró

• Història

  Sal·lusti

Literatura de l'Edat de Plata

• Poesia

  Marc Valeri Marcial

• Prosa

  Petroni

• Teatre

  Sèneca

• Sàtira

  Persi

• Història

  Tàcit

El Llatí Després de l'Època Clàssica

En caure l'Imperi Romà, el llatí encara va ser utilitzat durant segles com a única llengua escrita al món romà. A les cancelleries reials, en la litúrgia de l'Església Catòlica i en els llibres, l'única llengua emprada era el llatí. Però sempre un llatí culte, encara que alhora influït per les llengües parlades.

Ja al segle VII, el llatí vulgar s'havia començat a diferenciar, donant origen al protoromanç i després a les primeres fases de les actuals llengües romàniques.

Amb el Renaixement carolingi, al segle IX, Carlemany va encomanar a l'anglès Alcuí de York la reorganització de la cultura i l'ensenyament en el seu Imperi. Aquesta operació de recuperació, aproximant-se a un llatí més correcte, va separar definitivament el llatí de la llengua parlada.

Després, amb l'aparició de les primeres universitats, els ensenyaments impartits per persones que provenien d'arreu d'Europa eren en llatí. Però un llatí diferent, que no tenia res a veure amb el de Ciceró. Els doctes de les universitats van elaborar els conceptes abstractes i rics en matisos propis de la filosofia de l'època.

Al segle XIV, a Itàlia, va sorgir un moviment cultural que va afavorir un interès pel llatí antic: el Renaixement i l'Humanisme (amb figures com Petrarca). Aquí la llengua clàssica va començar a ser objecte d'estudis profunds que van marcar, de fet, el regnat de la filologia clàssica.

A l'Edat Moderna, el llatí encara va ser utilitzat com a llengua de cultura i de la ciència. En llatí van escriure també els primers científics moderns, fins al segle XVIII. Al segle XIX, va ser substituït per llengües nacionals com el francès, l'anglès, etc.