Història de la Psicologia: Enfocaments i Evolució

Història, Ciència i Psicologia

Per què fer història de la psicologia?

Per comprendre la raó de ser de les teories i les pràctiques que avui en dia, en el moment històric concret que ens ha tocat viure, són acceptades, consensuades i discutides per la comunitat científica internacional.

• Ampliar el sentit del que es fa.
• Fomentar la reflexió crítica i prendre distància.
• Crear sentit de pertinença, cohesió i identitat "corporativa".

La història de la psicologia està dins o en relació amb:

• Història en general (del pensament, de les societats, de la cultura, de les pràctiques, etc.).
• Història política, econòmica i social d'un context (país, regió, institució, etc.).
• Història científic-tècnica.
• Història de la medicina i de la psiquiatria.
• Història de la filosofia.
• Història de les ciències naturals i la biologia.

Dues formes de fer història d'una disciplina:

Historiografia tradicional:

• Visió panegírica dels "grans homes".
• Visió positiva de les grans fites (el mite de l'alliberació dels bojos, veure l'Edat Mitjana com una època fosca, bruta, etc.).
• Té com a objectiu la legitimació professional i social de la psicologia.
• Història interna, presentista i sovint anacrònica.

Historiografia crítica (anys 60-70)

Historiografia tradicional:

Internalisme:

Interna vol dir que només es centra en fer història dels mètodes, teories, dades i descobriments de la disciplina, sense estudiar altres condicionants "extracientífics".

Presentisme:

Pensar que la psicologia actual és la més avançada i que hi hem arribat per un desenvolupament lineal i progressiu. Avaluar el passat com encerts i errors en funció de la "veritat científica" (actual) o de les normes morals acceptades actualment. Això no vol dir que les discussions actuals sobre problemes actuals no puguin guiar les preguntes que li fem al passat.

Anacronisme:

L'ús de categories del present per parlar del passat i oblidar el context social i polític. Per exemple, fer servir categories psiquiàtriques actuals per parlar de malalties de l'Edat Mitjana.

Historiografia crítica:

Anàlisi externalista:

Mirar els condicionants socials i culturals. Els fets "externs" al saber de la disciplina psicològica.

Historicisme:

Intentar comprendre el passat des del seu propi context. Per exemple, no entendre la malenconia de l'Edat Mitjana com a depressió.