Història de les Relacions entre Catalunya i Hongria Medievals

Orígens Històrics de Catalunya (Segles VIII-XI)

Després de la invasió musulmana del 712, la Catalunya Vella, formada pels comtats catalans, depenia del rei carolingi. La Catalunya Nova es va conformar al segle XII. Durant els segles VIII i IX, els francs, sota el rei Carlemany, van dominar la regió. A finals del segle X, els territoris catalans se'n van independitzar. Al segle XI, la identitat catalana va ser constituïda a mesura que els comtes de Barcelona van centralitzar tot el poder.

Els Magiars: Orígens i Assentament a Europa

Els magiars: Fa uns 4000 anys, els magiars habitaven més enllà dels Urals. La seva vida estava basada en la ramaderia transhumant, per això cap al 500 aC part d'aquest poble va començar a desplaçar-se cap a l'occident. Van establir-se primer entre els Urals i el Volga, més tard a la regió del Don i, a finals del segle IX, a la conca dels Carpats. Al segle X, els hongaresos van consolidar la seva presència a Europa.

Catalunya i Hongria: Territoris Estratègics Medievals

Catalunya i Hongria eren dos territoris estratègics. Hongria, per la unificació del territori; la coronació d'Esteve I li va permetre el control sobre els territoris ocupats. Catalunya, situada entre l'Imperi carolingi i al-Àndalus, representava un espai de relacions entre el nord i el sud.

Incursió Hongaresa a Catalunya (942)

Context de la Incursió

Durant el segle X, molts ducs i reis contractaven els hongaresos per lluitar contra els seus enemics. La primera incursió documentada a l'oest llunyà fou a Provença, on el rei Hug d'Arle els va enviar per aturar els pirates àrabs.

L'arribada a la Península Ibèrica

Després de Provença, es van dirigir cap a la Península Ibèrica. El seu objectiu era Còrdova. Mentre avançaven, saquejaven tot al seu pas. El juny del 942 van entrar a la península; el juliol van arribar a Lleida i van assetjar la ciutat.

Recorregut i Retirada per Terres Catalanes

El seu recorregut per les terres catalanes va començar pel Rosselló (actual Catalunya Nord) fins a arribar a Banyoles, on van incendiar el monestir. Després, a Girona, van atacar l'església de Sant Fèlix. Passaren per Santa Coloma de Farners i es van dirigir cap al sud, a la frontera amb al-Àndalus, passant per Barcelona, Barbastre i Osca (actual Aragó). Tanmateix, van ser derrotats per l'exèrcit musulmà prop de Lleida i, a causa de la falta d'armes i d'aliments, es van retirar cap al seu territori.

Relacions Dinàstiques: Segles XII-XIII

Emeric d'Hongria i Constança d'Aragó

La primera vegada que la Casa d'Árpád es va unir a una dinastia de la Península Ibèrica va ser el 1196 amb el casament d'Emeric d'Hongria i Constança d'Aragó. Hongria i la Corona d'Aragó eren partidàries de la Santa Seu i ambdues eren regions frontereres de l'Europa Occidental. Van tenir un fill, Ladislau III. Emeric va morir de manera sobtada el 30 de novembre de 1204. La situació de la reina es va complicar i va fugir a Àustria el 1205 amb el seu fill. Després, Ladislau III va morir i el germà petit d'Emeric, Andreu II (1205-1235), va ser el nou rei d'Hongria.

La Unió d'Aragó i Catalunya (1150)

El 1150, el casament entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la filla del rei d'Aragó, Peronella, va donar lloc al seu fill Alfons I de Catalunya i II d'Aragó, unint dinàsticament el Regne d'Aragó i els Comtats Catalans sota un mateix monarca.

Jaume I i Violant d'Hongria: Unió Clau

Jaume I el Conqueridor: Vida i Regnat

Jaume I el Conqueridor neix el 1208. Segons la llegenda, la seva mare va enganyar el seu pare, el rei Pere el Catòlic, per poder tenir un fill. El seu nom, Jaume, provindria del fet que es van encendre 12 espelmes dedicades als 12 apòstols, i l'última que es va apagar va ser la de Sant Jaume. El seu primer casament va ser el 1220, als 13 anys, amb Elionor de Castella, amb qui va tenir un fill, Alfons. Jaume I va ser proclamat rei el 1225 i el 1227 va començar el seu regnat efectiu. Les seves primeres conquestes foren:

• Mallorca (1229)
• Menorca (submissió el 1231)
• Eivissa (1235)

Es va separar d'Elionor el 1228 per motius de parentiu i es va casar amb Violant d'Hongria el 1235. El 1236 va començar a conquerir València, conquesta que va culminar el 1238. L'expansió cap al sud i l'oest va quedar frenada pel Tractat d'Almirra (1244) amb Castella, que va assignar Múrcia a la Corona de Castella. Jaume I va morir el 1276 a València, als 67 anys.

Violant d'Hongria: Influència i Llegat

Violant d'Hongria (1216-1251) era neboda del rei Emeric i filla d'Andreu II d'Hongria. Hongria i la Corona d'Aragó es van unir per interessos polítics i econòmics. Per a Hongria, formava part de la política matrimonial exterior d'Andreu II (amb mires a Europa Central i Mediterrània) i aportava la gran reputació del rei per la seva participació en les croades. Per a Aragó, el rei Jaume I era el monarca més potent de la banda occidental del Mediterrani.

Violant acompanyava Jaume I en algunes campanyes i l'aconsellava. Van tenir 10 fills. Violant va ser introductora a la Corona d'Aragó del culte de Santa Elisabet d'Hongria (la seva cosina).

Llegat Cultural i Històric

La relació històrica es reflecteix en iniciatives com l'Associació Cultural Catalano-Hongaresa, fundada el 1987 a Barcelona per Peter Brachfeld. La figura de Jaume I va ser reivindicada pels intel·lectuals de la Renaixença com a fundador simbòlic dels Països Catalans.