Història de la Segona República: Adveniment, Biennis i Crisi a Espanya i Catalunya

La Segona República Espanyola (1931-1936)

La Segona República Espanyola va ser un període de profundes transformacions polítiques i socials, marcat per l'intent de modernitzar l'Estat i la societat espanyola.

L'Adveniment de la Segona República

Proclamació de la República el 14 d'Abril de 1931

Les eleccions del 12 d'abril de 1931 van ser molt més que unes eleccions municipals, ja que es van convertir en un plebiscit sobre el paper del rei durant la Dictadura. En els nuclis urbans, els republicans van guanyar àmpliament, evidenciant el rebuig popular a la monarquia i el desig d'implantar una República. Aquest resultat va ser decisiu per al futur del sistema polític.

El 14 d'abril, com a resposta a l'ambient social i polític, es va proclamar la Segona República. Primer es va anunciar a la localitat basca d'Eibar i, poc després, a Barcelona. Al migdia, Lluís Companys, des de l'Ajuntament, i més tard Francesc Macià, des del Palau de la Diputació, van declarar la República. Francesc Macià va anar més enllà i va proclamar la República Catalana dins de la Federació de Repúbliques Ibèriques.

A Madrid, els representants dels partits del Pacte de Sant Sebastià van formar un govern provisional, que va proclamar la República des de la Puerta del Sol. Tot i que es va considerar reprimir les manifestacions, la magnitud dels esdeveniments va fer que es decidís alliberar el comitè revolucionari, que va proclamar la República Espanyola. Al vespre, el rei Alfons XIII va abandonar discretament Madrid en direcció a Cartagena per marxar a l'exili.

Obertura del Procés Constituent i Govern Provisional

Govern Provisional de Concentració

El comitè revolucionari es va transformar en el govern provisional de la República, presidit per Niceto Alcalá Zamora. Aquest govern va prendre les primeres mesures per establir les bases del nou règim polític. Les decisions més destacades van ser:

• La convocatòria d'eleccions a Corts Constituents pel 28 de juny de 1931.
• Una amnistia general per als presos polítics, alliberant-los de tota responsabilitat pels seus delictes.
• La proclamació de les llibertats polítiques i sindicals, que permet la creació de partits polítics i la participació electoral.

Primeres Eleccions a Corts Constituents (1931)

El 28 de juny de 1931 es van celebrar eleccions a les Corts Constituents, amb una alta participació del 70,14% i sense incidents destacables. El resultat reflectia la força dels partits republicans i socialistes, anomenats conjuntament conjunció republicanosocialista. Aquest grup estava format per: Acción Republicana liderada per Manuel Azaña, PSOE amb Julián Besteiro i Indalecio Prieto, Partido Republicano Radical-Socialista liderat per Marcel·lí Domingo i ERC de Francesc Macià.

Va aconseguir 250 diputats dels 464 totals. També va destacar la presència dels nacionalistes, amb 30 escons per a ERC i 14 per als basconavarresos.

D'altra banda, els partits de centre (Partido Radical d'Alejandro Lerroux i Derecha Liberal-Republicana d'Alcalá Zamora) van obtenir 100 diputats. Els partits de dreta (Acción Nacional, més tard Acción Popular) van aconseguir 80 diputats.

La Constitució Espanyola de 1931

La Constitució de 1931 va establir el marc polític de la Segona República. Els seus aspectes més destacats van ser:

• Definició d'Espanya com una «República democràtica de treballadors», basada en la llibertat i la justícia.
• Es declarava un Estat laic, separant l'Església de l'Estat.
• Es va establir un sistema unicameral, on no existia el Senat, i el president de la República tenia funcions limitades.
• Separació de poders, amb la creació d'un Tribunal de Garanties Constitucionals.
• Nova organització territorial autonòmica.
• Drets individuals i col·lectius avançats, com el dret al treball, el sufragi universal masculí i femení i el divorci civil.
• La propietat privada estava subjecta a la possibilitat d'expropiació forçosa per utilitat social.

En conjunt, la Constitució de 1931 va establir un Estat integral, amb una estructura moderna i avançada per l'època.

El Bienni Reformista (1931-1933)

Durant el Bienni Reformista es van impulsar una sèrie de reformes amb l'objectiu de modernitzar l'Estat i millorar les condicions de vida de la població. Aquest període es va caracteritzar per les tensions entre els sectors progressistes i els conservadors, que es van oposar fermament als canvis proposats.

Reformes Clau del Bienni Reformista

La Reforma Militar: Objectius i Resultats

Aquesta reforma, tot i estar ben plantejada, va tenir resultats limitats. Es va reduir la despesa militar, però això va afectar la modernització del material, l'armament i els equipaments. A més, la reforma va ser percebuda pels sectors africanistes de l'exèrcit com una agressió (cop d'estat de Sanjurjo, 1932).

• La Llei de retir de l'oficialitat obligava els oficials a jurar fidelitat a la República o a jubilar-se, reduint el nombre d'efectius de 20.000 a 8.000.
• Es volia acabar amb la macrocefàlia i reduir el nombre d'efectius militars.
• Es van retallar els pressupostos desproporcionats de defensa.
• Es va limitar l'autonomia de l'exèrcit per evitar que pogués actuar de manera independent.
• Es van modernitzar els estudis de les acadèmies militars i es va tancar l'Acadèmia Militar de Saragossa, considerada antirepublicana.
• Es va crear la Guàrdia d'Assalt, un nou cos de seguretat per mantenir l'ordre públic amb mètodes diferents dels de la Guàrdia Civil o l'exèrcit.

La Reforma Agrària: Fi del Latifundisme

Aquesta reforma era considerada la reforma més important, ja que podia determinar el suport de gran part de la població a la República. L'objectiu era posar fi al latifundisme i millorar les condicions dels agricultors pobres.

• La Llei de reforma agrària declarava expropiables diverses terres, incloent-hi aquelles no conreades o explotades deficientment, les més grans d'una certa extensió, les comprades amb finalitat especulativa o arrendades durant més de 12 anys.
• Es va crear l'Institut de Reforma Agrària per modernitzar i tecnificar l'agricultura.

La reforma es va veure dificultada per la resistència dels antics propietaris, que es van organitzar en l'Associació de Propietaris i van conspirar contra la República. Els resultats van ser decebedors per als pagesos: s'havia previst l'assentament de 60.000 camperols a l'any, però en dos anys només se'n van reubicar 12.500.

Reforma Educativa i Cultural: Alfabetització

El problema principal era l'alt índex d'analfabetisme, la falta d'escolarització i el predomini de l'ensenyament religiós. La República va promoure una educació liberal, mixta, laica, obligatòria i gratuïta on l'Estat garantís el dret a l'educació.

• Es va donar prioritat a l'ensenyament primari amb la creació de 10.000 noves escoles i 7.000 places per a mestres. El pressupost d'educació va augmentar un 50%.
• Es van impulsar campanyes culturals per acostar la cultura als sectors menys afavorits econòmicament.
• Es van crear les Missions Pedagògiques, grups ambulants d'estudiants i professors que portaven biblioteques, cinema i teatre a zones rurals. Un cas especial va ser el grup teatral La Barraca, organitzat per Federico García Lorca, format per escriptors i estudiants universitaris, que va portar el teatre arreu del territori.

La Reforma Religiosa: Secularització de l'Estat

L'objectiu era secularitzar la vida social (eliminar la religió en la vida social) i establir la laïcitat de l'Estat.

• Es va dissoldre la Companyia de Jesús i es van nacionalitzar els seus béns.
• Es va reconèixer el divorci i el matrimoni civil (sense eliminar el religiós).
• Es va controlar l'ensenyament de les escoles catòliques.
• Es va garantir la llibertat de culte.
• Es van suprimir les assignacions estatals a l'Església.
• La Llei de confessions i congregacions religioses va provocar el tancament de molts centres educatius religiosos a finals de 1933.

Aquestes mesures van ser percebudes com una agressió pels sectors catòlics, que es van mobilitzar a través d'entitats com Acció Catòlica i la Confederación Católico-Agraria. Alguns membres de l'Església, com el cardenal Vidal i Barraquer, van defensar la necessitat de pactar amb la República.

La Reforma Autonòmica i l'Estatut de Catalunya

Quan Francesc Macià va proclamar la República Catalana, el govern provisional va anul·lar aquesta iniciativa i va instaurar amb caràcter provisional la Generalitat de Catalunya mentre es redactava el nou Estatut.

L'avantprojecte de l'Estatut va ser redactat a Núria per una comissió de 46 membres. El referèndum es va celebrar el 2 d'agost de 1931 amb un resultat aclaparador: el 99% dels votants hi van donar suport, amb una participació del 75%. Finalment, l'Estatut fou aprovat el setembre de 1932.

La Reforma Laboral: Drets dels Treballadors

• Es va aprovar la Llei de contractes de treball, que regulava la negociació col·lectiva.
• La Llei de jurats mixtos permetia arbitratge en cas de conflicte i garantia set dies de vacances pagades a l'any.
• Es van augmentar els salaris i es van fomentar les assegurances socials.
• Es va establir la setmana laboral de 40 hores i es va reforçar el paper dels sindicats agrícoles en la contractació.

Les reformes laborals van ser ben rebudes pels sindicats i els treballadors, tot i que no complien completament les seves expectatives. No obstant això, van generar una forta oposició entre les organitzacions patronals, que van intentar impedir-ne l'aplicació.

Crisi i Caiguda del Bienni Reformista

Les tensions polítiques i socials van portar el president Niceto Alcalá Zamora a dissoldre les Corts i convocar eleccions generals el novembre de 1933. Els principals motius van ser:

• La crisi econòmica causada per la Crisi de 1929 va reduir les exportacions i va augmentar l'atur.
• La ràpida radicalització de l'anarquisme, especialment la FAI, que defensava la República Llibertària i l'acció directa.
• La lentitud en l'aplicació de les reformes, especialment la reforma agrària, va desmotivar la població.
• Els socialistes es van radicalitzar, i dins el PSOE es va acabar imposant la postura de Francisco Largo Caballero, trencant la coalició amb els republicans.
• La insurrecció de l'Alt Llobregat (1932): Vaga general on els anarquistes proclamaren el comunisme llibertari. La repressió fou molt dura.
• Casas Viejas (1932): Un grup de pagesos afiliats a la CNT havia iniciat una insurrecció a Casas Viejas ocupant la caserna de la Guàrdia Civil amb escopetes i pistoles, resultant ferits el sergent i el guàrdia. L'endemà, 12 guàrdies van arribar al poble i van assassinar 19 habitants, entre ells la família Seisdedos, que fou cremada dins de casa seva quan van intentar protegir-se. Aquest esdeveniment va afectar la credibilitat del govern Azaña, que va dimitir en un clima de gran violència i una campanya de boicot a les eleccions de novembre de 1933. L'esquerra, per tant, es presentaria desunida a les eleccions.
• L'organització de la dreta: El 1933 es van crear diversos partits de dreta com la Comunión Tradicionalista, Renovación Española, Falange Española i el Partido Radical de Lerroux. Destacava la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), que agrupava catòlics, classes mitjanes i propietaris rurals, convertint-se en un partit de masses amb gran èxit.

Així, la desunió de l'esquerra i la reorganització de la dreta van marcar la fi del Bienni Reformista i l'inici d'una nova etapa política.

El Bienni Radical o Bienni Negre (1933-1936)

Les Eleccions Generals de 1933

Les eleccions de novembre de 1933 es van dur a terme en un clima de tensió social i política creixent. La dreta es va organitzar de manera eficaç, mentre que l'esquerra es va fragmentar, cosa que va debilitar les seves possibilitats d'èxit. A més, la CNT va promoure activament l'abstenció, desmobilitzant molts votants potencials de l'esquerra.

El resultat d'aquestes eleccions va significar el canvi cap a la dreta:

• Dreta: CEDA, presidida per Gil Robles, va obtenir 204 escons.
• Centre: Partit Republicà Radical, liderat per Alejandro Lerroux, va aconseguir 168 escons.
• Esquerra: republicans-socialistes, amb 94 escons.

També van entrar al Parlament grups de caràcter feixista i autoritari, com Falange Española, Bloc Nacional Monàrquic de José Calvo Sotelo i les JONS. L'any 1934, Falange Española es fusionaria amb les JONS.

Els Governs de Dretes i la Contrareforma

Formació de Govern i Contrareformes

El govern es va confiar al Partido Radical, amb Alejandro Lerroux com a president, i amb el suport condicionat de la CEDA, que pressionava per un gir encara més a la dreta. Aquest nou govern va anul·lar el reformisme de l'etapa anterior, tot respectant la legalitat institucional:

• Es va aturar l'aplicació de la Llei de confessions i congregacions.
• Es va aprovar una nova llei que tornava el sou estatal als capellans.
• Es va permetre als col·legis religiosos continuar funcionant amb normalitat.
• Es va retallar el pes sindical en les negociacions laborals.
• Es va suspendre la reforma agrària i es van retornar terres als grans propietaris.
• Es va suspendre l'Estatut de Catalunya, argumentant que el govern de Companys havia actuat de manera sediciosa.
• Es van col·locar figures obertament antirepublicanes en llocs clau, com Franco, que va ser nomenat cap de l'Estat Major.

Els Fets d'Octubre de 1934

La Revolta d'Octubre a Astúries

Davant l'avenç de la dreta, el PSOE, ja molt radicalitzat, va promoure un intent insurreccional que va fracassar a Biscaia i Guipúscoa, però que va tenir un gran impacte a Astúries. El 6 d'octubre de 1934, va començar una revolta a les conques mineres, que es va allargar fins al 18 d'octubre. Aquesta revolta va ser possible gràcies a l'aliança entre la UGT socialista, els anarquistes de la CNT i elements comunistes, que van formar el Comitè Regional de l'Aliança Obrera. Els revoltats van arribar a controlar ciutats com Avilés, Gijón i Oviedo, on van socialitzar la producció i van dur a terme una dura repressió contra propietaris i religiosos. El govern central va encarregar la repressió a l'exèrcit colonial, dirigit pel general Francisco Franco. L'operació va ser brutal, es van produir més de 1.000 morts entre els insurrectes i gairebé 300 entre militars i membres de la Guàrdia Civil. La repressió es va estendre a tota Espanya, amb detencions massives i clausura de seus de partits i sindicats.

Els Fets d'Octubre a Catalunya (1934)

CAUSES: Els Fets d'Octubre del 34 van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la política involucionista del Bienni Conservador. A partir de 1933, la política conservadora espanyola va començar a intentar impedir l'exercici normal de l'autonomia de Catalunya tal com establia la Constitució. La Generalitat va aprovar la Llei de Contractes de Conreu (abril de 1934), que va ser molt controvertida. Els grans propietaris i la Lliga Catalana van oposar-se fermament a la llei, i van aconseguir que el Tribunal de Garanties Constitucionals la declarés anticonstitucional, ja que consideraven que Catalunya no tenia les competències suficients per legislar sobre aquest tema. Aquesta anul·lació va provocar una greu crisi política entre Madrid i Barcelona i va fomentar l'escalfament del sentiment nacionalista. Això va afavorir les activitats paramilitars i la propaganda separatista de les Joventuts d'Estat Català. Finalment, la formació d'un govern de Lerroux amb ministres de la CEDA va precipitar els esdeveniments.

DESENVOLUPAMENT: Aquesta situació de tensió va portar Companys a proclamar el 6 d'octubre de 1934 l'Estat Català, amb una línia federalista similar a la que va defensar Macià el 14 d'abril de 1931. Amb aquesta proclamació, volia iniciar un moviment que permetés a l'esquerra espanyola recuperar el poder, i també defensar l'autonomia de Catalunya. Tot i això, la iniciativa no va ser recolzada ni per les forces polítiques ni per les sindicals. Així, Companys i part del seu govern van quedar aïllats a la Generalitat. El general Batet que havia rebut ordres de posar-se sota les ordres del govern català, va respondre proclamant l'estat de guerra i va enviar tropes per sufocar la rebel·lió. Els combats es van desenvolupar tota la nit al CADCI, on van morir els dirigents del Partit Català Proletari, Jaume Compte i M. González i Alba, a Gràcia, a la conselleria de governació i especialment al voltant del Palau de la Generalitat que era defensat pels Mossos d'Esquadra dirigits pel comandant Pérez i Farràs. A la matinada del dia 7 d'octubre, Companys, veient que no hi havia suport popular, va ordenar la rendició. A les comarques de Lleida, Granollers, Girona, Sabadell, Palafrugell… la revolta va ser controlada per l'Aliança Obrera, que va provocar alguns incidents com incendis i saqueigs d'esglésies, però es va sufocar ràpidament per l'exèrcit. Només l'actitud moderada de Batet i la rendició de Companys van evitar un bany de sang a Barcelona.

CONSEQÜÈNCIES: La repressió va ser molt dura a tot Catalunya. Es van realitzar unes 27.000 detencions, i les tortures van ser freqüents. Moltes condemnes a mort i a cadena perpètua es van imposar. Azaña va ser empresonat tot i no haver participat en els fets, i Companys i els membres del seu govern van ser tancats al vaixell presó Uruguay, ancorat al port de Barcelona. Els principals ajuntaments van ser intervinguts per delegats del govern i el país va viure sota l'Estat de guerra (suspensió de les garanties constitucionals bàsiques) fins a l'abril de 1935. El govern de la Generalitat va ser suspès i el càrrec de president va ser substituït pel de governador general de Catalunya (durant aquest període es van succeir sis governadors fins al febrer de 1936). A més, es va suspendre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i l'obra legislativa i de govern feta fins aleshores va quedar aturada i, en molts casos, anul·lada. Aquest període es coneix com el Bienni Negre.

La Crisi del Bienni Negre

Durant aquest bienni, la conflictivitat social va seguir creixent, amb una dreta que considerava que el govern era massa ineficaç davant els desordres socials. La Generalitat de Catalunya, liderada per Lluís Companys, va aprovar una Llei de contractes de conreu el març de 1934, afavorint els rabassaires en perjudici dels propietaris, i el consegüent esdeveniment dels Fets d'Octubre del 34 va comportar la supressió de la Generalitat, l'Estatut d'Autonomia i Companys empresonat.

Els Fets d'Octubre a Astúries, on van haver-hi més de 1000 morts i un intent insurreccional promogut pel PSOE. Va esclatar un gran escàndol de corrupció conegut com l'estraperlo. Strauss i Perl havien inventat una ruleta trucada que, amb el suport de ministres del Partit Radical, intentaren introduir en un casino de Sant Sebastià. Quan la policia ho va prohibir, van enviar proves del cas a Alcalá Zamora, cosa que va forçar la dimissió de Lerroux.

El Front Popular i la Crisi Final de la República

Les Eleccions Generals de 1936

CANDIDATURES A ESPANYA: A Espanya, els socialistes i comunistes van pactar una aliança electoral anomenada Front Popular, però no tenien l'obligació de formar govern junts. L'objectiu d'aquest pacte era recuperar les reformes del primer bienni republicà i concedir una amnistia general als presos detinguts pels esdeveniments d'octubre de 1934. Per part de les dretes, no van aconseguir formar cap front unitari. El partit més gran va ser la CEDA, que volia una reforma profunda de la Constitució de 1931. L'extrema dreta, amb el Bloque Nacional, liderat per José Calvo Sotelo, va proposar la creació d'un nou estat autoritari i va començar a conspirar en contra del règim republicà.

CANDIDATURES A CATALUNYA: A Catalunya, les tensions polítiques van augmentar durant el Bienni Negre. Les eleccions de 1936 van veure l'enfrontament entre el Front d'Esquerres, on ERC era la força principal, i el Front Català d'Ordre, liderat per la Lliga Catalana. L'esquerra va presentar un programa clar, amb promeses concretes com la llibertat per als presos de 1934, el restabliment de l'Estatut i el compliment de la Llei de contractes de conreu. Aquesta campanya va generar una gran mobilització política. Els resultats d'aquestes eleccions van comportar el triomf de les esquerres. En el conjunt d'Espanya aquest triomf va ser molt ajustat en nombre de vots però més clar a les ciutats grans i amb un lleuger avantatge de la dreta a les zones rurals centrals.

El Retorn de l'Esquerra al Poder (1936)

Manuel Azaña va formar govern amb els republicans després que les exigències més radicals de Largo Caballero fessin impossible la col·laboració amb el PSOE. Tot i això, les postures més moderades d'Indalecio Prieto van fer que els socialistes donessin suport parlamentari al govern, permetent així la seva constitució i continuïtat. Les mesures del nou govern van ser:

• Retornar l'autonomia a Catalunya.
• Aprovar una àmplia llei d'amnistia per als delictes polítics.
• Reprendre la política reformista en temes religiosos, agraris, laborals i militars, tot i que de manera tímida.

Malgrat això, els conflictes socials van créixer i els complots de les dretes, amb el suport de l'exèrcit i l'Església, també es van intensificar.
A Catalunya, la llei d'amnistia va permetre que el president Companys i el seu govern sortissin del penal de Cadis, i la seva arribada a Barcelona va ser rebuda amb una gran demostració de suport popular. El 29 de febrer, el Parlament de Catalunya va ratificar Companys com a president de la Generalitat, un acte que va comptar amb la presència dels diputats de la Lliga Catalana, el que va mostrar que la crispació política espanyola no es va traduir de la mateixa manera a Catalunya, on la dreta catalana no es va unir als complots.

Complots i Conspiracions contra la República

L'ambient polític de l'època va afavorir els complots, ja que el radicalisme de certs polítics, com Largo Caballero d'esquerres i José Calvo Sotelo de dretes, va alimentar la tensió. La premsa conservadora i clerical també va augmentar la crispació, amplificant els aspectes negatius i les violències polítiques que augmentaven. En aquest clima, el complot ordit entre l'extrema dreta (particularment la Falange Española) i els militars agrupats a la Unión Militar Española es va concretar. El govern sabia d'aquests moviments, però no va actuar amb fermesa per aturar-los ni va apartar els oficials implicats, com Emilio Mola, Francisco Franco o Manuel Goded.

Ja a partir de març de 1936, els militars tenien decidit l'aixecament militar contra la República, que començaria a cada província i seria seguit d'una repressió generalitzada. L'assassinat de José Calvo Sotelo el 13 de juliol va ser l'esdeveniment que va precipitar aquest aixecament militar.

La Segona República a Catalunya

Eleccions del 12 d'Abril i Proclamació a Catalunya

El Triomf d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

ERC era un partit molt jove i no esperava grans resultats a les eleccions del 12 d'abril. No era un partit sòlid, sinó una agrupació de diferents grups amb un programa encara per definir i molt poc temps per fer-se conèixer. La participació fou altíssima, ja que per a molta gent aquestes eleccions representaven una manera de rebutjar la Dictadura i la política catalanista tradicional. ERC va aconseguir un gran èxit electoral, obtenint 25 dels 50 regidors a Barcelona i resultats similars a altres ciutats catalanes. Això la va convertir en la força dominant durant tota la República, malgrat patir algunes escissions i haver de governar en coalició.

Proclamació de la República Catalana (1931)

A Barcelona, la proclamació es va avançar. Lluís Companys va proclamar la República des de l'Ajuntament de Barcelona el 14 d'abril al migdia. Més tard, Francesc Macià va anar més enllà i va proclamar la «República Catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica», fet que trencava amb la legalitat monàrquica i amb l'estructura centralista de l'Estat espanyol. El govern provisional de Madrid no ho va acceptar i el dia 17 va enviar una delegació de tres ministres en avió per negociar amb Macià. Finalment, es va acordar la creació de la Generalitat de Catalunya (provisional) i l'acceptació d'un Estatut d'Autonomia.

Proposta de l'Estatut de Núria

Es va formar una comissió que va redactar un avantprojecte d'Estatut a Núria. El referèndum es va fixar pel 2 d'agost de 1931, i totes les forces polítiques, des de la Lliga fins als comunistes, van demanar el vot afirmatiu. Els ajuntaments catalans van donar suport a la proposta, que va ser aprovada pel 99% dels votants (amb una participació del 75%). Els punts principals eren:

• La sobirania residia en el poble de Catalunya i la República espanyola havia de ser federal.
• Catalunya es considerava un Estat autònom dins d'Espanya.
• El català llengua oficial a Catalunya, però el castellà era oficial en les relacions amb el Govern de la República.
• Acceptava la federació dels països de parla catalana.
• La Generalitat tenia competències en àmbits com els impostos directes, ensenyament, cultura, policia, sanitat, obres públiques i justícia.

Aprovació de l'Estatut de 1932 i Retallades

El 6 de maig de 1932, les Corts espanyoles van començar a debatre l'Estatut. El procés va ser molt lent i es va trobar amb l'oposició dels sectors dretans i d'alguns membres del govern d'Azaña. A més, es va iniciar una forta campanya anticatalanista a Espanya. El cop d'estat del general Sanjurjo, que en part es va fer contra l'Estatut, va provocar que el vot republicà el recolzés. Finalment, el 9 de setembre de 1932 s'aprovà l'Estatut, però amb retallades:

• Catalunya passava a ser una regió autònoma, no un estat autònom.
• Es perdia la sobirania catalana.
• El català i el castellà eren llengües oficials.
• L'ensenyament quedava controlat per l'Estat central, amb poques competències per la Generalitat.
• El govern central podia suspendre l'Estatut, però recollien àmplies competències legislatives.

L'Obra de Govern de la Generalitat de Catalunya

El 20 de novembre de 1932, es van celebrar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, en què, un cop més, va triomfar l'ERC. Francesc Macià va ser escollit president de la Generalitat, càrrec que va ocupar fins a la seva mort el 25 de desembre de 1933. Després de la seva mort, el nou president va ser Lluís Companys.

Política Educativa i Cultural de la Generalitat

• Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya: regulava l'ensenyament superior, secundari, primari, arxius, biblioteques i belles arts.
• Institut-Escola: centre d'ensenyament que innovava en l'educació secundària i formació de professorat, amb el català com a llengua vehicular.
• Llei de Defensa del Patrimoni Artístic de Catalunya: protegia béns artístics i històrics amb més de 50 anys d'antiguitat.

Política Social i Sanitària de la Generalitat

• Consell Superior de la Cooperació: organització per regular les cooperatives i el consum de béns bàsics.
• Institut Contra l'Atur Forçós: creat per combatre la crisi laboral.
• Llei Catalana sobre la Capacitat Jurídica de la Dona i els Cònjuges: eliminava l'autoritat marital i donava igualtat legal a les dones.
• Decret de la Interrupció Artificial de l'Embaràs: permetia l'avortament durant els primers tres mesos per motius terapèutics (efectes mare), eugènics (malformacions, trastorns...) o ètics (violació), sota control mèdic.

Conflictivitat Social a Catalunya

El Moviment Obrer i la CNT a Catalunya

A Catalunya, les tensions socials van ser un element clau en la desestabilització de la República. Les tensions es van concentrar especialment en el moviment obrer, ja que la CNT era el sindicat més organitzat i consolidat a la regió. Al final de la Dictadura de Primo de Rivera, la CNT va créixer molt en nombre de treballadors. Les obres del metro barceloní (1920-1926) i l'Exposició Internacional de 1929 van atraure molts obrers. En aquest context, es van imposar les tesis radicals de la FAI. A més, els líders sindicals tradicionals com Ángel Pestaña i Joan Peiró van perdre influència.

Els sindicats també van crear la plataforma dels trentistes, que defensaven una acció més moderada i la col·laboració amb la Generalitat. Tanmateix, el 1932, el sector moderat va ser marginat i finalment expulsat del sindicat. A partir d'aquí, a la CNT es va imposar una estratègia de confrontació, i els conflictes socials van començar a proliferar. Un exemple d'això va ser el moviment del gener de 1932 a l'Alt Llobregat, on la revolució llibertària va durar diversos dies. Les polítiques socials de la Generalitat per atraure la classe obrera van topant amb el radicalisme de la FAI.

El Conflicte Rabassaire i la Llei de Conreus

En el món agrari, també hi va haver descontentament, especialment a les zones vinícoles. Feia anys que es mantenia un conflicte entre els propietaris (parcers) i els arrendataris (rabassaires). Els contractes de rabassa morta (contractes que regulaven les relacions laborals entre propietaris i arrendataris mentre el cep existís) estaven amenaçats per l'efecte de la fil·loxera. Els rabassaires es van unir en un sindicat, la Unió de Rabassaires, i les seves reivindicacions van esdevenir més intenses i radicals. Per intentar resoldre la situació, la Generalitat va aprovar la Llei de contractes de conreu (abril de 1934), que beneficiava els rabassaires i els parcers, permetent que els rabassaires es poguessin convertir en propietaris. No obstant això, aquesta llei va ser anul·lada pel Tribunal de Garanties Constitucionals a petició de la Lliga Regionalista, ja que consideraven que Catalunya no tenia prou competències. Aquesta anul·lació va causar una gran crisi política entre Madrid i Barcelona, la qual cosa va portar Lluís Companys a proclamar per segona vegada l'Estat Català el 6 d'octubre de 1934.

Els Fets d'Octubre a Catalunya (1934)

CAUSES: Els Fets d'Octubre del 34 van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la política involucionista del Bienni Conservador. A partir de 1933, la política conservadora espanyola va començar a intentar impedir l'exercici normal de l'autonomia de Catalunya tal com establia la Constitució. La Generalitat va aprovar la Llei de Contractes de Conreu (abril de 1934), que va ser molt controvertida. Els grans propietaris i la Lliga Catalana van oposar-se fermament a la llei, i van aconseguir que el Tribunal de Garanties Constitucionals la declarés anticonstitucional, ja que consideraven que Catalunya no tenia les competències suficients per legislar sobre aquest tema. Aquesta anul·lació va provocar una greu crisi política entre Madrid i Barcelona i va fomentar l'escalfament del sentiment nacionalista. Això va afavorir les activitats paramilitars i la propaganda separatista de les Joventuts d'Estat Català. Finalment, la formació d'un govern de Lerroux amb ministres de la CEDA va precipitar els esdeveniments.

DESENVOLUPAMENT: Aquesta situació de tensió va portar Companys a proclamar el 6 d'octubre de 1934 l'Estat Català, amb una línia federalista similar a la que va defensar Macià el 14 d'abril de 1931. Amb aquesta proclamació, volia iniciar un moviment que permetés a l'esquerra espanyola recuperar el poder, i també defensar l'autonomia de Catalunya. Tot i això, la iniciativa no va ser recolzada ni per les forces polítiques ni per les sindicals. Així, Companys i part del seu govern van quedar aïllats a la Generalitat. El general Batet que havia rebut ordres de posar-se sota les ordres del govern català, va respondre proclamant l'estat de guerra i va enviar tropes per sufocar la rebel·lió. Els combats es van desenvolupar tota la nit al CADCI, on van morir els dirigents del Partit Català Proletari, Jaume Compte i M. González i Alba, a Gràcia, a la conselleria de governació i especialment al voltant del Palau de la Generalitat que era defensat pels Mossos d'Esquadra dirigits pel comandant Pérez i Farràs. A la matinada del dia 7 d'octubre, Companys, veient que no hi havia suport popular, va ordenar la rendició. A les comarques de Lleida, Granollers, Girona, Sabadell, Palafrugell… la revolta va ser controlada per l'Aliança Obrera, que va provocar alguns incidents com incendis i saqueigs d'esglésies, però es va sufocar ràpidament per l'exèrcit. Només l'actitud moderada de Batet i la rendició de Companys van evitar un bany de sang a Barcelona.

CONSEQÜÈNCIES: La repressió va ser molt dura a tot Catalunya. Es van realitzar unes 27.000 detencions, i les tortures van ser freqüents. Moltes condemnes a mort i a cadena perpètua es van imposar. Azaña va ser empresonat tot i no haver participat en els fets, i Companys i els membres del seu govern van ser tancats al vaixell presó Uruguay, ancorat al port de Barcelona. Els principals ajuntaments van ser intervinguts per delegats del govern i el país va viure sota l'Estat de guerra (suspensió de les garanties constitucionals bàsiques) fins a l'abril de 1935. El govern de la Generalitat va ser suspès i el càrrec de president va ser substituït pel de governador general de Catalunya (durant aquest període es van succeir sis governadors fins al febrer de 1936). A més, es va suspendre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i l'obra legislativa i de govern feta fins aleshores va quedar aturada i, en molts casos, anul·lada. Aquest període es coneix com el Bienni Negre.