Història de la Primera República: Federalisme, Cantonalisme i la Restauració Borbònica
catalán con un tamaño de 2,54 KBLa Primera República Espanyola (1873-1874)
L'11 de febrer de 1873 es va proclamar una forma de govern no experimentada abans a Espanya: la República. El primer president en va ser el català Estanislau Figueras.
L'experiència republicana no va prosperar gaire temps: només onze mesos. Durant aquest període es van succeir les vagues i insurreccions populars que volien aprofundir en les reformes socials, les conspiracions antirepublicanes, i l'escissió entre republicans federalistes i unitaris (partidaris d'un estat centralista).
Dues Etapes de la Primera República
a) República Federal
- Els republicans federals van guanyar les eleccions a Corts Constituents (maig de 1873) gràcies a una altíssima abstenció. El projecte constitucional preveia la formació de disset estats federals. Pi i Margall va substituir Figueras.
- Els republicans més intransigents es van aixecar en armes el juliol, proclamant la independència de petites unitats territorials o cantons. Aquest fenomen va afectar principalment Andalusia, València i Múrcia, i es va acompanyar de vagues i insurreccions obreres i camperoles. Pi i Margall, desbordat, va dimitir.
- Nicolás Salmerón va intentar restablir l'ordre amb duresa. Va dimitir el setembre sense haver sufocat completament les rebel·lions (el cantó de Cartagena resistiria fins al gener de 1874).
b) República Unitària
Emilio Castelar va fer girar el sistema cap al conservadorisme i el centralisme, en un intent frustrat de guanyar-se el vistiplau de la burgesia i dels militars.
El 2 de gener del 1874, després d'una suspensió temporal de les seves funcions, les Corts van rebutjar la política de Castelar. L'endemà, el general Pavía les va ocupar per evitar la formació d'un nou govern federalista.
Serrano va dirigir un nou govern provisional, va implantar una dictadura i va dissoldre les Corts. El federalisme i les associacions obreres van ser declarades il·legals. El conflicte carlí i l'ambient de tensió van continuar al país.
El desembre del 1874, el general Martínez Campos es va pronunciar a Sagunt per reclamar la coronació d'Alfons XII, fill d'Isabel II, fent-se ressò de qui veia en la restauració borbònica l'única sortida al caos polític (Manifest de Sandhurst)*. El gener de 1875 hi va tornar Alfons de Borbó.