Història de la República Romana

En el primer mil·leni aC la península itàlica vivien diferents pobles

Els principals eren tres: els estruscos al nord, els llatins al centre, i al sud els grecs que vivien fundant diverses colonies.

Segle 8: els llatins van aixecar diversos poblats a la vora del riu Tiber en una zona coneguda amb el nom dels Turons

De la unió d'aquests poblats es va sorgir la ciutat de Roma. A partir del segle 6, Roma va conquerir territoris immensos: va ocupar la península itàlica i després es va expandir per la resta d'Europa, per l'Àsia i l'Àfrica, fonamentalment pels territoris al voltant del mar Mediterrani.

Monarquia

Durant els primers segles, Roma era governada per un rei triat pels representants dels patricis, que eren les famílies més importants de la ciutat. El rei, auxiliat pel senat, que era una assemblea formada pels senadors, aquests eren els caps de les famílies més importants. L'any 509 aC, l'últim rei etrusc, Tarquini el Superb, fou destronat per una revolta ja que els habitants de Roma mai no van acceptar l'autoritat etrusca. Així va acabar la monarquia.

República

Després de l'expulsió dels etruscos, es va establir una nova forma de govern: la república. Tenia tres institucions: els comicis, les magistratures i el senat. Els comicis eren assemblees en què els ciutadans romans es reunien per votar les lleis i triar els magistrats. Les magistratures eren els diferents càrrecs del govern. Els magistrats eren triats per un any, els més importants eren els dos cònsols, que dirigien el govern i l'exèrcit. El senat era la institució més important, elaborava les lleis, dirigia la política exterior i donava normes d'actuació als magistrats. Les seves decisions eren acatades sense discussió.

Societat

La societat romana es dividia en dos grans grups: els patricis i els plebeus. Els patricis eren una minoria formada per les famílies més riques i poderoses, ja que tenien la propietat de la major part de les terres. Deien que descendien dels fundadors de la ciutat. Els plebeus eren tots els altres habitants: els pagesos, els artesans i els comerciants. Eren el grup més nombros. També hi havia esclaus, no eren persones sinó objectes propietat dels seus amos. Podien comprar la llibertat i ser lliures. Les dones tenien una situació especial, tant si eren patrícies com plebees, riques o pobres. No tenien drets polítics, però sí que podien tenir propietats, regentar negocis i participar en les festes i els espectacles.

Expansió i crisi de la República

Durant la república, Roma va conquerir molts territoris. Una de les etapes de la conquesta va enfrontar la república de Roma amb els cartaginesos, comandats per Anníbal, en les guerres púniques. Els cartaginesos dominaven el nord d'Àfrica i una part de la península Ibèrica i les Balears. Aquesta victòria sobre els cartaginesos va permetre l'expansió de Roma pel Mediterrani occidental. A partir del segle I aC, va començar un període de desordre que va desembocar en guerres civils, en les quals alguns militars i homes poderosos es van enfrontar entre ells per aconseguir el poder. Finalment, un militar, Juli Cèsar, va vèncer els oponents, va ser proclamat dictador perpetu i va assumir els màxims poders. Quan va morir l'any 44 aC, va començar una altra guerra civil en la qual va vèncer el seu nebot, que va rebre el títol d'August.