Història de la Revolució Industrial: Un Anàlisi Complet

La Revolució Industrial: Orígens i Impacte Global

1. Transformacions Preliminars

1.1. La Revolució Agrícola

La Revolució Agrícola va fer possible que augmentés la producció d'aliments. Això va permetre la supervivència i, per tant, la població augmentava cada cop més. Hi va haver tres innovacions agràries importants:

• Canvis en el sistema de conreu.
• La introducció de màquines noves.
• La nova estructura de la propietat.

El Sistema Norfolk és una difusió de rotació de conreus que combinava el conreu de cereals amb el de plantes farratgeres. Va permetre suprimir el guaret (no sembrar una part del conreu perquè fos més fèrtil). Els excrements també milloraven la fertilitat de la terra. Els nous sembrats, noves eines, nous conreus i nous fertilitzants van ajudar a augmentar la producció d'aliments.

També hi va haver una altra transformació: els Openfields (tancament de terres comunals). La pujada dels preus dels cereals va fer que els propietaris volguessin les terres d'ús col·lectiu per poder produir més i tenir més beneficis. Això va fer que hi hagués més producció destinada al mercat. El tancament de terres va perjudicar molt els pagesos sense terres, perquè van haver de vendre-les o perdre'n l'ús i rebre un salari a canvi. Com molts pagesos buscaven feina, els salaris eren baixos i molts van immigrar a les ciutats.

1.2. L'Augment de la Població

Hi va haver un augment demogràfic elevat al segle XVIII, gràcies a la major oferta d'aliments. Va desaparèixer la fam i es vencien molt millor les malalties. Aquest creixement va ser el resultat de canvis en la natalitat i la mortalitat.

La natalitat va pujar perquè l'edat de contraure matrimoni va disminuir i el nombre de solters es va reduir per la millora econòmica. Es va iniciar el declivi al segle XIX per la disminució de la mortalitat infantil.

La mortalitat es va reduir per una millor alimentació i també pels avenços mèdics i higiènics. L'esperança de vida va augmentar fins als 50 anys.

2. El Cor de la Revolució Industrial

2.1. La Mecanització i el Sistema Fabril

El canvi en els sistemes de producció es va deure a l'ús de màquines i a la substitució de les fonts d'energia animades per altres d'inanimades (com el carbó i l'energia hidràulica). Això va provocar la concentració dels obrers en fàbriques.

Aquest procés va provocar la ruïna de molts artesans, i la producció individualitzada es va substituir pel sistema fabril (producció en sèrie). La mecanització del procés productiu es va iniciar a la indústria tèxtil amb la llançadora volant de John Kay, les noves filadores i els telers mecànics.

El salt definitiu als nous sistemes de producció va ser quan les màquines van començar a funcionar per energia hidràulica (aprofitant l'aigua dels rius). No obstant això, la màquina de vapor de James Watt va eliminar la dependència i les limitacions de les fonts d'energia tradicionals, convertint-se en el símbol de la Revolució Industrial. La mecanització, el vapor i la concentració van augmentar la productivitat.

2.2. La Indústria Cotonera

El sector emblemàtic de la Revolució Industrial va ser la indústria tèxtil del cotó, per ser un bon material i econòmic. El cotó s'importava de l'Índia, però es van adonar que traurien més benefici si el fabricaven localment.

Els inicis de la indústria tèxtil britànica cal buscar-los en la prohibició de l'entrada a Anglaterra de teixits de cotó estampats. La indústria tèxtil britànica va tenir una gran expansió i, a partir d'aquell moment, va proveir el mercat interior i va exportar bona part de la seva producció.

2.3. El Carbó i el Ferro

El segon sector decisiu va ser el del carbó i el de la siderúrgia. El carbó alimentava la màquina de vapor i va ser fonamental per al procés siderúrgic. Gràcies a les innovacions en la mineria, va augmentar la producció de carbó.

La demanda de ferro va créixer per fabricar vaixells, municions i eines. Això va proporcionar la necessitat de buscar un combustible barat i efectiu per fondre'l en alts forns. Es va substituir el carbó vegetal per carbó de coc, que es fon en un alt forn. Així, va créixer el sector miner del carbó i es va produir el ferro en grans quantitats.

Altres tècniques importants de la siderúrgia van ser la pudelació i el laminatge del ferro. Bessemer va convertir el ferro fos en acer, la qual cosa va crear una nova etapa en la fabricació de maquinària. L'impuls més gran va ser la gran demanda de ferro, que va comportar la construcció de la xarxa ferroviària a partir de la dècada del 1830.

2.4. Altres Sectors Industrials

La indústria química també es va transformar davant les necessitats del sector tèxtil. La producció d'àcid sulfúric va créixer després de ser inventada la cambra de plom. La metal·lúrgia va ser un altre sector que va créixer. La producció de maquinària i eines va ser un altre sector de ràpida expansió.

2.5. Els Nous Transports

Per poder transportar matèries primeres i mercaderies, es van millorar els camins i es van construir molts canals per facilitar la navegació fluvial. El ferrocarril va provocar una autèntica revolució en el transport.

Es va inventar la locomotora, una màquina de vapor capaç d'anar sobre rails. La primera línia de ferrocarril unia Liverpool i Manchester. L'any 1807, es va crear el primer vaixell de vapor.

La construcció de la xarxa ferroviària va modificar els costums socials, perquè va fer els viatges llargs més ràpids i segurs. L'economia generada pel ferrocarril va provocar un gran boom borsari de les companyies.

2.6. L'Impuls del Mercat

Gràcies a les millores de les infraestructures i el transport, es va implantar una economia de mercat, que no produeix per a l'autoconsum, sinó per a la venda. L'augment de la producció agrícola va obligar a trobar nous consumidors tant a l'interior com a l'exterior.

L'inici de l'expansió comercial britànica va provenir del mercat exterior. La transformació més important va ser el desenvolupament d'un mercat interior que havia de generalitzar els intercanvis. Va tenir lloc un augment considerable del comerç i es va passar d'un àmbit d'intercanvis local i comarcal a un mercat integrat d'àmbit nacional i internacional.

2.7. La Industrialització del Continent

El procés industrialitzador es va expandir per Europa, però de manera molt diferent al model britànic, i molt semblant als Estats Units i al Japó. Al començament del segle XIX, les transformacions econòmiques es van iniciar a França i a Bèlgica, on la industrialització es va basar en l'explotació dels jaciments de carbó.

A mitjans de segle, Alemanya va fonamentar el seu desenvolupament industrial en l'abundància de carbó i ferro. A Itàlia i Espanya, hi coexistien àrees molt industrialitzades amb regions d'economia bàsicament rural.

3. Bases Econòmiques de la Revolució

3.1. El Liberalisme Econòmic

L'Escola Clàssica és un conjunt de pensadors britànics que van elaborar els principis econòmics del liberalisme. Adam Smith defensava la supremacia de l'individu davant els estaments. També sostenia que l'interès personal de cadascú ha de ser produït en la quantitat que es demana. Els interessos contraposats s'equilibren al mercat, que ajusta l'oferta i la demanda.

David Ricardo deia que, com el treball era una mercaderia com les altres i molt abundant, els salaris serien mínims. Thomas Robert Malthus deia que el creixement de la població desequilibraria el nivell de vida de moltes persones.

3.2. Capital, Treball i Mercat

Des de la Revolució Industrial, el capitalisme es va configurar com un sistema en què els instruments de producció (la terra, les fàbriques i la maquinària) i el que es produeix són propietat privada, que només es concentra en la burgesia o la classe capitalista. Mentre que els assalariats o proletariat només disposen de la capacitat per treballar i la lloguen a canvi d'un salari.

El capitalisme és un sistema d'iniciativa lliure no planificat que té com a objectiu obtenir el màxim benefici individual. Els propietaris dels mitjans de producció intenten maximitzar el benefici de la seva propietat, i els assalariats volen aconseguir un salari més alt. Els desajustos entre l'oferta i la demanda provoquen unes crisis periòdiques que es corregeixen ajustant els costos o la producció.

3.3. El Proteccionisme i el Lliure Canvi

La Gran Bretanya (país avançat en la indústria) es va mostrar partidària del lliure canvi, de la no-intervenció estatal en el comerç internacional, que va permetre que les mercaderies s'intercanviessin lliurement entre els diversos estats exclusivament segons la competitivitat de les empreses. La irrupció en el mercat internacional dels productes britànics va afectar profundament la resta d'Europa.

Per evitar la competència de la Gran Bretanya i fomentar el creixement de la indústria pròpia, els països del continent europeu i els Estats Units van aplicar mesures proteccionistes. El proteccionisme defensa la imposició d'aranzels als productes estrangers que entren al país amb l'objectiu d'encarir-los perquè importar-ne no sigui rendible.