Història de la Revolució Industrial i el Moviment Obrer

La Revolució Industrial i els seus orígens

Revolució Industrial: Canvi radical econòmic i social a Anglaterra l'any 1750.

La Revolució Agrícola

Agricultura de subsistència: Cada família plantava el necessari per viure, per tant, els treballadors de les fàbriques no menjaven bé. Per dur a terme la Revolució Industrial, els pagesos havien de canviar.

La Revolució Demogràfica

Causes: Elevades taxes de natalitat i disminució de la mortalitat gràcies a la desaparició de pestes, la implementació de mesures higièniques i el final de la crisi de subsistència.

El Sistema Norfolk i els canvis socials

A Anglaterra aconseguien la rotació quadriennal sense guaret, que no esgotava les terres i feia possible que el camp sempre fos productiu. Com a conseqüència dels canvis socials, els pagesos sense feina emigraven a les ciutats per buscar-ne.

Innovacions tecnològiques i noves indústries

La màquina de vapor

L'any 1769, James Watt inventava la màquina de vapor, que converteix el vapor en energia mecànica. Va tenir tres utilitats principals: fàbriques, vaixells i ferrocarrils.

Símbols de la Revolució Industrial

• Cotonera: Dos tipus, indiana i cotonada.
• Siderúrgica: Màquines, eines, ferrocarrils i vaixells.
• Mineria del carbó: Matèria energètica.

La indústria cotonera a Catalunya

• Vapors: Funcionaven amb carbó i s'instal·laven a la costa (venien d'Anglaterra). N'hi havia al Barcelonès, el Garraf i el Maresme.
• Colònies industrials: Eren hidràuliques i s'instal·laven al Llobregat, al Cardener o al Ter. Disposaven de fàbriques, magatzems, turbines, canals, esglésies i escoles.

Colònies: Formaven un poble amb escola, església, taverna i economat al costat de la fàbrica. El poble hi treballava de 12 a 16 hores diàries sota un sistema de feudalisme industrial: l'amo pagava un sou als obrers i ells s'ho gastaven en serveis de l'amo, retornant-li els diners.

El sistema capitalista i la societat de classes

La fàbrica i els seus actors

• Màquines: Propietat de l'amo.
• Amo: Donava sou als obrers i posseïa tots els mitjans de producció.
• Obrer: Pertanyia al proletariat i no tenia res més que la seva força de treball.

El Capitalisme

El capitalisme era un nou sistema econòmic amb les següents característiques: els negocis són de propietat privada, l'objectiu és treure el màxim benefici individual i hi ha competència entre empreses. Està justificat pel liberalisme econòmic, posat en pràctica per Adam Smith, on l'Estat no intervenia en l'economia i comptava amb el suport de la burgesia.

Comerç, transports i condicions de vida

El mercat i el ferrocarril

• Mercat interior: Intercanvis comercials dins del mateix país gràcies a l'augment de consumidors, la desaparició de la població autosuficient i les millores en els transports.
• Comerç internacional: La producció d'Anglaterra es venia a l'estranger.
• El ferrocarril: Va significar l'èxit definitiu de la industrialització. El 1804, Richard Trevithick va inventar la locomotora.

Condicions de vida dels obrers

Va sorgir una nova classe social: el proletariat. Només tenien la seva força de treball i a canvi rebien un sou miserable; l'esperança de vida era de només 24 anys.

La lluita obrera i el pensament social

Primeres respostes i organització

• Luddisme: Destrucció de la fàbrica; Ned Ludd en va ser el pioner.
• Sindicats: Associacions de treballadors per millorar la seva condició de vida i treball.
• Socialisme utòpic: Representat per Etienne Cabet, Charles Fourier (societat falansteri) i Robert Owen (creador de cooperatives).

Socialisme científic: Marxisme i Anarquisme

El Marxisme (Karl Marx i F. Engels) i l'Anarquisme (Bakunin) compartien semblances: volien una societat sense classes socials, sense propietat privada, sense Estat i mitjançant la revolució. Tot i això, presentaven grans diferències:

• L'eliminació de l'Estat: El marxisme proposava dues fases (dictadura del proletariat i comunisme), mentre que l'anarquisme en volia l'eliminació immediata.
• L'organització: Els marxistes volien una revolució preparada pels partits; els anarquistes, una revolució espontània.
• Mètodes: Marxistes pacifistes vs. anarquistes partidaris de la violència.
• Coherència: Marxistes amb coherència ideològica vs. anarquistes amb poca coherència.
• Política: Marxistes a favor dels partits polítics; anarquistes en contra.

L'AIT (Associació Internacional de Treballadors)

Creada a Londres l'any 1864, on marxistes i anarquistes s'unien. Hi va haver problemes perquè Marx volia un organisme centralitzat i els anarquistes no. L'any 1876 va ser dissolta.