Història de Roma i les seves magistratures

Etapes de la història de Roma:

1) Època de la Monarquia:

Des de la fundació de Roma (753 aC), fins a l’expulsió del darrer rei (509 aC). Període llatí-sabí: regnat dels quatre primers reis (s VIII-VII aC) Període etrusc: regnat dels tres últims reis (s VI aC).

2) Època de la República:

Des de l’any 509 fins al 27 aC, en què Octavi August és reconegut, de fet, primer emperador. Període de democratització (fins al s.III aC). Període d’oligarquia (s II.I aC).

3) Època de l’Imperi:

De l’any 27 aC-476 dC, en què va ser deposat el darrer emperador romà. Període del Principat o Alt Imperi (s I aC-IIIdC). Període del Domiat o Baix Imperi (s III-V dC).

Les magistratures:

Es repartien el poder executiu, civil i militar, i administració de la ciutat de Roma, de primer, i de l’imperi, després. Es distingeixen dues menes de magistratures: les extraordinàries es constituïen en estats d’excepció i les ordinàries, que eren operatives en temps de normalitat. Existeixen 4, amb poder executiu, que s’encarregaven de tasques de govern, constituïen el cursus honorum.

• Cònsols: eren dos i d’ells depenia la prefectura de la ciutat estat. Eren l’autoritat suprema civil i militar, dirigien l’exèrcit i manaven sobre la resta de magistrats.
• Pretors: Eren els responsables de l’administració de la justícia: el praetor urbanus, s’ocupava dels litigis entre ciutadans romans: l’altre, praetor peregrinus, s’ocupava dels litigis en què intervenien forasters.
• Edils: eren 4: dos patricis i dos plebeus, s’encarregaven de l’administració de la ciutat.
• Qüestors: Passaren de ser dos al principi a ser 4 en temps de Cèsar. Eren els encarregats de l’administració dels fons públics i del control de les despeses civil i militars. Aquestes 4 magistratures tenien característiques comunes:

• + Anualitat: La durada dels càrrecs era d’un any i no admetien pròrroga, per això, havien eleccions cada any.
• + Col·legialitat: Cada magistratura era exercida amb la mateixa autoritat i dret.
• + Gratuïtat: Nomes aspiraven els rics.
• + Progressivitat: La carrera política s’inicia com a qüestor i per arribar a cònsol s’havia de passar pels càrrecs.

A més d’aquestes magistratures ‘executives’ n’hi ha d’altres, destaquen:

• Els censors: Dirigien la revisió dels cens dels ciutadans cada 5 anys i controlaven els costums públics. Al final de la seva gestió organitzaven un solemne sacrifici de purificació lustrum, d’on procedeix el mot lustre.
• Els tribuns de la plebs: Eren deu. Defensaven la plebs contra els abusos dels altres magistrats, quasi sempre patricis, sobre els quals tenien dret de vet. Els consideraven sagrats.