Història de Roma: Monarquia, Cèsar i August

La Restauració Augustana

La seva restauració religiosa va ser reforçada amb la construcció de temples, en especial els de Cèsar, Apol·lo i Mart Venjador. També, uns conjunts com l’Ara Pacis (altar de la pau) i les nombrosíssimes estàtues d’August i dels membres de la seva família, aixecades per tot arreu de l’Imperi, van saber combinar la tradició realista del retrat romà amb la idealització hel·lènica que corresponia al culte imperial.

La Dictadura de Cèsar

Participa en l’intent de forçar les institucions republicanes, aparentment respectades, a fi de reunir en les seves mans tot el poder, tradicionalment repartit entre els membres de l’oligarquia. Exercien diverses magistratures ininterrompudament, contra els costums polítics romans, i li eren concedides les potestats dels censors i dels tribuns de la plebs. També aconseguia intervenir en el nomenament dels altres magistrats perquè s’elegissin els seus candidats. Per afermar el seu poder a Roma, Cèsar es recolza en la plebs, la classe eqüestre i els seus soldats veterans. Veterans i altres ciutadans reben terres arreu de l’Imperi per colonitzar-les. Malgrat beneficiar els seus partidaris en primer lloc, evita el sectarisme i tracta amb generositat els enemics vençuts tot cercant la concòrdia entre els ciutadans. Du a terme un seguit de reformes per adequar les institucions a les noves realitats socials, com augmentar el nombre de magistrats i senadors i obrir el senat a les aristocràcies italianes i provincials, a més de fer una reforma civil i del calendari. També, les obres públiques que emprengué en el fòrum de Roma, com el Fòrum de Cèsar, el Temple de Venus i la Basílica Júlia, uneixen la tradició republicana amb l’origen diví que invocava com a membre de la gens Júlia, pretesament descendent de la deessa Venus. Impulsat per les sospites que volia investir-se rei, un complot republicà va acabar amb la vida de Cèsar.

La Monarquia Romana

Segons la tradició, hi va haver set reis:

• dos de llatins,
• dos de sabins i
• tres d’origen etrusc.

Ròmul és el personatge mític, l’heroi epònim de la ciutat. En canvi, entre els altres podria haver-hi personatges en part històrics i en part llegendaris. És possible que l’inici de la monarquia fos a la segona meitat del segle VII aC, en comptes del segle VIII. No era hereditària sinó electiva: el rei era escollit pels patricis amb participació del poble i del rei anterior. Sembla que els últims reis van ser tirans i usurpadors que havien pres el poder. Aquest hauria estat el cas de Servi Tul·li i de Tarquini el Superb, que va ser expulsat el 509 aC de Roma.