Història de Roma: Monarquia, Expansió i Societat Antiga

Història de Roma: Interna i Externa

La història de Roma es pot dividir en dues grans vessants:

Història Interna de Roma

Fa referència a la història de la ciutat de Roma mateixa, incloent-hi el sistema de govern, l'organització social, les institucions polítiques, les lleis i les obres públiques. Aquesta història abasta des de la fundació de Roma al segle VIII aC fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, tretze segles més tard.

Períodes de la Història Interna

• Monarquia: des de la fundació de Roma l’any 753 aC, fins a l’expulsió del darrer rei el 509 aC.
  • Període Llatí-Sabí: regnat dels quatre primers reis (segles VIII-VII aC).
  • Període Etrusc: regnat dels tres últims reis (segle VI aC).
• República: des de l’any 509 fins al 27 aC, en què Octavi August és reconegut, de facto, primer emperador.
  • Període de Democratització (fins al segle III aC).
  • Període d’Oligarquia (segles II-I aC).
• Imperi: des de l’any 27 aC fins al 476 dC, any en què va ser deposat el darrer emperador romà.
  • Període del Principat o Alt Imperi (segles I aC-III dC).
  • Període del Dominat o Baix Imperi (segles III-V dC).

Història Externa de Roma

Tracta de la relació de Roma amb altres pobles, ja sigui mitjançant contactes pacífics o conflictes. Inicialment, aquestes relacions es van donar dins la península Itàlica, però posteriorment es van estendre a Europa, Àsia i Àfrica.

Fases de l'Expansió Romana

1. Sotmetiment del Laci: iniciat en l’època monàrquica i culminat a començaments de la República (segle V aC).
2. Domini sobre Itàlia: (segles V-III aC).
3. Conquesta dels països de la costa mediterrània: (segles II-I aC).
4. Expansió cap al centre d’Europa i l’Orient Mitjà: (segles I-II dC).
5. Divisió de l’Imperi i ocupació progressiva: de la part occidental pels pobles bàrbars fins que es va fragmentar definitivament (segles III-V dC).

La Monarquia Romana: Períodes i Govern

Període Llatí-Sabí de la Monarquia

Durant el Període Llatí-Sabí, Roma era governada per una monarquia electiva. Ròmul, el primer rei, va compartir el tron amb el sabí Titus Taci fins a la mort d’aquest. El seu successor va ser el sabí Numa Pompili, seguit pel llatí Tul·lus Hostili i el sabí Anc Marci.

El rei era la màxima autoritat, responsable de governar, jutjar, dirigir l'exèrcit i liderar el Senat i l’Assemblea. En cas d’interregne, el govern era assumit pels interrexes del Senat.

Ròmul va establir la primera constitució romana, dividint els llinatges patricis en tres tribus, cadascuna amb deu cúries. Els pater familias formaven part del Senat, que assessorava el rei i escollia el successor. Els Comicis Curiats, formats pels homes adults de les cúries, sancionaven l’elecció reial, votaven lleis i decidien sobre guerres i pactes de pau.

Període Etrusc de la Monarquia

Tres reis d'origen etrusc van governar Roma: Tarquini Prisc, Servi Tul·li i Tarquini el Superb. Aquest període es caracteritza per canvis dràstics en el règim polític. Els reis van arribar al poder mitjançant intriga i violència, reduint l'autoritat del Senat i l'Assemblea.

Servi Tul·li va implementar una reforma constitucional que va substituir la participació política basada en el llinatge per un sistema basat en la riquesa, dividint la població en cinc classes econòmiques que influïen en el vot i el servei militar.

Les tensions entre els reis etruscs i el Senat van augmentar, especialment amb Tarquini el Superb, que pràcticament va eliminar el Senat. El seu govern despòtic, sumat a abusos com la violació de Lucrècia per un dels seus fills, va provocar una insurrecció liderada per Junius Brutus i Tarquini Col·latí. Això va culminar amb l'expulsió de la monarquia i l'establiment de la República, amb Brutus i Col·latí com a primers cònsols.

L'Expansió Externa de Roma

Els romans van mostrar des del principi una mentalitat bel·licosa i expansionista. Partint de la Roma Quadrata del turó Palatí, van expandir el seu territori mitjançant:

• Fusions pacífiques: Primer amb els llogarrets d’un dels turons propers (com la fusió llatino-sabina) i després amb els set turons, formant la federació del Septimontium.
• Conquestes militars: Amb enfrontaments intensos al territori llatí (destrucció d'Alba), l'etrusc i cap al mar (fundació del port d’Òstia).

Revisió Crítica de la Història Tradicional de Roma

La versió tradicional de la història de Roma és qüestionada tant per historiadors moderns com per antics escriptors com Titus Livi i Ciceró. Les dades fiables sobre els segles inicials són escasses, però s’ha determinat que:

• Les excavacions al Palatí confirmen que les restes més antigues daten del 1000 aC, avançant més de dos segles la fundació tradicional de Roma per Ròmul. Aquest període coincideix amb l'arribada dels indoeuropeus al Laci, portadors de la llengua llatina.
• Sota els tres darrers reis etruscs, sembla que Roma va ser conquerida i ocupada pels seus poderosos veïns etruscs durant el segle VI aC, un fet que els historiadors romans van intentar dissimular.
• Durant aquest temps, Roma es transforma en una ciutat etrusca, amb avenços com l’urbanisme, muralles, clavegueram i temples. També adopta elements de la cultura grega, com l’alfabet, divinitats, mites, art i llengua, a través dels etruscs.