Història de Roma: De la Monarquia a l'Imperi Bizantí

Introducció a la Història de Roma

La història de Roma es pot dividir en tres grans etapes: la Monarquia, la República i l'Imperi.

La Monarquia Romana (753 a.C. - 509 a.C.)

La Monarquia Romana va ser un període de set reis, dels quals dos eren llatins, dos sabins i tres etruscos. La monarquia era electiva. L'últim rei, Tarquini el Superb, va ser expulsat el 509 a.C. per violar Lucrècia, fet que va marcar el final d'aquesta etapa.

Els Set Reis de Roma

• Ròmul (753 a.C.): Llatí, fundador de Roma. Va dividir la població en patricis i plebeus i va crear el Senat.
• Numa Pompili (716 a.C.): Sabí, va fundar les principals institucions religioses.
• Tul·lus Hostili (673 a.C.): Llatí, va conquerir Alba Longa.
• Anc Marci (641 a.C.): Sabí, va estendre el territori romà fins al mar.
• Tarquini Prisc (616 a.C.): Etrusc, va introduir innovacions constitucionals i va vèncer els sabins.
• Servi Tul·li (578 a.C.): Etrusc, va construir la muralla que encerclava els set turons i va organitzar el poble romà en centúries segons la seva riquesa.
• Tarquini el Superb (534 a.C.): Etrusc, va convertir Roma en una potència de la Itàlia central i va edificar el temple del Capitoli.

La República Romana (509 a.C. - 27 a.C.)

Característiques i Conflictes Socials

La República Romana era una oligarquia, amb el poder repartit entre el Senat i les assemblees. Aquest període va estar marcat per conflictes socials a causa de la lluita pel poder polític, principalment entre patricis i plebeus.

L'Expansió Romana i les Guerres Púniques

L'expansió va dur els romans a dominar la península Italiana. Roma va sotmetre primer els llatins i després els pobles itàlics. Les ciutats etrusques van caure al segle III a.C. Després d'obtenir el poder a Itàlia, Roma esdevingué una potència igual que Cartago. Roma i Cartago estaven destinades a enfrontar-se pel control del Mediterrani, i així van esclatar les Guerres Púniques.

Primera Guerra Púnica (264-241 a.C.)

La Primera Guerra Púnica es va lliurar principalment a Sicília. Roma va vèncer Cartago gràcies a les batalles navals, i Sicília es va convertir en la primera província romana.

Segona Guerra Púnica (218-201 a.C.)

Per venjar-se, Cartago va conquerir la península Ibèrica fins a l'Ebre. Anníbal va atacar Sagunt, fet que va provocar la declaració de guerra a Cartago. L'exèrcit d'Anníbal, de 70.000 persones, va penetrar a Itàlia. Finalment, Anníbal va haver d'abandonar Itàlia per defensar Cartago. La guerra la van guanyar els romans, aconseguint el control del Mediterrani occidental.

Tercera Guerra Púnica (149-146 a.C.)

Cartago es va recuperar aviat, però va caure definitivament el 146 a.C. a l'Àfrica, esdevenint província romana.

Crisi de la República i Guerres Civils

L'assassinat de Juli Cèsar va desencadenar una onada de guerres civils. Els principals hereus de Cèsar van ser Octavi (el seu nebot i fill adoptiu) i Marc Antoni. Octavi va declarar la guerra a Egipte i es va enfrontar als aliats de Cleòpatra i Marc Antoni. Finalment, Octavi va aconseguir el domini d'Egipte i el control de tot l'imperi, consolidant el seu poder.

L'Imperi Romà (27 a.C. - 476 d.C.)

L'Establiment de l'Imperi i la Pax Romana

El 27 a.C., el Senat va atorgar a Octavi el títol d'August, convertint-se així en el primer emperador. Aquest fet va marcar l'inici d'un període d'estabilitat i pau conegut com la Pax Romana, que va durar fins al segle II d.C. Durant aquesta època, l'imperi va aconseguir la seva màxima extensió territorial gràcies a nombroses conquestes.

Crisi del Segle III

El segle III d.C. va estar marcat per una profunda crisi, causada principalment per les invasions dels pobles bàrbars i la dificultat de mantenir la gran extensió de l'imperi.

La Divisió de l'Imperi

Per fer front a aquesta situació, l'emperador Teodosi va dividir l'imperi el 395 d.C. en dues parts:

• L'Imperi Romà d'Occident, amb capital a Roma, que va ser per al seu fill Honori.
• L'Imperi Romà d'Orient, amb capital a Constantinoble, que va ser per al seu fill Arcadi.

La Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident va ser finalment ocupat pels pobles germànics el 476 d.C., fet que es considera el final de l'imperi romà occidental.

L'Imperi Romà d'Orient (Bizantí)

L'Imperi Romà d'Orient, en canvi, va aconseguir frenar els pobles bàrbars i es va desenvolupar com un nou imperi, conegut com l'Imperi Bizantí, que va perdurar fins al 1453.