Història de Roma: Monarquia, República i Gramàtica Llatina

El Marc Històric de Roma: Orígens i Evolució

La historiografia romana datava la fundació de Roma a la primavera de l'any 753 a.C., segons una versió mítica que relaciona herois amb divinitats.

Períodes de la Història de Roma

• Monarquia Romana: VIII-VI a.C. (753-509 a.C.)
• República Romana: V-I a.C. (509-27 a.C.)
• Imperi Romà: I a.C.-V d.C. (27 a.C.-476 d.C.)

La Monarquia Romana (753-509 a.C.)

Els reis de Roma es poden classificar segons el seu origen:

• Reis Llatins i Sabins:
  • Ròmul
  • Numa Pompili
  • Tul·lus Hostili
  • Anc Marci
• Reis Etruscs:
  • Tarquini el Vell
  • Servi Tul·li
  • Tarquini el Superb

Societat Romana durant la Monarquia

La societat es dividia principalment en dos grans grups:

• Homes Lliures:
  • Patricis: Membres de les famílies més il·lustres i antigues.
  • Clients: Persones lliures vinculades a un patrici.
  • Plebeus: Ciutadans lliures sense lligams amb les grans famílies.
• Homes No Lliures:
  • Esclaus: Persones sense llibertat.

Institucions de la Monarquia Romana

• Rei: Adquiria poders absoluts a través de l'imperium, el poder públic. Un dels símbols reials era la toga porpra.
• Senat: Format pels representants de les famílies més il·lustres, aconsellava el rei.
• Comicis Curiats: Assemblees deliberatives formades per patricis, convocades i presidides pel rei. El rei era escollit per aquestes assemblees.

Arquitectura destacada de l'època monàrquica

• Temples de Vesta i Janus
• El port d'Òstia
• El Fòrum Romà
• El Circ Màxim

La República Romana (509-27 a.C.)

Les principals institucions rectores de Roma durant la República eren:

• Senat: Màxima autoritat, format per patricis i, posteriorment, també per plebeus. S'encarregava de l'observança dels deures religiosos, la gestió de les finances i el control de la política exterior.
• Consolat: La magistratura més elevada, exercida per dos cònsols durant un any. Tenien tasques administratives, judicials i militars. El Senat podia nomenar un cònsol dictador durant sis mesos en cas d'emergència.
• Comicis: Existien diversos sistemes d'assemblees:
  • Comicis Curiats: D'origen monàrquic.
  • Comicis Centuriats: Escollien els magistrats.
  • Comicis Tributs: Originats pels plebeus.

Esdeveniments rellevants de la República

• Domini de la península Itàlica (segle IV a.C.)
• Les tres Guerres Púniques (iniciades el 264 a.C.)
• Les Guerres Macedòniques (segles III-II a.C.)
• L'assassinat de Juli Cèsar (44 a.C.)

Nocions Bàsiques de Gramàtica Llatina

Terminacions de Declinacions (Exemples)

• Nominatiu (N): -us, -er, -i
• Vocatiu (V): -e, -er, -i
• Acusatiu (Ac): -um, -os
• Genitiu (G): -i, -orum
• Datiu (D): -o, -is
• Ablatiu (Abl): -o, -is

Conjugacions Verbals (Exemples de la 1a Conjugació)

• Present d'Indicatiu: -o, -as, -at, -amus, -atis, -ant
• Pretèrit Imperfecte d'Indicatiu: -abam, -abas, -abat, -abamus, -abatis, -abant
• Futur Imperfecte d'Indicatiu: -abo, -abis, -abit, -abimus, -abitis, -abunt
• Pretèrit Perfet d'Indicatiu: -avi, -avisti, -avit, -avimus, -avistis, -averunt
• Plusquamperfet d'Indicatiu: -averam, -averas, -averat, -averamus, -averatis, -averant
• Futur Perfet d'Indicatiu: -avero, -averis, -averit, -averimus, -averitis, -averint

Preposicions Llatines Comunes

• Ante: abans de
• Apud: junt a
• Circum: al voltant de
• Contra: contra
• Inter: entre
• Per: per
• Post: darrere de
• Super: sobre