Història de Roma: República, Cèsar i Drets Ciutadans
Clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,26 KB
Organismes executius i les Guerres Púniques
Organismes executius: censors, cònsols, edils, qüestors, tribuns de la plebs, dictador i mestre de cavalleria.
La Primera Guerra Púnica (264-241 aC)
La Segona Guerra Púnica (218-201 aC)
El Primer Triumvirat i la Guerra Civil
Pompeu, Cèsar i Cras van fer un pacte conegut com a triumvirat. Aquest govern tripartit tenia l’objectiu de repartir-se les províncies.
Aviat va morir Cras; amb això, Pompeu i Cèsar es van enemistar. Pompeu va intentar governar sol, mentre que Cèsar, després de les campanyes en la conquesta de les Gàl·lies, va tornar a Roma.
Cèsar va desobeir el Senat, va traspassar el riu Rubicó i va continuar la lluita contra els partidaris de Pompeu, els quals van ser derrotats a Munda, a la Bètica. La derrota dels pompeians va significar la fi de la guerra civil.
La Dictadura de Juli Cèsar
Cèsar basa el seu èxit en tres pilars:
- Comptava amb la fidelitat dels soldats veterans, que havien rebut terres per compensar els serveis prestats.
- Tenia el suport de la classe social pertanyent a l’ordre eqüestre.
- Fonamentava el seu prestigi en la simpatia de la plebs.
Crisi de la República: Mari i Sul·la
Al començar el segle I aC es produeixen els primers intents d’acaparar el poder. Roma dominava tota la Mediterrània, però el Senat i les magistratures col·legiades mostraven fissures d’eficàcia.
El general Gai Mari esdevé representant del partit dels populars. Això li comporta ser cònsol sis vegades (107 i 104-100 aC), fet que no agrada als optimats.
Populars vs. Optimats
La causa del conflicte va ser la Guerra contra Mitridates (88 aC):
- Uns: volien que comandés les tropes Mari.
- Altres: preferien Sul·la (aleshores cònsol de la família dels Cornelis).
Finalment va ser Sul·la qui marxà cap a Àsia, però Mari es va apoderar de Roma (87 aC) essent cònsol per setena vegada. Va organitzar una matança de nobles i partidaris sul·lans. Mari mor l’any 86 aC per causes naturals. Roma queda a mans de Sul·la, qui aplica dures represàlies contra els populars, instaurant una dictadura en poder dels optimats.
Drets dels Ciutadans Romans
Drets polítics, judicials, penals i religiosos
- Ius suffragii: dret a votar en els comicis i a prendre part en l’elaboració de les lleis.
- Ius honorum: dret a presentar-se com a candidat a les eleccions i a poder ser elegit.
- Ius militiae: dret i deure a defensar la pàtria.
- Ius census: dret i deure a ser classificat segons la fortuna personal.
Drets privats
- Ius connubii: dret a casar-se legítimament i a exercir la pàtria potestat.
- Ius commercii: dret a adquirir propietats, a augmentar-les i transmetre-les per testament i ser nomenat hereu. (Aquest dret només era per als Sui Iuris).