Història de Roma: Topònims, Antropònims, Ciutat i Imperi Romà

Topònims: Origen i Característiques

Origen dels Topònims

• Preromà (substrat): Geri, Espat, Esterri.
• Romà o Llatí (base): Tarraco, Barcino, Ilerda.
• Superstrat: Aitona, València.
• Adstrat: Nou Barri, Poble Nou, Sant Gervasi.

Característiques dels Topònims

Segons el terreny, el color o el clima:

• Una vall (Vall de Bot).
• Un port (Port de la Selva).
• L'aigua (Aiguablava).
• Una muntanya (Montseny).
• Un color (Rubricatus).

Topònims per Nom del Fundador

• Cornelius (Cornellà).
• Emerita Augusta (Mèrida).

Topònims d'Origen Religiós

• Martyretum (Martorell).

Topònims Relacionats amb Animals

• Vila de cavalls (indicant abundància de cavalls).

Gentilicis: Origen i Exemples

D'on prové una persona?

• Ilerdenc (culte) i Lleidatà (patrimonial).
• Barcino (Barcelona).
• Tarraco (Tarragona).
• Minor (Menorca).

Antropònims: Origen dels Noms Propis

Antropònims per Procedència Geogràfica

• Marcus (que significava 'moro'): Maurici.

Antropònims per Nom de Família

• Patricia (Patricis).

Antropònims per Flora i Fauna

• Rosa (Rosa).
• Ursus (Úrsula).

Antropònims per Adjectius o Substantius

• Albus (Alba).

La Ciutat Romana: Origen, Traçat i Edificis

Origen de la Ciutat Romana

• Civilització urbana.
• Coloniae (Tarraco, Barcino, Emerita Augusta, Caesar Augusta).
• Romanització.

Cerimonial de Fundació de la Ciutat

1. Indret idoni: Comercial, agrícola, estratègic militarment.
2. Examinar la voluntat dels déus: L'augur era un sacerdot que interpretava la voluntat divina. Pensaven que els ocells eren sagrats i, segons el seu vol, decidien què deien els déus. També examinaven les entranyes d'un animal; si eren salubres, agafaven la socarrada per traçar el perímetre urbà.

Traçat i Estructura Urbana

1. Carrers en creu: Es traçaven dos carrers perpendiculars des del nucli: el Cardo i el Decumanus.
2. Fòrum: Centre institucional, polític, social, econòmic, religiós i cultural.
3. Model hipodàmic: (Hipòdam de Milet, per la pesta).
4. Castra: Campaments romans.
5. Muralles: No totes les ciutats en tenien, depenent de l'indret.
6. Pomerium: Espai sagrat.
7. Quatre portes i necròpolis.

Edificis de la Ciutat Romana

Edificis Públics Romans

1. Religiosos: Temples (eren rectangulars, excepte el Panteó, dedicat a les divinitats; la seva construcció rodona permetia sacrificar).
2. Justícia: Basílica, amb tres naus, porticada, per a negocis i celebració de judicis.
3. Polítics: Cúria (per a la vida política) i Rostra (edificis petits per a discursos).
4. Comercials: Tabernae (botigues) i mercats.
5. Oci: Circ (per a curses de carros, amb conductors de carros), amfiteatre (per a lluites de gladiadors), termes (centre social i d'higiene), teatre (per a comèdies i tragèdies).

Edificis Privats Romans

1. Domus: Cases dels patricis.
2. Insulae: Pisos de 4-5 plantes, plurifamiliars.
3. Villa: Cases espectaculars i de camp.

Altres Construccions Romanes

• Clavegueram (les cases riques tenien clavegueres).
• Fonts, pous, cisternes.
• Ponts.
• Vies.
• Fars.
• Columnes.
• Arcs de triomf.

L'Imperi Romà (27 a.C. - 476 d.C.)

Alt Imperi Romà (27 a.C. - 235 d.C.)

Període del Principat.

August: El Primer Emperador

El primer emperador. Va crear la Tribunicia Potestas per aconseguir la justícia i el dret de veto. Era el prínceps (primer ciutadà). Va instaurar la Pax Augusta, realitzant obres públiques, unint províncies i protegint les arts i les lletres.

Dinastia Julio-Clàudia

• Tiberi: Manté la pau a l'exterior.
• Calígula: Despòtic i cruel, assassinat per la seva depravació, bogeria i adulteri.
• Claudi: Considerat un dels millors gestors de l'imperi, assassinat per la seva dona perquè el seu fill assolís el poder.
• Neró: Fill de Claudi, va tenir una època d'esplendor i de bogeria.

Crisi de l'Alt Imperi

Ni la sang ni la noblesa garantien l'accés al tron imperial. Per obtenir el poder, calia controlar l'exèrcit. Qualsevol família podia arribar al poder si dominava les forces militars.

Dinastia Flàvia

Vespasià, Tit i Domicià.

Dinastia Antonina

• Nerva: Primer emperador de la dinastia Antonina.
• Trajà i Adrià: Emperadors hispans.
• Marc Aureli, Antoní Pius: Emperadors "grisos" (període de relativa calma).
• Còmmode: Aïllat per malaltia, va provocar una forta crisi i va posar fi a la dinastia.

Dinastia Severiana

Septimi Sever: Va haver-hi molts conflictes entre emperadors, però ell va acabar prenent el títol.

Baix Imperi Romà (235 d.C. - 476 d.C.)

Període del Dominat (tot el poder concentrat en l'emperador).

Dioclecià: L'Inici del Dominat

Primer emperador del Baix Imperi que unifica l'imperi després de l'anarquia, controlant-ho tot.

Constantí: Edicte de Milà i Nova Capital

Crea l'Edicte de Milà. Trasllada la capital a Constantinoble.

Julià l'Apòstata: Retorn al Paganisme

Torna al paganisme.

Teodosi: Divisió de l'Imperi

Últim emperador que va tenir unificat l'imperi. En gran mesura, va repartir l'imperi entre els seus dos fills: Arcadi i Honori.

Ròmul August: La Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Els visigots fan caure l'imperi. L'Imperi Romà d'Occident s'acaba amb la victòria dels visigots.