Història Romana: Bàrcino (Barcelona) i Ilerda (Lleida)

Bàrcino, l'actual ciutat de Barcelona, va ser fundada entre els anys 15 i 5 aC, durant l'imperi d'August. Després de vèncer els càntabres i els asturs, August va reestructurar el nord-est de la península Ibèrica i va fundar Bàrcino al centre d'un territori molt productiu. La ciutat estava connectada a la Via Augusta, la carretera que unia Roma amb tot el litoral mediterrani de la Península.

Bàrcino va rebre l'estatus de colònia, i el seu nom oficial complet era Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino. Va ser construïda seguint el traçat urbanístic típic de les colònies romanes. Tenia una planta rectangular, amb els angles retallats per adaptar-se al relleu del turó, i una extensió d'unes 10 hectàrees, delimitada per muralles amb torres i quatre portes. D'aquestes portes en sortien dos carrers principals: el cardo maximus i el decumanus maximus. A la intersecció d'aquests dos carrers hi havia el fòrum, la plaça pública de la ciutat. Al voltant del fòrum s'estenia una quadrícula de carrers secundaris, els cardines i decumani minores, bastant amples i amb clavegueres.

Bàrcino tenia un fòrum on s'alçava un gran temple, construït pocs anys després de la fundació de la ciutat, al segle I dC. Era un edifici de planta rectangular, envoltat de columnes decorades amb capitells d'estil corinti. Estava construït sobre un suport, anomenat podium. Probablement, el temple estava dedicat al culte imperial.

Les muralles que envoltaven Bàrcino van ser construïdes al segle I dC, poc després de la seva fundació. No tenien una finalitat defensiva, sinó més aviat de prestigi i, per això, no van ser fortificades inicialment. La muralla no es conserva sencera, ja que a l'època medieval va ser aprofitada per a la construcció de cases i palaus. Podem trobar restes de l'aqüeducte als quatre arcs del carrer Duran i Bas.

Fora de les muralles, hi havia la necròpoli, l'àrea funerària, situada, com era habitual, en una de les vies d'accés a la colònia romana. Hi predomina la cupa, una caixa de pedra semicilíndrica amb un espai reservat per a una inscripció en memòria del difunt.

Ilerda, l'actual Lleida, va ser una important ciutat ibèrica de la tribu dels ilergets, coneguda llavors com a Iltrida. Sota les ordres dels cabdills Indíbil i Mandoni, aquesta ciutat va destacar per la seva forta oposició a l'ocupació romana durant els primers anys de la conquesta. No es coneixen amb exactitud les dimensions d'Ilerda.

La muralla devia abastar tot el turó de la Seu Vella i la part baixa fins a l'antic curs dels rius Segre i Noguerola. Es creu que el punt neuràlgic es trobava a l'actual plaça de Sant Joan, on s'han localitzat restes d'un edifici que podria ser un temple situat al fòrum de la ciutat.