Història de la Sostenibilitat i Tecnologies Clau
Clasificado en Electrónica
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,84 KB
Cronologia de la Consciència Ambiental
- 1962: Rachel Carson publica La primavera silenciosa.
- 1968: Conferència de les Nacions Unides sobre la Biosfera.
- 1971: Fundació de Greenpeace al Canadà.
- 1972: Es denuncia l'existència de pluja àcida a Suècia (necessitat de protegir la natura).
- 1973: Primera crisi del petroli.
- 1980: Estratègia Mundial de la Conservació.
- 1984: Catàstrofe d'Union Carbide a Bhopal.
- 1985: Descoberta del forat d'ozó.
- 1986: Accident nuclear a Txernòbil.
- 1987: Informe Bruntland, El nostre futur comú.
- 1988: Establiment del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (PICC).
- 1989: Vessament de petroli a les costes d'Alaska (protegir el planeta).
- 1992: Conferència de Rio / Fòrum Global.
- 1994: Carta d'Aalborg / Conferència Internacional sobre Població i Desenvolupament al Caire (cal protegir el sistema).
- 1997: Protocol de Kyoto sobre el canvi climàtic.
- 2000: Cimera del Mil·lenni a Nova York.
- 2001: Publicació del genoma humà.
- 2002: Cimera per al Desenvolupament Sostenible a Johannesburg.
- 2003: Es comença a omplir la presa de les Tres Gorges, a la Xina.
- 2005: Entra en vigor el Protocol de Kyoto.
- 2006: Al Gore protagonitza la pel·lícula Una veritat incòmoda.
- 2007: IV Informe del PICC.
- 2009: Conferència de l'ONU sobre el canvi climàtic a Copenhaguen (cal protegir els recursos).
Què és la Sostenibilitat?
La sostenibilitat és un concepte econòmic, social i ecològic complex entorn de les relacions entre les societats i el medi ambient. Pretén ser una manera d'organitzar l'activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguin capaços de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial màxim en el present, al mateix temps que es manté la biodiversitat i els ecosistemes naturals, i planificar i actuar per poder mantenir aquests ideals indefinidament.
Evolució Tecnològica i Humanització
El Domini del Foc i la Humanització
Els primers humans vivien a prop de zones volcàniques, familiaritzats amb el foc i les seves conseqüències. El foc va ser un aliat contra depredadors, una protecció contra el fred i va permetre fer els aliments més digeribles.
Les Primeres Eines
L'existència d'espècies humanes que comencen a dominar el foc i l'art del tallat de la pedra, posteriorment, suggereix que l'Homo sapiens va ser capaç de millorar aquest art fent tot tipus d'eines. En jaciments de fòssils humans es troben eines (artefacte capaç de multiplicar la intensitat de l'energia del braç) amb perfils més tallats, primera evidència d'ús intel·ligent del cervell. Això va significar que l'home va deixar de ser un animal més.
De la Ceràmica a la Roda
Les societats d'agricultors primitives vivien en les planes al·luvials, amb cases fetes amb branques, palla i fang. La invenció de la ceràmica va ser un gran avenç en la història, permetent la construcció de les primeres ciutats, l'emmagatzematge i la cocció d'aliments, la qual cosa va portar a un augment de la població. Es va crear un nou artefacte, el torn, i amb ell la roda. Això va donar lloc als primers carros i rodes massives i grosses, generant la necessitat de disposar de camins, la qual cosa va fomentar la comunicació i l'intercanvi cultural.
Nanotecnologia: Enginyeria a Escala Atòmica
La nanotecnologia és una enginyeria que treballa a escala molecular i atòmica. Té com a objectiu manipular àtoms fins a fabricar un material o objecte. Encara no se sap manipular coses tan petites com els àtoms i molècules.
- Nanomàquines: Màquines que faran tot això, encara no estan fabricades.
- Nanomaterials: Nova forma de nanoestructura carbònica (capes de carboni de només un àtom de gruix) com el Grafè. És un bon conductor (calor i electricitat), resistent i prometedor per a futures construccions (nanotransistors, fuselatges dels avions del futur, etc.), obrint la porta a un gran avenç tecnològic.
Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC)
El procés de transformació cap a una societat fonamentada en la producció de coneixement ha de conjugar quatre factors importants:
- La producció de coneixement a partir de la recerca científica.
- La transmissió mitjançant l'educació i la formació.
- La difusió a través de les tecnologies i la comunicació.
- La injecció de coneixement al mercat.
Aquests quatre aspectes, a més a més, han d'estar fortament relacionats entre ells: l'educació és la base del futur de la ciència, l'economia és la font de la recerca científica, la societat alimenta el mercat i determina el món de l'educació i, alhora, demana una formació constant.
Funcions de les TIC
- Digitalitzar la informació: dades, imatges, sons, etc.
- Emmagatzemar la informació.
- Establir canals de comunicació digitals multidireccionals.
- Facilitar instruments per fer qualsevol tipus de procés de dades de manera ràpida i fiable.
- Automatitzar els processos.
- Ser un suport per a la recerca científica i per a l'educació i la formació.