Historia t5 1
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,87 KB
els efectes de la reforma agrària:l'abolicio dels senyorius i dels drets jurididiccionals no va significar la perdua dels drets dels antics senyors de la terra. Molts pagesos estaven en contra dakestes mesures pq reclamaven la propietat de la terra que conreaven, xo tots els tribunals van estar a favor de la noblesa. Els pagesos van qdar lliures de rendes senyorials xo la seva situacio va millorar poc. La desvinculacio de la terra i les desamortitzacions. com a resultat d'aquest proces havien canviat d'amo milers d'edificis i parceles agràries. Per l'eperança del liberalisme progressista q, a partir de la desamortitzacio, la majoria de pagesos mitjans i petits esdevindrien propietaris no es va aconseguir. La desamortitzacio malgrat no comportar una reforma no pot ser coonsiderada un fracas pq va complir alguns dels objectius: finançar la guerra carlinam acabar am el deficit d'hisenda, fonamentar la construccio de ferrocarrils.
noves reformes de propietat a catalunya: a cat. la desamortitzacio no va generar un traspas de la propietat duna magnitud comparable a Espanya pq las propietats de lesglesia i dels municipis eren menors. es va oferir als pagesos redimir el cens i accedir a la propietat xo no estava al se abast. Els contractes de conreu a llarg termini permitien al pages arrendatari l'apropiacio duna bona part del producte. Gracies a aixo l'evolucio de lagricultura a cat va ser superior. Contractes: -arrendament, -perceria, -masoveria, -rabassa morta.
els limits del creixement agrari espanyol: la consequencia mes important de la reforma agraria liberal va ser la rompuda de noves terres. La major expansio-> cereals. tambe la vinya, el blat de moro i la patata. l'augment de produccio es va aconseguir gracies a l'increment de la superficie conreada i no pas com a resultat de la modernitzacio de les tecnikes. El lent augment de la productivitat -> marc natural poc favorable, estructura de la propietat(minifundis). a laltre extrem els (latifundis) tampoc van ajudar a millorar la productivitat pq la intencio dakestes finqkes era treure benefici.
expansio agricola catalana: a cat. laugment agrari va ser el resultat de lespecialitzacio i la intensificacio de l'ús del sòl x millorar la productivitat agricola.Axi la prosperitat de lagricultura catalana va complir una funcio cabdal x larrencada del proces d'industrialitzacio. la clau de lexpansio de la vinya va se la venda de vi a la resta de espanya, xo sobretot x la filoxera a frança, q va fer q la demanda de vi cap alla fos mes elevada i x tan els preus pujessin. X contra els cereals i llegums va augmentar mol lleugeramen. Aquest retroces va comportar un deficit alimentari. El deficit creixent de cerals va comportar la creacio del Canal d'Urgell.
el creixament de la poblacio:al llarg del s.XIX la poblacio española va passar de 11,5 milions a 18,5 milions -> desaparicio de determinades epidemies, la millora en la dieta i lexpansio dalguns conreus. El creixement demografic espanyol va ser un dels mes baixos d'europa(mortalitat i natalitat elevades). A espanya mortalitat (infantil)elevada a causa de epidemies (còlera,tuberculosi i febre groga). Una mala collita era suficient x provocar escassetat daliments.Aixo explica el creixement limitat. A cat. el creixement economic mes elevat x tan creixement demografic. Aquest increment -> - mortalitat x millor alimentacio i disminucio de epidemies. La natalitat augmenta i la mortalitat infantil baixa.
exode rural i creixement urbà:segle XIX (porces d'urbanitzacio). malgrat el predomini del mon rural, el creixement de les ciutats va ser lent xo constant. al 1860-> exode de la poblacio rural i x tan augment de la poblacio urbana. Creixements mes importants (madrid:centre politic, barcelona:nucli industrial). Dualisme mol accentuat entre el camp i la ciutat. A Cat. els moviments migratoris van ser: -del camp a la ciutat(Barcelona i nuclis indstrials augmenten la poblacio) -de linterior a la costa(majoria de nuclis industrials aprop de la costa).
Les migracions transoceaniques:la tensio entre laugment de la poblacio i les escasse oportunitats docupacio van obligar a molts espanyols a emigrar a ultramar x millorar les condicions de vida. La destinacio mes important: Hispanoamerica. Seduits x les oportunitats q oferia el nou continent i x la facilitat del viatge a causa de la navegacio a vapor. Els gallecs els majors emigrants.
indutria catalana:la industria moderna a cat es va iniciar am el sector textil cotoner. Els seus origens van ser les fabrikes dindianes-> augmentant la produccio i incorporacio de primeres filadores mecaniques.
proces de mecanitzacio:Els salt cap a leconomia industrialitzada-> maquina de vapor.Entre les causes de la rapida mecanitzacio de la filatura: escassetat de ma dobra. Manca de treblladors-> augment de salaris. La mecanitzacio va suposar + produccio i - costos. La demanda va augmentar am lla proteccio aranzelaria i la substitucio de la llana pel coto. al 1874 nova fase expansiva: mecanitzacio de tissatge i lincorporacio de lenergia hidraulica.
caract. de la industria textil:industria catalana-> basicament sector textil (iniciada am l'aportacio de petits capitals i q va creixer am la reinversio dels guanys. La industria textil va fer front a 2 limitacions: pobresa del subsòl (escassetat de carbo, dificultat de transport) i la feblesa del mercat espanyol (pagesia am poca capacitat adquisitiva). De manera q la industria textil exigia mesures proteccionistes. Localitzacio industrial: aprop dels ports (costa) x laprovisioname de carbo i despres del 1869 al riu x lenergis hidraulica.
noves reformes de propietat a catalunya: a cat. la desamortitzacio no va generar un traspas de la propietat duna magnitud comparable a Espanya pq las propietats de lesglesia i dels municipis eren menors. es va oferir als pagesos redimir el cens i accedir a la propietat xo no estava al se abast. Els contractes de conreu a llarg termini permitien al pages arrendatari l'apropiacio duna bona part del producte. Gracies a aixo l'evolucio de lagricultura a cat va ser superior. Contractes: -arrendament, -perceria, -masoveria, -rabassa morta.
els limits del creixement agrari espanyol: la consequencia mes important de la reforma agraria liberal va ser la rompuda de noves terres. La major expansio-> cereals. tambe la vinya, el blat de moro i la patata. l'augment de produccio es va aconseguir gracies a l'increment de la superficie conreada i no pas com a resultat de la modernitzacio de les tecnikes. El lent augment de la productivitat -> marc natural poc favorable, estructura de la propietat(minifundis). a laltre extrem els (latifundis) tampoc van ajudar a millorar la productivitat pq la intencio dakestes finqkes era treure benefici.
expansio agricola catalana: a cat. laugment agrari va ser el resultat de lespecialitzacio i la intensificacio de l'ús del sòl x millorar la productivitat agricola.Axi la prosperitat de lagricultura catalana va complir una funcio cabdal x larrencada del proces d'industrialitzacio. la clau de lexpansio de la vinya va se la venda de vi a la resta de espanya, xo sobretot x la filoxera a frança, q va fer q la demanda de vi cap alla fos mes elevada i x tan els preus pujessin. X contra els cereals i llegums va augmentar mol lleugeramen. Aquest retroces va comportar un deficit alimentari. El deficit creixent de cerals va comportar la creacio del Canal d'Urgell.
el creixament de la poblacio:al llarg del s.XIX la poblacio española va passar de 11,5 milions a 18,5 milions -> desaparicio de determinades epidemies, la millora en la dieta i lexpansio dalguns conreus. El creixement demografic espanyol va ser un dels mes baixos d'europa(mortalitat i natalitat elevades). A espanya mortalitat (infantil)elevada a causa de epidemies (còlera,tuberculosi i febre groga). Una mala collita era suficient x provocar escassetat daliments.Aixo explica el creixement limitat. A cat. el creixement economic mes elevat x tan creixement demografic. Aquest increment -> - mortalitat x millor alimentacio i disminucio de epidemies. La natalitat augmenta i la mortalitat infantil baixa.
exode rural i creixement urbà:segle XIX (porces d'urbanitzacio). malgrat el predomini del mon rural, el creixement de les ciutats va ser lent xo constant. al 1860-> exode de la poblacio rural i x tan augment de la poblacio urbana. Creixements mes importants (madrid:centre politic, barcelona:nucli industrial). Dualisme mol accentuat entre el camp i la ciutat. A Cat. els moviments migratoris van ser: -del camp a la ciutat(Barcelona i nuclis indstrials augmenten la poblacio) -de linterior a la costa(majoria de nuclis industrials aprop de la costa).
Les migracions transoceaniques:la tensio entre laugment de la poblacio i les escasse oportunitats docupacio van obligar a molts espanyols a emigrar a ultramar x millorar les condicions de vida. La destinacio mes important: Hispanoamerica. Seduits x les oportunitats q oferia el nou continent i x la facilitat del viatge a causa de la navegacio a vapor. Els gallecs els majors emigrants.
indutria catalana:la industria moderna a cat es va iniciar am el sector textil cotoner. Els seus origens van ser les fabrikes dindianes-> augmentant la produccio i incorporacio de primeres filadores mecaniques.
proces de mecanitzacio:Els salt cap a leconomia industrialitzada-> maquina de vapor.Entre les causes de la rapida mecanitzacio de la filatura: escassetat de ma dobra. Manca de treblladors-> augment de salaris. La mecanitzacio va suposar + produccio i - costos. La demanda va augmentar am lla proteccio aranzelaria i la substitucio de la llana pel coto. al 1874 nova fase expansiva: mecanitzacio de tissatge i lincorporacio de lenergia hidraulica.
caract. de la industria textil:industria catalana-> basicament sector textil (iniciada am l'aportacio de petits capitals i q va creixer am la reinversio dels guanys. La industria textil va fer front a 2 limitacions: pobresa del subsòl (escassetat de carbo, dificultat de transport) i la feblesa del mercat espanyol (pagesia am poca capacitat adquisitiva). De manera q la industria textil exigia mesures proteccionistes. Localitzacio industrial: aprop dels ports (costa) x laprovisioname de carbo i despres del 1869 al riu x lenergis hidraulica.