Història de Tàrraco: de la fundació a l'època romana

«Mentre aquestes coses són dutes a terme per Cèsar, un cop aplegats grans efectius d’infanteria i de cavalleria, els trèvers es disposaven a atacar Labiè, al capdavant de l’única legió que havia passat l’hivern en els seus territoris; i ja no estaven més lluny d’ell que el trajecte de dos dies, quan s’assabenten que, per encàrrec de Cèsar, havien arribat dues legions.

«Cèsar, després de veure que totes les tropes dels belgues es dirigien cap a ell, s’afanyà a fer travessar el riu Àxona, que és en el territori extrem dels rems. En aquest riu hi havia un pont; un cop deixat allà el seu lloctinent Q. Tituri amb sis cohorts, va instal·lar el campament a l’altra banda del riu i manà fortificar-lo amb una estacada i un fossat.

«Els germànics, havent sentit una cridòria darrere l’esquena, es van llançar fora del campament i, en arribar a la confluència del Mosa i el Rin, alguns, que es precipitaren al riu, moriren vençuts pel cansament i per l’embranzida del riu.

Un cop dutes a terme aquestes accions, Cèsar considerava que la Gàl·lia havia estat pacificada i així, un cop començat l’hivern, se n’anà a la Il·líria, perquè volia conèixer també aquelles regions; però a la Gàl·lia va esclatar una guerra sobtada. La causa de la guerra fou P. Crassus, que passava l’hivern amb la legió setena vora el mar oceà amb una gran escassetat de blat.

Quan es dirigí cap a Itàlia, Cèsar envià Galba amb la legió XII i una part dels genets cap als nantuates, perquè volia obrir una via a través dels Alps. Galba, un cop preses les fortaleses, decidí establir dues cohorts entre els nantuates, i ell mateix passar l’hivern amb les cohorts restants en un poblet que s’anomenava Octodurus.

L’antecedent preromà de Tàrraco era la tribu ibera dels cessetans (de Cesse).

L’any 218 aC, en el marc de la segona guerra púnica, els germans Escipions van establir un praesidium que esdevindria la futura Tàrraco.

Al segle I aC Juli Cèsar li concedeix la categoria de colònia, corroborat després per August, que li atorga el nom oficial de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco quan hi residí durant les guerres càntabres (27- 24 aC).

Des d’època republicana va esdevenir capital de la Hispania Citerior, província que més tard August va convertir en Hispania Citerior Tarraconensis, la província més gran d’Hispània.

Mantingué la seva importància fins al s. III.

La ciutat no seguia l’estructura típica. Estava envoltada per una muralla i s’estructurava en tres terrasses, tot adaptant-se al relleu.

En la terrassa del mig hi havia el forum provincial, on estaven els edificis administratius necessaris per al govern de la província.

Fou edificat després del 70 dC, en temps de Vespasià.

Temple a honor de August

A la terrassa inferior, es va construir un circ (se’n conserven unes escales d’accés i una torre, anomenada del “Pretori”).

Finalment, a la part més baixa, fins a tocar al port, hi havia tots els edificis públics, privats i residencials propis d’una colònia, com ara les insulae de cases o el fòrum local.

Tres aqüeductes abastien d’aigua la ciutat. D’un d’ells, l’aqüeducte de Les Ferreres -també conegut com a Pont del Diable- , se’n conserva un tram elevat de més de 200m.

Prop de la ciutat, es troba un monument funerari conegut com a Torre dels Escipions (1) i l’arc de Berà (2) -ubicat sobre el traçat de la Via Augusta-, així com les restes de la pedrera d’El Mèdol (3).

Es conserven restes de dues vil·les: Els Munts –un gran complex agrícola amb una part privada molt luxosa de la qual es conserven restes de termes, paviments amb mosaic, revestiments de marbre, etc.- i la vil·la de Centcelles, sobre la qual fou construït el mausoleu d’un personatge molt important.