Història de Tarragona: De la Prehistòria a l'Edat Mitjana

El procés de poblament i la Tàrraco romana

El procés de poblament humà es va iniciar a l’època prehistòrica a causa de la favorable configuració geogràfica de les comarques meridionals i el seu clima molt benigne. Durant el Neolític i l'Edat del Bronze, les respectives comunitats humanes (amb les activitats econòmiques característiques d'aquest període: agricultura i ramaderia) varen trobar als terrenys que actualment configuren les comarques del Camp de Tarragona l'escenari idoni.

L'època preromana i els cessetans

Aquest procés va acabar amb la consolidació sobre el territori de les diferents tribus de les terres llevantines de la Península Ibèrica a l’època preromana, com a conseqüència del contacte entre les tribus amb els pobles colonitzadors mediterranis (fenicis, grecs i púnics). Tarragona va ser ocupada per la tribu dels cessetans. Kese va ser la seva capital i el precedent de la ciutat romana de Tàrraco, l’actual Tarragona.

La fundació de Tàrraco i l'Imperi Romà

L’any 218 aC, a causa de la II Guerra Púnica, l’exèrcit romà va desembarcar a Empúries, colònia grega aliada de Roma. A partir d’aquí es fundà Tàrraco com a principal base d’hivernada dels exèrcits romans a Hispània. Tàrraco va tenir un paper important en el procés d’incorporació de les terres peninsulars al nou ordre polític, cultural i econòmic de la romanitat.

A la segona meitat del segle I aC se li va concedir l’estatut de colònia de dret romà. L’any 27 aC li va ser concedida la capitalitat de la província Tarraconense, propiciada per August. Aquest va residir a Tàrraco dos anys mentre portava a terme la transformació del món. S'inicià aleshores l'aplicació d'un programa dirigit a dotar la colònia d'un alt nivell urbanístic i monumental, d'acord amb la importància i significació de la ciutat.

Crisi i transició cap a l'Edat Mitjana

Els experts han calculat, a partir de la seva extensió, que Tàrraco devia tenir uns 20.000 o 30.000 habitants, fet que la convertia en la ciutat més important d’Hispània. Va perdre importància a mitjans del segle III dC a causa d’una crisi general i de les invasions germàniques, iniciant-se un procés de canvis demogràfics i urbanístics. Això va portar la destrucció i l'abandó de part de la ciutat, exceptuant la Part Alta, que era el nucli de la ciutat.

La pèrdua de la capitalitat de Tàrraco va suposar un allunyament de la ciutat dels centres polítics decisius de l’època, però no va perdre la seva importància urbanística, eclesiàstica metropolitana i en el manteniment de les instal·lacions portuàries fins a l’arribada dels musulmans a la ciutat (713-714), fet que inicia l’Edat Mitjana.