Història de la Taula Periòdica i Descobriment dels Electrons

Tríades de Döbereiner:

Döbereiner va estudiar grups de substàncies elementals amb propietats semblants (les tríades). Va dir que quan els elements de cada tríada s'escrivien en ordre creixent segons la seva massa atòmica relativa, la massa atòmica relativa de l'element del mig era aproximadament la mitjana de la dels altres dos elements. D'aquesta manera va dir que les propietats químiques i les masses relatives estan relacionades.

Octaves de Newlands:

Newlands es va adonar que quan s'ordenaven els elements en ordre creixent de massa relativa, els elements tenien propietats semblants als elements que ocupaven 8 llocs anteriors i posteriors. Va dir que aquest ordre era com el de les notes d'una escala musical (el 8è és la 1a nota) i per això es diu llei de les octaves i d'aquesta manera Newlands va introduir una periodicitat.

Taula periòdica de Mendeliev:

Els elements estaven ordenats en ordre creixent a les seves masses atòmiques relatives mentre que els que tenien propietats semblants estaven situats en columnes, un sota de l'altre. La taula era semblant a la de Newland, però va deixar espais buits quan es trencava la periodicitat. Deia que els buits havien de ser ocupats per elements que encara no s'havien descobert. Com que va ser un gran èxit, el mètode d'aquesta organització dels elements es va dir "taula periòdica dels elements".

Els rajos catòdics (negatiu):

Stoney va fer la hipòtesi que el corrent elèctric consistia en unes partícules negatives (els electrons). No es va evidenciar l'existència dels electrons fins que Thomson va estudiar el pas del corrent elèctric a través dels gasos a baixa pressió. Els gasos no són bons conductors d'electricitat per si sols; la pressió d'un gas va disminuint, arriba un moment en què a pressions inferiors a 1mbar i amb voltatge elevat, es tornen conductors d'electricitat tot produint llum. Si aquest tub es connecta a una bomba per fer el buit i disminueix la quantitat de gas i la pressió, segueix sent bon conductor, però deixa d'emetre llum. S'emetrà una radiació invisible que pot activar una substància fluorescent situada a la paret del tub oposada al càtode.