Història i tècniques del cinema: dels orígens al muntatge

Els orígens del cinema

Persistència retiniana: L’ull capta la realitat i l’envia al cervell en forma d’impulsos; cada imatge queda retinguda a la retina. Eadweard Muybridge: experimenta el moviment amb imatges fixes. Thomas Edison: inventa el kinetoscopi, que només és per a una persona i dura un minut.

Pares del cinema i evolució

Germans Lumière: Fabriquen un aparell que podia gravar i projectar les imatges, amb una durada superior a un minut. Georges Méliès: Considerat el pare del cinema, ja que aprofita el seu domini del teatre per explicar històries amb el nou invent (ex: Viatge a la Lluna). Griffith: Pare del cinema modern; utilitza el flashback, el primer pla, la càmera subjectiva, dona importància al guió i crea El naixement d'una nació.

Evolució als EUA i Europa

• EUA: Producció massiva de pel·lícules i obertura de noves sales d'exhibició.
• Cinema europeu: Charles Chaplin, moviment surrealista; prioritzen el decorat, la llum, el ritme i els personatges.

El cinema sonor i Sergei Eisenstein

Sergei Eisenstein: Juntament amb Griffith, innova i fa evolucionar el cinema amb la seva obra. Es basa en el conflicte de l'existència i el trasllada a l'espectador. Cinema sonor: Els diàlegs frenen el ritme visual del cinema. El cinema mut reacciona en contra del so, molts actors es queden sense feina i sorgeixen adaptacions d'obres musicals d'èxit.

El muntatge cinematogràfic

La durada dels plans decideix el ritme de la pel·lícula. El muntatge encadena tots els plans del film. Descarta plans, crea ritme cinematogràfic i segueix regles com la gradació de l'escala, la regla dels 90 graus i la regla del salt d'eix.

El temps en el cinema

• Temps fílmic: Durada de la pel·lícula.
• Adequació: Igualtat entre temps d'acció i projecció.
• Condensació: Molta acció en poc temps.
• Distensió: Allargament real d'una acció.
• Continuïtat: Temps i realitat flueixen en la mateixa direcció fílmicament.
• Simultaneïtat: S'alternen dos temps.
• Flashback: Salt enrere en el temps.
• Temps psicològic: Plans llargs que augmenten la impressió de la durada.
• El·lipsi: Supressió d'elements narratius i descriptius d'una acció per poder-los suposar com a succeïts en una altra acció.

Unitats narratives i tècniques

Unitats:

• Fotograma: Unitat bàsica des d'un punt de vista físic.
• Presa: Unitat bàsica de filmació.
• Pla: Unitat bàsica d'un relat audiovisual.
• Escena: Conjunt de plans.
• Seqüència: Conjunt d'escenes amb certa continuïtat.
• Pla seqüència: Seqüència rodada en una sola presa.

Enquadraments i moviments de càmera

Enquadraments: Pla de detall, primer pla, pla mitjà, pla americà, pla general, pla panoràmic.

Moviment de càmera: Panoràmica, tràveling, grua, zoom, càmera a l'espatlla, càmera subjectiva.