Història de la Unió Dinàstica i les Conseqüències a Espanya

UNIÓ DINÀSTICA

El 1469, Ferran i Isabel es van casar. Després d’una guerra civil, el 1479, Isabel es va imposar com a reina a Castella. El mateix any, Ferran va ser proclamat rei d’Aragó.

La unió dels dos monarques no va significar la unificació de les dues corones, sinó que va ser una unió dinàstica, acordada a la Concòrdia de Segòvia (1475). D’aquesta manera, tots dos regnes van mantenir les seves fronteres, la seva moneda, el seu sistema fiscal i les seves lleis i institucions. Van actuar units en afers militars i en política exterior.

Els Reis Catòlics, per dur a terme la pacificació social, van imposar l’autoritat reial a cada un dels seus territoris i sobre tots els grups socials. A cada regne es va nomenar un virrei com a delegat del rei.

A Castella, Isabel va aconseguir imposar el seu poder i es van introduir una sèrie de reformes per reforçar-lo: es va crear la Santa Hermandad i un exèrcit professional permanent. Es van instaurar els Consells, es va crear la Reial Audiència i es va reforçar la recaptació d’impostos. Es van nomenar corregidors a les ciutats.

A la Corona d’Aragó, es van mantenir les institucions medievals, però Ferran va procurar reduir el poder de les classes privilegiades.

Els Reis Catòlics van pretendre la uniformitat religiosa. Per això, van instituir el Tribunal de la Inquisició i van instar els jueus i musulmans a convertir-se.

DESCOBRIMENT D'AMÈRICA

Pel que fa a les causes econòmiques, l’interès pel comerç amb les Índies és clau. Amb l’arribada de l’Imperi turc, aquesta via serà tancada, per la qual cosa s’hauran de cercar alternatives. En relació a les causes socials, des del segle XII i XIII, Europa viu un moment de crisi provocat per fam, pestes i guerres, per la qual cosa molta gent, des de les ciutats, hi haurà un èxode a la recerca de millors possibilitats de vida. A més, hi haurà alguns avenços que possibilitaran els viatges d’ultramar, com ara: l’astrolabi, la caravel·la, els portolans, la brúixola, etc. Pel que fa als motius polítics, la Corona de Castella i Portugal es disputaran l’ocupació de l’Atlàntic, principalment per qüestions comercials.

Les conseqüències polítiques suposaran crear tot un entremat administratiu i burocràtic que, amb el temps, es farà dificultós el seu manteniment. Les econòmiques, en un primer moment, seran molt positives per les arques espanyoles degut a l’or i la plata que arriben del nou continent. Socialment, l’arribada dels castellans al nou continent, amb una actitud de superioritat sobre la població indígena, suposarà la substitució del model de vida dels indígenes per les formes castellanes. Se’ls explotarà, amb l’evangelització i l’esclavitud. A més, la consideració racista cap als indígenes els farà canviar el model social. La mescla d’indígenes, colonitzadors i africans genera un món multiracial format per criolls, mestissos i mulats.

CARACTERÍSTIQUES ECONÒMIQUES I SOCIALS DEL S.XVI

L’agricultura era la base de l’activitat econòmica en un segle en què ni l’estructura de la propietat ni el nivell tecnològic es van veure modificats. A Castella, la ramaderia continuà constituint una de les majors fonts de riquesa de la noblesa; cal destacar La Mesta, que controlà la ramaderia transhumant d’ovelles i exercí pressions per limitar l’ampliació de terres conreades. El comerç interior peninsular es trobava limitat per les barreres geogràfiques i les duaneres. Però el segle XVI va ser un gran segle pel comerç exterior. El nou comerç atlàntic va demostrar un gran dinamisme des de la casa de contractació de Sevilla, que monopolitzava les sortides de productes manufacturats, vi i oli cap a Amèrica. Un dels fenòmens més importants de l'economia del segle XVI va ser la Revolució dels Preus, és a dir, el creixement sostingut de preus i salaris durant tot el segle. Els problemes fiscals varen ser continus fins al punt que Felip II va declarar tres bancarrotes.

Pel que fa a la societat, es caracteritzava per la seva desigualtat social, econòmica i jurídica; cada estament tenia el seu propi estatus, els seus drets i deures legalment establerts. Les desigualtats econòmiques eren immenses: enfront d’una noblesa propietària de grans extensions vinculades al mayorazgo, hi havia una pagesia i unes classes baixes urbanes empobrides que lluitaven per subsistir. No obstant això, rics i pobres patien del prejudici de la “limpieza de sangre”; s’estimava ser un “cristiano viejo”, sense ascendents jueus o musulmans, i en alguns casos tenir avantpassats conversos es considerava un requisit per accedir a determinats càrrecs o contraure segons quin matrimoni.

POLÍTICA DEL S.XVI

Els Austres majors hereven les formes de govern dels RRCC amb algunes diferències. Pel que fa a la política interior, Carles V vendrà marcada per la importància que donarà al títol d’emperador en detriment del govern dels regnes de la península. Així, va haver de fer front a la Guerra de les Comunitats de Castella, que va ser la revolta armada que va tenir lloc a Castella des de l'any 1520 fins al 1522, protagonitzada per algunes ciutats castellanes (“comuneros”) davant la desconfiança produïda a l'arribada del nou monarca Carles I. Les Germanies de València i Mallorca (1519-1523) van ser una revolta paral·lela que va tenir un caire antisenyorial. Felip II va haver de fer front a dos problemes: per una banda, la rebel·lió dels moriscos i, per l'altra, els problemes amb Aragó derivats de la figura del Justícia Major.

La política exterior dels Austres majors estarà lligada a la defensa del cristianisme; per tant, varen haver de fer front a la reforma protestant sorgida a Alemanya i que evolucionarà amb el calvinisme, l’anglicanisme, etc., estenent-se per diferents territoris europeus. Un altre problema serà l’amenaça turca; els turcs otomans i els algerians constituïen una seriosa amenaça en el Mediterrani; els pirates procedents d’Alger assaltaven les costes peninsulars i les illes. La victòria espanyola a la batalla de Lepant allunyarà el problema durant un llarg període de temps. Mentre que Carles V va haver de fer front a la rivalitat amb França, Felip II haurà de dirigir la seva política a lluitar contra Anglaterra i França pel que fa a les guerres de religió als Països Baixos, si afegirà l’intent d’independència, convertint-se el nord en les Províncies Unides d’Holanda.

CARACTERÍSTIQUES ECONÒMIQUES I SOCIALS DEL S.XVII

A diferència dels seus antecessors, els nous Austres van renunciar a exercir personalment les responsabilitats de govern, que van passar a mans de persones de confiança del rei: els favorits o validos. Les relacions internacionals al regnat de Felip III, dirigides pel seu favorit, el duc de Lerma, es van distingir per una relativa pau produïda per l’esgotament militar i financer. Pel que fa a la política interior, la seva principal preocupació va ser incrementar la seva fortuna personal i establir un sistema de clienteles i corrupció. La principal mesura en política interna adoptada en el regnat de Felip III va ser l’expulsió dels moriscos (1609).

El regnat de Felip IV assistirà a la represa de tots els fronts militars internacionals dins la dinàmica de la guerra dels Trenta anys. Espanya intervindrà enfront d’altres potències, especialment França, Holanda, Anglaterra i Suècia. El favorit del monarca, el comte duc d’Olivares, intentà, amb grans esforços, mantenir l’hegemonia en els assumptes europeus. Interiorment, al 1626, Olivares impulsà l’anomenada Unió d’Armes, una reforma per tal d’implicar a tots els regnes en els esforços bèl·lics. La iniciativa provocà un rebuig general fora de Castella, ja que era considerada contrària als furs propis. El conflicte esclatà a Catalunya dins el context de la guerra contra França (represa al 1635). Portugal també va refusar les reformes tributàries i militars exigides per Olivares.

El regnat del darrer monarca dels Austres, Carles II, va constituir el moment més crític de l’Imperi a causa de la manifesta incapacitat del rei i la corrupció dels seus favorits.

CARACTERÍSTIQUES POLÍTIQUES DEL S.XVII

El segle XVII es va caracteritzar per un estancament demogràfic i una aguda crisi econòmica. En el terreny econòmic, el sector agrícola va constatar una baixada dels rendiments per unitat de superfície cultivada, agreujat per una sèrie de males collites al llarg del segle. La disminució de la producció agrícola es produí al temps que creixia la pressió fiscal reial i senyorial sobre les classes pageses. La qual cosa, unida a la pèrdua de població, produirà el despoblament de certes zones i especialment de les ciutats. La indústria i el comerç patiren una profunda depressió originada per la pèrdua de mercats a Europa, per la competència estrangera i per la pròpia feblesa de la demanda interna.

La societat espanyola presentava una estructura basada en la diferència alhora de gaudir tota una sèrie de privilegis. Un d’aquests signes de diferenciació era el de neteja de sang. Els grups privilegiats eren la noblesa i l’església. Els privilegiats eren propietaris, no exercien activitats productives, ocupaven els més alts càrrecs de l’administració i es consideraven exemptes de càrregues fiscals. Els grups no privilegiats eren el camperolat i les classes urbanes. Eren els que sostenien l’activitat productiva del país i suportaven càrregues fiscals i rendes senyorials. La població espanyola va passar d’uns aproximadament 8 milions d’habitants al començament del segle a 7 milions el 1700. Les causes s’han de cercar en la negativa dinàmica econòmica, les migracions cap al nou continent, l’expulsió dels moriscos (1609) i, en definitiva, a la mortalitat deguda a les malalties epidèmiques (quatre grans epidèmies de pesta) i a les contínues guerres.