Història de l'URSS: Del Comunisme de Guerra a l'Estalinisme

El Comunisme de Guerra (1918-1921)

Conjunt de decisions preses pel Partit Comunista dirigides a guanyar la guerra civil, consolidar-se en el poder i aïllar l’oposició. En política econòmica, tant la indústria com l’agricultura es van supeditar a les necessitats bèl·liques, assumint l’Estat la propietat i el control de la gestió. El 1918 es va aprovar una Constitució per a Rússia que establia un sistema de democràcia popular: sufragi universal, poder executiu a mans del Consell dels Comissaris del Poble i el legislatiu exercit pel Congrés Panrus dels Soviets. El Partit Comunista esdevingué l'únic partit, ja que la resta de forces o bé es van situar en el bàndol blanc o bé es van dissoldre.

La III Internacional (Komintern)

També coneguda com a Komintern, es va reunir a Rússia el 1919 i estava formada per grups revolucionaris de diferents països, amb l’objectiu de programar l’esclat d’una revolució comunista mundial. A Alemanya i Hongria es van produir intents frustrats per part dels seus membres d'ocupar el poder de manera insurreccional.

La NEP: Nova Política Econòmica (1922-1927)

El 1921 va finalitzar la guerra civil amb la victòria dels comunistes rojos. La situació era molt greu: havien mort milions de persones, la població passava gana, la pagesia es mostrava rebel per les pèssimes condicions agrícoles i la indústria, concentrada en la producció d’armament, no havia pogut atendre la producció de béns de consum. Amb la finalitat de redreçar la situació, es va abolir el comunisme de guerra i es va implantar la NEP (Nova Política Econòmica). Aquesta va englobar un conjunt de mesures orientades a millorar les condicions de vida de la població. Tot i controlant el nucli bàsic del sistema econòmic, l’Estat va cedir la iniciativa privada en alguns sectors (agricultura i petites indústries i comerços), la qual cosa va produir un ràpid creixement econòmic.

L'URSS: Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (1922)

L'URSS es va formar com un estat federal compost per territoris amb diferents graus d’autonomia, amb una presència massiva dels membres del PCUS (Partit Comunista de la Unió Soviètica). El 1924 es va promulgar una Constitució que atorgava al poder central les competències en Defensa, Economia i Afers Exteriors, mentre que la resta d’assumptes eren de sobirania de cada república federada.

L'Estalinisme: Ascens i Consolidació del Poder

A la mort de Lenin el 1924 es va desencadenar un debat polític per establir la seva successió, que aviat es va dividir en dues tendències:

• Trotski i la Revolució Permanent

  La de Trotski (Lev Davidóvitx Bronstein, 1879-1940), antic socialdemòcrata i genuí marxista-leninista, creador de l’Exèrcit Roig i autor de la praxi coneguda com “revolució permanent”, partidari d’estendre-la arreu del món, una opció internacionalista.

• Stalin i la Consolidació del Socialisme

  La de Stalin (Ióssif Vissariónovitx Djugaixvili, 1879-1953), secretari general del PCUS des del 1921, partidari de consolidar el socialisme a l’URSS.

Aquell mateix any del 1924 es va crear un triumvirat format per Kaménev, Zinóviev i Stalin, iniciant-se, de fet, un règim de dictadura personalista d'aquest darrer que va durar fins a la seva mort, creant el que s’ha conegut més àmpliament com a estalinisme, en sentit negatiu, com una corrupció de l’aparell del PCUS. Stalin va desencadenar els Processos de Moscou (1936-1939) contra la cúpula del partit, eliminant-la físicament.

L'Autoritarisme Estalinista i l'Economia

L’autoritarisme de Stalin, sense oposició ja (excepte Trotski i el grup d’esquerres dels 46), es va estendre també a l’economia. El 1928 es va suprimir totalment la iniciativa privada i es va estatalitzar completament. Successius Plans Quinquennals van establir uns paràmetres de producció que havien de seguir estrictament tots els sectors. Els màxims esforços es van concentrar en la indústria pesant en detriment de l’agricultura i de la indústria de béns de consum i, per tant, del nivell de vida de la població. Es van prohibir les botigues privades i el comerç va passar a mans estatals o cooperatives.

La Col·lectivització Agrària

L’agricultura va ser totalment col·lectivitzada, reprimint-se violentament l’oposició de la pagesia rica i mitjana. L’Estat va crear dos tipus d’explotacions agràries: els Kolkhoz (cooperatives de camperols) i els Sovkhoz (empreses estatals on treballaven com assalariats).