Història de la Vida: Generació Espontània i Origen Cel·lular

La Generació Espontània: Un Debat Històric

• Aristòtil (384-322 aC): La seva hipòtesi era que del fang sortien les anguiles i de la pluja, les granotes.
• Van Helmont (1577-1644): Va afirmar que per aconseguir ratolins només calia embolicar grans de blat en una camisa bruta i suada i esperar uns 21 dies.
• Francesco Redi (1626-1698): Va fer diversos experiments que demostraven que la generació espontània era errònia.
• Antonie van Leeuwenhoek (1632-1723): L'inventor del microscopi, va dir que havia vist organismes vius a l'aigua de pluja, cosa que reforçava la idea de generació espontània.
• John Needham (1713-1781): Va introduir teixits vegetals i animals en flascons hermètics i els va escalfar. Diversos dies després va observar l'aparició d'organismes, reforçant la generació espontània.
• Lazzaro Spallanzani (1729-1799): Va repetir l'experiment i va demostrar que, si s'impedia que entrés aire als flascons escalfats, no apareixien microbis.
• Louis Pasteur (1822-1895): Va fer un experiment similar a Redi i va demostrar que la teoria de la generació espontània era falsa. Va explicar que els microbis i les espores de fongs que contenia l'aire i que es depositaven contínuament sobre els objectes eren els causants de la descomposició dels cadàvers dels organismes.

L'Origen de la Vida: Teories i Experiments Clau

• Alexander Oparin (1894-1980): Sostenia que l'aparició de la vida va estar precedida d'una evolució química. L'atmosfera primitiva estava constituïda per hidrogen, aigua, amoníac i alguns hidrocarburs com el metà. En refredar-se la Terra, es va originar una gran quantitat de molècules orgàniques (C, H, O i N) que es van acumular a la hidrosfera i van constituir el brou primitiu. Algunes d'aquestes molècules petites (monòmers) es devien combinar i formar molècules d'elevat pes molecular (polímers), que seguidament s'unirien espontàniament per constituir estructures microscòpiques anomenades coacervats.
• Stanley Miller: El 1952 va confirmar experimentalment la hipòtesi d'Oparin. Va introduir en un matràs esfèric els gasos que es pensava que constituïen l'atmosfera primitiva (metà, amoníac, hidrogen i vapor d'aigua) i els va sotmetre a descàrregues elèctriques. Va mantenir el recipient a temperatura d'ebullició i va comprovar que al recipient havien aparegut molècules orgàniques senzilles com glúcids, àcids grassos i aminoàcids.
• Sidney Fox: Va considerar la possibilitat que, a les regions volcàniques pròximes al mar de la Terra primitiva, les barreges d'aminoàcids del brou primitiu es van escalfar i es van dessecar, originant polímers d'aminoàcids. Ho va comprovar experimentalment el 1958. A aquestes proteïnes les va anomenar proteinoides termals, les quals formaven petites gotetes i a aquestes les va anomenar microesferes.
• Joan Oró (1923-2004): A partir de 1959, va seguir un protocol igual que Miller, però va canviar la composició dels gasos per altres d'abundants als cometes (àcid cianhídric, amoníac i aigua), i va aconseguir sintetitzar les molècules que constituïen els àcids nucleics.

Estat Actual del Coneixement sobre l'Origen de la Vida

Actualment, no se sap en quin ordre van aparèixer les estructures que van formar la primera unitat autònoma viva o protobiont.

Els Primers Organismes Vius a la Terra

• La primera cèl·lula procariota: S'han trobat indicis de vida a les roques sedimentàries i fòssils de bacteris de fa 3.500 milions d'anys.

• L'Origen de la Cèl·lula Eucariota: Dues Hipòtesis

  • 1a Hipòtesi Autògena de Taylor i Dobson: En compartimentar-se una gran cèl·lula procariota mitjançant membranes, es van formar alguns orgànuls de la cèl·lula eucariota.
  • 2a Hipòtesi de l'Endosimbiosi en Sèrie de Lynn Margulis: La cèl·lula eucariota procedeix d'una cèl·lula ancestral anaeròbica que hauria englobat diverses procariotes entre si, establint una relació simbiòtica.