Els primers historiadors: Herodot, Tucidides, Xenofont, Polibi i Estrabo

Historiografia

La paraula història significa informació o narració de fets que es dedueix des de la pròpia investigació personal. Els primers historiadors són coneguts com a Igògrafs, que escrivien cròniques locals.

Herodot

Herodot va ser el pare de la història. Va viatjar per tot el món grec i la seva obra Les Històries ens proporciona informació sobre les guerres mèdiques. Herodot creia en la influència de les divinitats en tot allò que afectava les persones, encara que també intentava ser objectiu. La seva història està dividida en nou llibres, cadascun amb el nom d'una de les nou Muses. Eren escrites en dialecte jònic i amb una prosa senzilla, de forma arcaica i poètica. Afirma que la causa del conflicte és a causa dels mítics raptos de donzelles portades a terme per divinitats i herois.

Tucidides

La seva història està dividida en vuit llibres i dóna el seu testimoni del conflicte bèl·lic entre atenesos i espartans. Com era conscient del conflicte, va estudiar les causes de la guerra seguint un mètode racional. Va buscar informació de primera mà dels dos bandols, per això va ser exiliat. La seva tècnica narrativa consisteix en discursos pronunciats per polítics de l'època, com ara Pericles, amb la finalitat de justificar algunes decisions en moments clau. La seva sintaxi era complexa, ja que va escriure per a un públic de cultura elevada, amb influència jònica i basant-se en declaracions de testimonis. Alguns discursos eren retòrics.

Xenofont

Era part dels joves que van seguir l'ensenyament de Sòcrates. La seva infància i joventut van transcórrer durant la guerra del Peloponès, sent admirador d'Esparta. En la seva història narra l'episodi final de la guerra del Peloponès i una de les seves obres més importants és L'expedició dels Deu Mil. Xenofont va ser un autor polifacètic que va escriure sobre diversos temes com la filosofia, història, política, economia, etc. Va ser desterrat d'Atenes, tot i que després va poder tornar. En les seves obres manifesta un rebuig contra la democràcia atenenca i escriu les seves pròpies experiències com a soldat. Una obra molt important seva és Les Heleniques, que és una mena de continuació de l'obra de Tucidides, a més de L'Apologia de Sòcrates i El Banquet.

Polibi

Va ser empresonat pels romans i conduït a Roma. Va escriure una història en 40 llibres, dels quals només han arribat 5 complets. Escrivia en el dialecte comú de Grècia, utilitzant una prosa senzilla. Va fer una comparació de la constitució de Roma amb altres ciutats.

Estrabo

Es va interessar especialment per la informació sobre la península Ibèrica, basant-se en testimonis d'escriptors anteriors que havien viatjat cap a la península.