Històries de Roma: Auspiciis, Bellum Punicum, Caesar

Auspiciis missis, declaratus rex, Numa de templo descendit…

«Emesos els auspicis, Numa, declarat rei, baixà del temple. La nova ciutat, fundada per la força i les armes, pretén fundar-la de nou amb el dret i les lleis i amb usatges. Bastí el Janus a la part baixa de l’Argilet com un indicador de pau o de guerra: obert significava que la població estava en armes, tancat, que estava en pau.»

Bellum Punicum secundum illatum est per Hannibalem, qui Saguntum, Hispaniae ciuitatem Romanis amicam, oppugnare aggressus est…

«La segona Guerra Púnica es va promoure per part d’Hanníbal, el qual començà a assetjar Sagunt, ciutat d’Hispània, lleial als romans. Els romans li van ordenar a través d’uns legats que renunciés a la guerra. Ell no volgué rebre els legats. Els romans també n’enviaren a Cartago. Dures respostes foren donades pels cartaginesos.»

Caesar, postquam Pompeium ad Asparagium esse cognouit, eodem cum exercitu profectus est…

«Cèsar, després d’assabentar-se que Pompeu era prop d’Asparàgium, marxà cap allà mateix amb l’exèrcit. Expugnada, de camí, la vila dels partins, en la qual Pompeu tenia una guarnició, al tercer dia arribà fins a Pompeu i parà el campament a la vora d’ell; l’endemà, un cop desplegades fora totes les tropes, donà a Pompeu la possibilitat de lluitar.»

Caesar, postquam omnes Belgarum copias ad se uenire uidit, flumen Axonam, quod est in extremis Remorum finibus, traducere maturauit.

«Cèsar, després de veure que totes les tropes dels belgues es dirigien cap a ell, s’afanyà a fer travessar el riu Àxona, que és en el territori extrem dels rems. En aquest riu hi havia un pont; un cop deixat allà el seu lloctinent Q. Tituri amb sis cohorts, va instal·lar el campament a l’altra banda del riu i manà fortificar-lo amb una estacada i un fossat.»

Interim Vbii, qui antea Caesari obsides dederant, ei nuntiant Suebos in unum locum omnes copias cogere…

«Mentrestant, els ubis, que abans havien lliurat ostatges a Cèsar, li anuncien que els sueus han concentrat totes les tropes en un lloc. Conegut aquest fet, organitza per davant el subministrament de blat, tria un lloc ideal per al campament i mana als ubis que retirin el seu vestiar dels camps i es refugïn a les ciutadelles.»

His rebus gestis, Caesar pacatam esse Galliam existimabat atque ita, inita hieme, in Illyricum profectus est...

«Un cop dutes a terme aquestes accions, Cèsar considerava que la Gàl·lia havia estat pacificada i així, un cop començat l’hivern, se n’anà a la Il·líria, perquè volia conèixer també aquelles regions; però a la Gàl·lia va esclatar una guerra sobtada. La causa de la guerra fou P. Crassus, que passava l’hivern amb la legió setena vora el mar oceà amb una gran escassetat de blat.»

Cum in Italiam proficisceretur, Caesar Galbam cum legione XII et parte equitum in Nantuates misit,

«Quan es dirigia cap a Itàlia, Cèsar envià Galba amb la legió XII i una part dels genets cap als nantuates, perquè volia obrir una via a través dels Alps. Galba, un cop preses les fortaleses, decidí establir dues cohorts entre els nantuates, i ell mateix passar l’hivern amb les cohorts restants en un poblet que s’anomenava Octodurus.»

Augustum continentissimum fuisse constat ac sine suspicione ullius uitii.

“És conegut que August va ser molt moderat i sense sospita de cap vici. Va viure primer al costat del fòrum romà en la casa que havia estat de l’orador Calb; després al Palatí en unes estances modestes, en les quals hi havia uns petits pòrtics i unes habitacions sense cap marbre ni paviment luxós. I durant quaranta anys va romandre en el mateix dormitori a l’estiu i a l’hivern”.