Historiografia: Annales, Mètode i Arxius

Escola dels Annales i Canvis Recents

L'Escola dels Annales és una escola francesa que sorgeix per substituir, en l'àmbit historiogràfic, tant el marxisme com l'historicisme alemany, prenent elements d'ambdós. Busquen fer una història global. Apareix després de la Segona Guerra Mundial i esdevindrà el corrent dominant.

Generacions de l'Escola dels Annales

• 1a generació: Marc Bloch (1886-1944), Lucien Febvre (1878-1956). Tenen l'ideal d'Heròdot: tot està connectat. La història intentarà ser protagonista de les ciències socials. L'ofici.
• 2a generació: Fernand Braudel (1902-1985). Líder del corrent de recerca.
• 3a generació: Georges Duby, Emmanuel Le Roy Ladurie. L'arrel filosòfica que fomentarà l'escola és la història de les mentalitats.

Canvis a Finals del Segle XX

La caiguda de l'URSS i el final de la Guerra Freda provoquen un canvi polític.

Postmodernitat i Crisi Historiogràfica

La Postmodernitat implica un nou replantejament històric, un qüestionament de la idea de progrés. Això provocarà una crisi historiogràfica, posant en dubte que la història sigui una ciència.

Girs en la Historiografia

• Gir Lingüístic: Equivalència entre la història i la narració (Història = Narració). Fa servir recursos de la literatura, però narrant la veritat (esclavisme de la veritat). Arran de la crisi, la història és més conscient que és un relat, però segueix una metodologia.
• Gir Antropològic: Recupera l'estructuralisme (corrent filosòfic).
• Microhistòria: Centra i analitza profundament un cas que ens retrati una època.
• Enciclopèdies de la vida quotidiana: Reforçament d'elements antropològics i sociològics.
• Història Oral: Prendrà una nova dimensió i sorgiran les històries particulars.
• A nivell internacional, hi ha estudis colonials i subalterns.
• Estudis Subalterns i Postcolonials: Història dels invisibles. Canvi de paradigma, focus en sectors marginats en el discurs general. Idea de visibilitzar el que la historiografia europea havia deixat de banda.

El Mètode en Historiografia

El Mètode és un conjunt de normes i procediments que permeten la verificació o refutació d'una idea o hipòtesi. Doxa (coneixement). Tota disciplina científica es basa en un fet, té un mètode. La història és una ciència amb limitacions.

Operacions del Mètode Històric

1. Operacions que s'han de seguir perquè es compleixi el mètode:
   • Elecció del tema i justificació: No només interès personal, quina importància té, de forma objectiva, en l'àmbit de la història/historiografia, una aportació nova o rebatre.
   • Primeres hipòtesis: Idea de partida es compleix o no. Si no es compleix, es trenca un prejudici que es té. Pot canviar en el transcurs de la recerca.
   • Anàlisi: Tota la documentació (Fonts, Bibliografia).
   • Validació i contrast: Contrastar les fonts i veure si són correctes, aguditzar informació.
   • Explicació: Respondre a "per què?". Justificar per què ha passat.
   • Conclusions: Verifiques o corregeixes les hipòtesis del principi.
2. Trampes en la investigació:
   • Anacronisme: Pensar en funció del present (presentisme).
   • Voluntarisme: Voler demostrar una teoria ja existent.
   • Nominalisme: Centrar-se en el que hi ha, sense tenir en compte altres elements que ho poden invalidar.
   • Pensar que se sap tot.
3. El qüestionament de la realitat que analitzem:
   • L'historiador ha de tenir una perspectiva crítica, opinió personal a nivell ideològic. Es pot començar a estudiar una cosa amb una idea i en acabar de estudiar tenir una altra.

Dificultats: Objectivitat i Subjectivitat

1. Dificultat:
   • Objectivitat/Subjectivitat: La història no és només subjectiva, ja que hi ha un mètode.
   • S'ha d'evidenciar i demostrar que allò va existir, no només s'explica el que va passar, sinó el perquè i què va causar.
   • La història no és només una opinió, és un coneixement, i per això té aquest mètode.
   • Aspirar a una equanimitat, sinó no es pot aconseguir l'objectivitat.
   • L'objectiu de tota ciència és la recerca de la veritat, no d'una opinió.
2. Influències de la subjectivitat. Condicionants que operen en el nostre coneixement:
   • Socials: El context sociocultural va més enllà de la nostra opinió, depèn del moment evolutiu de la historiografia. Els historiadors estan condicionats al moment evolutiu de la historiografia. Estem condicionats pels coneixements de la nostra època.
   • Personals: Condiciona també el grau de maduresa personal. A mesura del pas del temps, haurem perfeccionat un mètode i après a funcionar com a historiadors.

Arxius i Fonts per a la Recerca

Els Arxius són centres documentals i edificis que asseguren la preservació dels documents. Tots els documents que hi ha no són tots els que es van produir; alguns han patit accidents.

Distinció: Arxiu, Biblioteca i Museu

La distinció clàssica queda més alterada, ja que un museu té la seva pròpia biblioteca i el seu arxiu.

• Arxiu: Dipòsit documental, referit a documentació de tota mena.
• Biblioteca: Especialitzada en llibres i en revistes. Tenen el seu arxiu.
• Museu: Especialitzat en objectes.

Patrimoni Documental

El Patrimoni documental és més ampli que l'arxiu, inclou tota mena de documents i poden estar en arxius (biblioteques, museus...). Està sotmès a una normativa legal. Les institucions públiques declaren el que és i no és patrimoni amb voluntat de preservar. Tot el que és de titularitat pública té una obligatorietat de preservació i unes normes d'accessibilitat.

• Fons documental: Conjunt de documentació orgànica (organitzada).
• Col·lecció documental: Conjunt de documentació no orgànica (no organitzada).

Documentació Pública Estatal

Documents dels arxius públics: Generalitat, Parlament, Jutjats, Consells comarcals...

Fases de la Documentació Pública

• Fase activa: S'utilitza de manera habitual i està a l'abast de tothom.
• Fase semiactiva: S'utilitza menys i normalment es troba a un magatzem.
• Fase inactiva/històrica: No s'utilitza de forma regular i tenen un interès públic.

Arxius Eclesiàstics

Els arxius eclesiàstics (públics) depenen de l'estructura eclesiàstica. S'hi troben els arxius parroquials amb censos poblacionals. Els arxius diocesans, capitulars i monàstics són els que ens mostren la història de l'església. A aquests arxius podem trobar:

• Arbres genealògics: registres dels naixements amb informació dels pares i la família completa.
• Estudis de caràcter demogràfic: piràmide d'edats, defuncions, natalitat...

Documentació Privada

Empreses o particulars. Poden fer donacions a la documentació pública. Tenen tipologies molt diverses, no són particulars o familiars només, sinó que poden ser d'empreses i entitats molt rellevants.

Arxius Personals

Serveixen per fer una biografia de personatges famosos o com a font de testimonis, dietaris i comprensió del moment històric a estudiar. Els problemes principals dels arxius personals són l'accés i l'ordenació. Les formes de classificar els arxius personals són:

• Documentació personal, formularis.
• Activitats professionals (principals).
• Obra original.
• Correspondència.
• Activitats associatives.
• Obres d'altres (originals).
• Material de suport (Documents bibliogràfics, elaboració d'escrits).
• Articles / escrits sobre el personatge.
• Dossiers / col·leccions fets per ell mateix.
• Altres.

Arxius d'Estat a Espanya

• Arxiu General de Simancas (Valladolid): Informació d'història moderna.
• Arxiu General d'Índies (Sevilla): Consell d'Índies, Amèrica i la Casa de Contractació. Tot el trànsit entre la monarquia hispànica amb Amèrica.
• Arxiu Històric Nacional: Informació sobre l'època del XIX-XX. Arxius sobre la Inquisició. Elements relacionats amb la guerra, que és la causa general.
• Arxiu General de l'Administració (Alcalá de Henares): El que depèn de l'Estat. XIX-XX. Cultura, justícia... També trobem informació de les colònies.
• Arxiu de Salamanca: Centre Documental de la Memòria Històrica. Informació sobre la Guerra Civil i la repressió franquista.

Arxius Militars

• Arxius de Marina / Museu Naval de Madrid / Arxiu de l'Aire.

Accessibilitat als Arxius

Accedir és un dret humà (dret a la informació) vinculat a la justícia universal.

Recursos Addicionals per a la Recerca

Biblioteques

Les Biblioteques són fonts bibliogràfiques i hemerogràfiques (revistes i diaris). Una biblioteca dota d'una col·lecció local, amb publicacions locals. Diversitat de fonts de base per al treball.

Museus

Els Museus són fonts, preservació i divulgació (exposicions i publicacions). En el procés de recerca serveixen per col·laborar o orientar-la.

Tipologies de Museus

• Històrics, antropològics, científics.
• Especialitzats en cert tema històric.
• Exemples de museus: Museu de l'Exili, Museu d'Història de Barcelona, Museu de l'Empordà.

Àudios

Les veus de testimonis o de la narració de diversos fets és un element clau també per a les recerques. Arxius de ràdios o fonoteques són dos espais clau per a aquest fons.

El Procés de Recerca Històrica

Què Significa Fer la Tesi (Segons Umberto Eco)

Segons Umberto Eco (historiador, filòsof i escriptor italià), fer la tesi significa:

1. Localitzar un tema concret.
2. Recopilar documents sobre el tema.
3. Ordenar el document.
4. Tornar a examinar el tema a partir dels documents.
5. Donar forma orgànica a les reflexions anteriors.
6. Escriure el treball per al lector.

No és tan important el tema com ho és l'experiència que el treball comporta. Això és perquè aquesta experiència ens forma i ens defineix quin serà l'objecte d'estudi.

Recerca Material

• Accessibilitat de les fonts primàries originals de l'època, ja sigui física o virtual.
• Accessibilitat de les fonts secundàries: Fonts que estan contrastades.
• La Bibliografia: Ha de partir del criteri. Hi ha bibliografies especialitzades o generals.

El Pla de Treball

El pla de treball inclou:

• Títol del treball.
• Introducció (motius de la recerca).
• Índex (ordena i acota).
• No menysprear cap font.
• Redacció (Narrar sempre en passat, més emmotllable. Qüestions que afecten la lògica. Aspectes formals).
• Citacions (Evitar plagi. Demostrar veracitat. Pagar deute - humilitat i agraïment).

Diferències entre Ciències

Ciències Naturals vs. Ciències Humanes i Socials

Les ciències naturals es defineixen com un sistema d'explicació en el qual no hi ha contradicció, descripcions i interpretacions. És verificable (demostrable) i fàctic. En canvi, les ciències socials no són una pura descripció, sinó una explicació fonamental de les causes. Es poden trobar elements verificables, però hi ha un problema en l'ordre de les prediccions. Les prediccions i les lleis de la història són més difícils. Hi ha constants clares, però la predicció (futur) no la podem saber (limitació). És difícil fer teories generals; es poden observar tendències o probabilitats en funció del coneixement del passat.