Historiografia Llatina: Orígens, Autors Clau i Evolució de la Prosa Romana

Orígens de la prosa historiogràfica llatina

Neix a Roma en el període tardà de la República Romana, cap al segle III-I a.C. Es basa en la idea dels costums que venen dels avantpassats (mores maiorum), un sistema ideal de valors del qual es podien extreure models de conducta i de valors perduts. També vol remuntar la grandesa dels temps passats i buscar les raons de la decadència. Neix, per consegüent, de les Guerres Púniques, que van donar renom al patriotisme romà.

Marc Porci Cató: El primer analista romà

Els analistes pertanyien a les classes nobles i veien la historiografia com una actitud política. El primer autor va ser un orador anomenat Marc Porci Cató (234-149 a.C.), el qual va ocupar molts càrrecs polítics al llarg de la seva vida.

Cató va redactar, entre les seves ocupacions polítiques, Orígens, una obra que parlava de la història romana, des de la fundació d’Enees fins a les Guerres Púniques, en les quals ell havia participat (la 3a). Aquesta obra va canviar la imatge de l'analista per la d'un historiador pel contingut i la cerca de les causes dels fets històrics.

Juli Cèsar i De bello Gallico: Relació amb els annals

Juli Cèsar (JC) va escriure De bello Gallico amb el propòsit de narrar la conquesta de la Gàl·lia (58-51 a.C.). Es relaciona estretament amb els annals perquè cada any de campanya li correspon a un llibre, encara que no van ser redactats fins al final de la campanya.

El caràcter tendenciós de l'obra de Juli Cèsar

Malgrat el seu ús de la tercera persona per a fets dels quals ell mateix va ser testimoni, Juli Cèsar és expert en l'estil tendenciós dels esdeveniments, ja que recorre als relats, a la raó i al perquè dels propis èxits enfront de la debilitat. Així, ens mostra les seves estratègies i plans. JC raona els seus actes amb la finalitat d'aconseguir poder i interessos: autopaganda.

Corneli Nepot: De uiris illustribus i la biografia moral

L'obra principal de Corneli Nepot és Homes Il·lustres (De uiris illustribus), que consta de 16 llibres de breus biografies d'homes il·lustres de l'antiguitat reunits per especialitats. Cada categoria es dividia en dos llibres: un per als romans i l'altre per als estrangers (grecs).

La finalitat és proporcionar un manual que ajudi a donar una educació moral, posant els diferents personatges com a bons i mals exemples, acompanyats d'anècdotes. El resultat és mediocre, tant per la informació que aporta com pel seu estil gris i rudimentari.

Obres principals de Gai Sal·lusti Crisp

Les seves obres tractaven del passat recent de Roma i es divideixen en dues monografies i una obra de caire general:

• Conjuració de Catilina (De coniuratione Catilinae): Descriu la degradació moral de Roma.
• Guerra de Jugurta (De bello Iugurthino): Descriu l'enfrontament moral de la noblesa romana i defensa l'ascens d'altres classes socials.
• Històries (Historiae): Crònica general de la història contemporània de Roma durant el 78-67 a.C., inacabada per la mort de l'autor.

Innovació i subjectivitat en Sal·lusti

Sal·lusti resulta bastant subjectiu en les seves obres, ja que explica la veritat històrica amb idees preconcebudes sobre el passat, fet que el porta a cometre molts errors. Fa salts temporals i no marca cronològicament els fets històrics.

Titus Livi: Enfocament psicològic i manca de rigor

Les causes del poc rigor de Titus Livi a l'hora de descriure els fets són que ell no era polític, no coneixia el sistema polític romà ni tenia accés a les fonts polítiques ni als documents oficials de la ciutat. Per tant, no dona una interpretació política de la història, sinó que vol comprendre els fets a través de la psicologia dels personatges.

El modus scribendi de Tàcit i la crítica imperial

Tàcit volia tornar a la República i criticava el sistema imperial. Per això, el seu vocabulari és precís i omet coses perquè era vigilat.

Ammià Marcel·lí: L'últim historiador pagà

Ammià Marcel·lí fou l'últim historiador pagà. Volia continuar l'obra de Tàcit i el considerava el seu model en l'estil. Va escriure 31 llibres (dels quals només en queden 18), tots dedicats a l'emperador Julià, pel qual sentia molta admiració. La seva llengua materna era el grec, i la influència d'aquesta llengua es nota en el seu llatí.