Historiografia Romana: De la Narrativa Antiga a Livi

La Història en el Món Antic: Gènere Literari i Moralitzador

En el món antic, la història no era una ciència com en l'actualitat, sinó un gènere literari. L'historiador antic no analitzava científicament el passat, sinó que el narrava. Es basava en la tradició oral (de pares a fills). L'interès se centrava en els personatges i esdeveniments concrets, sobretot en la psicologia dels pobles i herois, i no en consideracions socials i econòmiques com en l'actualitat.

Un precedent important és l'historiador grec Heròdot. A Roma, la historiografia neix a la República (segles III-I aC), sota la idea que els valors dels avantpassats (dignes de seguir) s'estaven perdent. A més d'expressar admiració i nostàlgia per la grandesa dels temps passats, volia trobar raons de tal decadència. Així mateix, tenia un caràcter moralitzador (què s'ha de fer i què no) i pretenia aportar un ensenyament a l'home. Per això, molts historiadors romans eren polítics retirats.

Historiadors Romans Destacats per Períodes

La historiografia romana es pot classificar segons els períodes:

• República: Juli Cèsar, Nepot (Corneli Nepot), Els Orígens (Cató el Vell).
• Augustea: Titus Livi (amb la seva obra Ab Urbe Condita).
• Imperial: Tàcit, Suetoni, Historiografia cristiana.

Titus Livi i la seva Obra "Ab Urbe Condita"

Titus Livi va néixer el 59 aC a la ciutat de Patavi (nord d'Itàlia) i va morir el 17 dC. Es va dedicar a les lletres (retòrica i filosofia), però sobretot a la historiografia, ja que quasi tota la seva vida va treballar en la seva obra monumental, Ab Urbe Condita (Des de la fundació de la ciutat), en la qual parlava des dels orígens de Roma fins al seu temps.

Dels 142 llibres originals, només conservem 35 en forma de períocae (resums). Livi era bon amic d'August i un fervent patriota. Per això, recupera el passat per exaltar-lo. Pretenia demostrar que Roma sempre havia estat protegida pels déus i destinada a esdevenir el centre del món. Però suprimeix alguns elements que podrien disminuir la bona imatge que pretén donar-li.

Crítica als Mètodes Historiogràfics de Livi

Els mètodes de Livi presenten certs aspectes que van en contra de la veracitat històrica de l'obra:

1. No va fer carrera política i va viure a la seva ciutat natal. La seva inexperiència personal es plasma en la incomprensió del govern romà.
2. No va poder accedir als documents oficials; per tant, es basava en escrits d'historiadors passats sense gaire esperit crític.
3. No dona una interpretació política de la història, sinó que l'analitza des de la psicologia dels personatges que la realitzen (ex: Aníbal).