Hobbes i Locke: Comparativa del Contracte Social i l'Estat

Thomas Hobbes: La Justificació de l'Absolutisme

L'Estat de Natura: La Guerra de Tots contra Tots

Hobbes parteix de la idea que l’ésser humà és egoista i actua per preservar la seva vida i satisfer els seus desitjos. Tots els homes tenen capacitats similars i desitgen les mateixes coses, però no poden compartir-les pacíficament. Aquesta situació genera tres fonts de conflicte:

• Competència
• Desconfiança
• Glòria

Així, cadascú es veu obligat a defensar-se i atacar els altres abans de ser atacat. Això crea una situació de guerra generalitzada, encara que no hi hagi combat físic constant, ja que la disposició a la violència és permanent. Aquesta guerra només es pot evitar si els individus renuncien al seu dret natural i estableixen un poder comú que imposi lleis i mantingui l’ordre. Aquesta idea és clau per justificar la teoria política de Hobbes, que defensa la necessitat d’un estat amb autoritat absoluta que garanteixi la seguretat i eviti el retorn al caos.

La Llei Natural i la Recerca de la Pau

Segons Hobbes, a l’estat de natura cada individu posseeix un dret de naturalesa: llibertat total per actuar segons el seu propi criteri amb l’objectiu de conservar la vida. Aquesta llibertat absoluta, però, no porta la pau, sinó l’estat de guerra, perquè tothom fa servir la força per sobreviure. La raó, facultat natural de l’ésser humà, dicta una llei fonamental: cercar la pau com a millor camí per conservar la vida. Aquesta llei implica que, per garantir la convivència, cal renunciar parcialment a la llibertat natural i pactar normes comunes. Aquesta renúncia només té sentit si és mútua: ningú cediria drets si no tingués garanties que els altres també ho fan. Per Hobbes, aquesta és la base racional del contracte social, que dóna lloc a l’Estat i justifica el seu poder. Sense aquesta cessió generalitzada, la llibertat natural només condueix a la destrucció mútua.

El Contracte Social i el Poder Absolut del Sobirà

Hobbes proposa que els humans, per evitar el caos i la violència de l’estat de natura, fan un pacte pel qual cedeixen el seu dret natural i autoritzen un individu o assemblea a governar-los. Aquest acord col·lectiu dóna lloc a l’Estat, representat per una sola voluntat: el sobirà. Aquest sobirà ha de tenir poder absolut i indivisible, perquè només així podrà garantir l’ordre, la pau i la defensa comuna. Si el poder estigués fragmentat o condicionat, es trencaria la unitat del pacte i es tornaria al conflicte original. El sobirà no és part del contracte, sinó la seva conseqüència, i els ciutadans no poden revocar-lo. Aquesta estructura política justifica una monarquia absoluta, on l’autoritat és legítima perquè deriva del consentiment dels individus que van preferir la seguretat col·lectiva a la llibertat individual.

John Locke: La Defensa del Liberalisme Polític

Crítica a l'Absolutisme i el Dret a la Resistència

Locke defensa que cada individu és lliure i racional per naturalesa, i que ningú pot ser sotmès al poder d’un altre sense el seu consentiment. Quan algú intenta imposar-se per la força, sense dret ni pacte previ, està actuant com un enemic de la llibertat i la vida, i per tant, en estat de guerra. Aquesta situació legitima la resistència i fins i tot l’ús de la força per part del ciutadà agredit. Per Locke, la llibertat no pot ser alienada totalment, i qualsevol intent de fer-ho és una amenaça contra l’existència mateixa de l’individu. Aquesta argumentació forma part de la seva crítica a l’absolutisme i defensa d’un govern limitat, que només és legítim si protegeix els drets naturals de la persona. Quan el poder és arbitrari o tirànic, els ciutadans tenen dret a defensar-se i a substituir el govern.

El Contracte Social Basat en el Consentiment i la Majoria

Locke considera que els éssers humans són lliures i iguals per naturalesa, i que només poden sortir de l’estat de natura si accepten voluntàriament entrar en una societat civil. Aquest pacte implica cedir part de la llibertat, però només per garantir millor la vida, la llibertat i la propietat. Perquè la convivència sigui possible, cal que les decisions es prenguin per consens, i aquest es materialitza en la voluntat de la majoria. El poder polític, doncs, no pot ser arbitrari, sinó que ha de derivar del consentiment dels governats i estar limitat per la llei natural. Si el govern vulnera aquest pacte, el poble té dret a retirar-li el poder. Locke defensa així una monarquia parlamentària, basada en la participació ciutadana i en la protecció dels drets individuals. La sobirania, per tant, no recau en el sobirà, sinó en el poble.